Resultats de la cerca

La relativa uniformitat de propietats temperatura, gradient tèrmic, humitat és originada durant un període d’uns quants dies, quan una mateixa massa d’aire, sotmesa a pressions altes i gairebé estacionàries, resta situada sobre una regió determinada, dita font de massa d’aire Un equilibri entre les propietats superficials i les de la massa és establert d’aquesta manera Quan la massa d’aire primària deixa la regió on s’origina, el seu equilibri és pertorbat i adquireix propietats de les superfícies sobre les quals es desplaça, més abundantment segons la durada de la trajectòria,…

Les masses d’aire es formen quan l’aire queda estancat durant un temps suficient sobre una superfície homogènia continent nevat, oceà de la qual adquireixen la seva temperatura i el seu grau d’humitat Una classificació possible és massa d’aire àrtic , massa d’aire antàrtic , massa d’aire polar marítim ,  massa d’aire polar continental , massa d’aire tropical marítim , massa d’aire tropical continental  i massa d’aire equatorial

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, s’imposà al Gran Premi Costa del Sol en categoria CU 1961, on també fou segon 1962 i tercer 1963 en DU Fou també segon en DU en el Trofeu Costa Brava 1963 Guanyà el II Ralli Motonàutic de Sant Jaume 1964 i un Campionat en la II Gran Prova de Resistència del Marítim 1965 Posteriorment s’especialitzà en proves de resistència i participà en campionats europeus

Hom l’obté per solidificació de l’essència de trementina en contacte amb l’aire És totalment soluble en alcohol, per la qual cosa hom l’empra en la fabricació de vernissos

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, i s’especialitzà en hematologia Amplià estudis a París 1968 i a Oxford 1970 Desenvolupà la seva carrera mèdica a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on l’any 1967 creà el Departament d’Hematologia, que integrava el laboratori, la clínica i l’hemoteràpia En el camp de l’hemofília, impulsà diverses associacions de pacients a Catalunya i a la resta de l’Estat Pel que fa a l’hemoteràpia, promogué l’acreditació dels bancs de sang, el germen del CAT, i fins a la seva mort fou conseller d’administració del Banc de Sang i Teixits de Catalunya Fou …

Fou fundada el 1922, al cap de quatre anys d’haver-se creat, també a Barcelona, la Federació Espanyola de Rem, que tenia la seu al Reial Club Marítim de Barcelona En un primer moment agrupà el RC Marítim, el Club de Mar del CADCI i el Reial Club Nàutic de Tarragona Fins els anys seixanta, els remers catalans dominaren aquest esport en l’àmbit estatal Organitza els Campionats de Catalunya de rem i la Lliga Catalana de Llaguts Disposa de dos centres de tecnificació, ubicats a Amposta i a Banyoles, aquest darrer amb una residència amb capacitat per a 44 esportistes…

Es formà al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB Aconseguí un Campionat de Catalunya d’outrigger de quatre amb timoner 1947 i quatre d’Espanya, dos en la mateixa categoria 1944, 1946, un en vuit amb timoner 1950 i un altre amb iol de quatre 1945 Obtingué el títol d’entrenador estatal 1955 i internacional 1959 i el de jutge àrbitre internacional 1976 Entrenà l’equip juvenil del RCMB i el sènior del Club Marítim Banyoles 1966-68 Fou vocal de la Federació Catalana de Rem en representació dels àrbitres Rebé les medalles d’or del RCMB i de la Federació Espanyola de Rem…

Pioner de la vela, el 1903 es feu soci del Reial Club Marítim de Barcelona Participà en els Jocs Olímpics de París 1924, amb un Hispània, on es classificà en quart lloc en monopatí entre vint-i-vuit participants, els d’Amsterdam 1928 i els de Los Angeles 1932, on conquerí el bronze en la classe finn després de divuit regates L’any 1936 fou seleccionat per a l’olimpíada de Berlín, però es negà a participar-hi També fou diverses vegades campió d’Espanya de snipe i de flying-duchtman Obtingué resultats brillants en competicions internacionals, com la medalla de bronze en el…

Fundat l’any 1930, s’inicià en competicions d’àmbit comarcal Després de la Guerra Civil debutà a segona categoria la temporada 1940-41, on jugà fins l’any 1953 Poste-riorment baixà de categoria i desaparegué El 1977 fou refundat amb la fusió de diversos clubs del barri l’Atlàntic Marítim, el Sant Carles, el Centre Esportiu Barceloneta i la Penya Barcelonista Debutà la temporada 1977-78 en el lloc que ocupava l’Atlàntic Marítim, a categoria preferent Des de llavors ha alternat diferents categories territorials i s’ha proclamat campió de grup els anys 1990, 1994 i 2010…

Un dels tipus més característics és el contracte de canvi marítim