Resultats de la cerca
Es mostren 790 resultats
Eocè
Fragment de maxil·lar i mandíbula d’un cavall fòssil procedent de l'Eocè superior
© Fototeca.cat
Geologia
Segona època del Terciari inferior, compresa entre el Paleocè i l’Oligocè.
És situat entre 54,9 i 38 milions d’anys L' Eocè inferior comprèn els estatges Ilerdià i Cuisià, l' Eocè mitjà el Lutecià i Bartonià i l' Eocè superior correspon al Priabonià El clima de l’Eocè fou càlid la zona tropical s’estenia des de la conca de París fins a Àfrica del Sud i des del Japó fins a Nova Zelanda A les mars càlides es desenvoluparen els foraminífers, en especial els miliòlids, alveolines, nummulits i orbitòlits, els quals arribaren a tenir unes dimensions gegantines i a formar enormes masses rocalloses Entre els molluscs prosperaren els gèneres apareguts durant el Cretaci…
notacantiformes
Ictiologia
Ordre de peixos actinopterigis del superordre dels teleostis que són anguil·liformes i amb la cintura escapular connectada amb les primeres vèrtebres.
Comprèn la família dels notacàntids, els principals gèneres de la qual són Notacanthus i Polyacanthonotus Habiten a profunditats abissals de gairebé totes les mars
pomacèntrids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, que tenen el cos curt, alt i comprimit, amb el cap curt i la boca petita.
Habiten a les aigües costaneres de les mars càlides i, en nombre menor, de les temperades L’únic representant a la Mediterrània és la castanyoleta
aplisina
aplisina
© Fototeca.cat
Zoologia
Gènere d’esponges de la classe de les demosponges, de forma digitada, d’uns 20 cm d’alçada aproximadament, l’esquelet de les quals és constituït exclusivament per fibres d’espongina.
Són de color groc viu, però en treure-les de l’aigua s’ennegreixen ràpidament Es troben per totes les mars, a la zona costanera
morell cap-roig
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, de colors grisos, amb el cap bru i el pit blanc.
La femella té una franja blava entorn el bec Viu vora els mars i llacunes, rarament al mar N'hi ha que hivernen als Països Catalans
procel·làrids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels procel·lariformes, de 18 a 90 cm, que tenen els tubs nasals molt desenvolupats.
Comprèn 53 espècies, repartides en 14 gèneres, dels quals cal destacar Pterodroma i Puffinus Habiten a totes les mars, llevat de les ocupades per bancs de glaç
regió notopelàgica
Zoogeografia
Regió zoogeogràfica compresa entre les mars australs i el tròpic de Capricorni.
nototènids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes que tenen el cos allargat, amb una boca bastant grossa, de la qual surt una bàrbula.
Les escates són ctenoides i les aletes pelvianes són separades Es nodreixen de peixos, crustacis o molluscs i es troben a les mars fredes de l’hemisferi austral
aurèlia
Zoologia
Gran medusa, de l’ordre de les discomeduses, que pot arribar als 50 cm de diàmetre.
Té l’ombrella deprimida i els tentacles marginals són petits i nombrosos És una espècie pelàgica que es troba rarament en aigües litorals viu a totes les mars
quelonídids
rèptil queloni quelonídid: tortuga babaua (Caretta caretta)
© Fototeca.cat
Zoologia
Família de quelonis del subordre dels tecòfors amb l’escut cobert de grans plaques juxtaposades o imbricades, potes grosses i adaptades a la natació, dits envoltats de pell i armats amb fortes ungles, coll poc retràctil, cap gros i fort i cua curta.
Inclou alguns gèneres propis de mars tropicals i temperades, entre els quals destaquen Caretta , amb l’espècie Ccaretta tortuga babaua, Chelonia , amb Chmydas tortuga franca i Eretmochelys , amb Eimbricata carei