Resultats de la cerca

El bec del mascle és blau cel brillant, el cap és blanc i el cos bru És una espècie asiàtica que nia, però, a tot el litoral i illes mediterranis Poc freqüent És l’únic ànec que no s’ha aconseguit de fer viure en captivitat Malvasia capblanca femella © Simon J Tonge

Membre del Club Natació Barcelona, el 1991 fou campió de la Lliga i de la Copa del Rei Participà en dues Lligues de Campions 1987, 1992 i dos LEN Trophie 1988, 1989 En el període 1990-91 fou sis vegades internacional amb la selecció d’Espanya i participà en els Jocs Mediterranis 1991

Diverses vegades campió d’Espanya, en l’àmbit internacional guanyà dues Copes de l’Amistat 1989, 1991 Integrant de la selecció catalana i de l’espanyola, també guanyà la Copa Ibèrica 1996, 2004 i uns Jocs Mediterranis 2001 El 1991 la federació espanyola li atorgà la insígnia d’or al mèrit esportiu

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic Tarragona Es proclamà cinc cops campió d’Espanya entre el 1952 i el 1955, quatre en iol de dos i una en outrigger de dos Fou una desena de vegades campió de Catalunya Competí en els Jocs Mediterranis 1955 amb la selecció espanyola

Formada al Gimnàs Blume de Barcelona, sota la direcció tècnica de la seva mare,  Elena Blume , fou campiona d’Espanya de salt 1965 i del concurs general 1967, 1968 També fou campiona de Catalunya 1968 Disputà dos Campionats d’Europa 1965, 1967, un Campionat del Món 1966 i uns Jocs Mediterranis 1967

Competí representant el Club Boxa Mataró i el Club Boxa Victòria Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes lleuger 1979 i superlleuger 1980, 1981 Formà part de l’equip català que guanyà el torneig Vicente Gil de boxa amateur 1981 Participà en els Jocs Mediterranis 1983 amb la selecció estatal

Membre del Club Natació Terrassa, equip amb el qual debutà a la divisió d’honor espanyola la temporada 2006-07 Membre de la selecció espanyola, disputà el Campionat del Món 2013, els Jocs Mediterranis 2013, on obtingué la medalla de plata, i els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, on fou diploma olímpic

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona, es proclamà cinc cops campió d’Espanya –en iols de quatre 1953, 1955, outriggers de quatre 1954, 1955 i vuit amb timoner 1958 – i sis cops de Catalunya entre el 1953 i el 1960 Competí amb la selecció espanyola en un Europeu 1953 i uns Jocs Mediterranis 1955

Voreja, pel nord, el Capcir i el País de Foix, i tanca, pel sud, la fossa de la Cerdanya El cim del Carlit 2921 m alt, punt culminant del Pirineu oriental, dona nom a una regió de llacs, residus dels circs modelats per les glaceres quaternàries damunt un complex graniticometamòrfic i esquistós d’origen hercinià, rejovenit pels moviments alpídics i els reajustaments postorogènics Hi destaquen el llac de Lanós, el més gran dels Pirineus, i els antics aiguamolls de les Bulloses Aquestes conques lacustres es prolonguen per les valls de Querol i d’Angostrina, vers els vessants mediterranis…

Destacà en les categories de formació i fou campiona d’Espanya júnior 2003 L’any 2010 es proclamà campiona d’Espanya absoluta de terra i barres asimètriques i subcampiona del concurs general Amb la selecció espanyola, disputà el Campionat del Món 2006, 2007 i guanyà les medalles de bronze en salt i per equips en els Jocs Mediterranis 2005