Resultats de la cerca
Es mostren 1587 resultats
clima de muntanya
Meteorologia
Geografia
Tipus de clima propi de la muntanya, les característiques del qual, derivades de l’altitud, són la disminució de les temperatures, la inversió tèrmica durant l’hivern, la formació de sistemes de vents típics i l’augment de les precipitacions.
La temperatura disminueix, amb l’augment de l’altitud, 0,6°C cada 100 m, bé que aquest valor canvia per factors locals, com és ara la insolació segons que el vessant sigui de solana o d’obaga, una determinada hora o l’estació La inversió tèrmica es produeix a causa de l’acumulació d’una massa d’aire freda a les terres baixes, mentre que a les parts altes es troben les masses d’aire més càlides La formació d’uns sistemes de vents característics és donada per les diferències tèrmiques entre els cims i les valls així s’originen brises diürnes i nocturnes i vents violents, produïts per una forta…
massa d’aire
Meteorologia
Geografia
Volum molt gran d’aire les propietats físiques del qual són relativament uniformes; assoleix una extensió horitzontal de diversos centenars de quilòmetres.
La relativa uniformitat de propietats temperatura, gradient tèrmic, humitat és originada durant un període d’uns quants dies, quan una mateixa massa d’aire, sotmesa a pressions altes i gairebé estacionàries, resta situada sobre una regió determinada, dita font de massa d’aire Un equilibri entre les propietats superficials i les de la massa és establert d’aquesta manera Quan la massa d’aire primària deixa la regió on s’origina, el seu equilibri és pertorbat i adquireix propietats de les superfícies sobre les quals es desplaça, més abundantment segons la durada de la trajectòria, amb la qual…
alunogen
Mineralogia i petrografia
Sulfat d’alumini hidratat, Al2(SO4)3·18H2O.
Cristallitza en el sistema triclínic, i forma masses fibroses, incolores, blanques o groguenques Té duresa 1,5-2 i pes específic 1,77
bismita
Mineralogia i petrografia
Òxid de bismut, Bi 2
O 3
· 3H 2
O.
Mineral que forma làmines hexagonals primes o masses terroses, producte d’alteració del bismut i la bismutina És de color groc de palla o gris verdós
pechblenda
Mineralogia i petrografia
Varietat d’uraninita, de color negre, amb una fractura concoidal o escatosa i d’una densitat de 6,5-8,5.
Es presenta en masses granulars d’impregnació en roques areníferes o sobre restes vegetals fòssils Hom la troba preferentment en jaciments metallífers o en terres arenoses
sinascidi
Zoologia
Ascidi compost, els ascidiozooides del qual són parcialment fusionats i formen cenobis regulars o irregulars, amb els sifons bucals independents, mentre els intestins conflueixen en una cloaca comuna.
Hom pot trobar diversos cenobis dins una túnica gelatinosa comuna o bé formant masses incrustades, de manera que tota la colònia presenta una circulació sanguínia comuna
boracita
Mineralogia i petrografia
Borat i clorur de magnesi, Mg3B7O13Cl.
Mineral dimorf, cúbic i ròmbic Es presenta en masses blanques o en cristalls translúcids, incolors o blavosos Té duresa 7-7,5 i pes específic 2,9
euforbi
Farmàcia
Resina extreta, per incisió, de l’Euphorbia resinifera i d’altres plantes del mateix gènere.
Es presenta en forma de masses irregulars groguenques És una mescla de distintes resines amb glucòsids Hom l’empra en el tractament de l’asma i la bronquitis
calcantita
Mineralogia i petrografia
Sulfat hidratat de coure, CuSO4 · 5H2O.
Mineral triclínic, de color blau i lluïssor vítria, que es presenta gairebé sempre en masses estalactítiques, crostes i eflorescències És abundant a Xile, on constitueix mena del coure
mantoïdeus
Entomologia
Ordre d’insectes, inclòs antigament dins dels dictiòpters, format per individus que presenten un pronot molt desenvolupat i un primer parell de potes molt fortes i llargues.
Les femelles formen ooteques en recobrir les masses d’ous amb una substància mucosa que se solidifica en contacte amb l’aire Són propis de les regions càlides