Resultats de la cerca

Quasi dues terceres parts del territori no són conreades 1 700 ha de pins i 500 de matollar, mentre que els sectors del centre i del sud són ocupats per l’agricultura, de secà, especialment la vinya raïm de taula, sobretot per a l’exportació, i també oliveres 350 ha, ametllers 200 ha i cereals blat Les activitats ramaderes i industrials són poc importants Hi ha emigració La vila 2 560 2006, llutxentins 284 m alt és a la plana que s’estén a la dreta del riu L’església parroquial és dedicada a santa Maria Domina la vila el palau senyorial, del s XVI Fou centre de la baronia de Llutxent El…

El nom li ve del fet d’ésser la més gran de les vuitanta esglésies dedicades a la Mare de Déu És coneguda també per basílica liberiana , perquè hom la identifica amb la basílica profana que el papa Liberi, al segle IV, degué cristianitzar una llegenda tardana diu que l’edificà en commemoració del miracle d’una nevada el mes d’agost —d’ací el títol ad nives — i que hom celebra en la festa de les Neus i també per Sancta Maria ad praesepe , perquè ja al segle VII hom hi creia guardat el pessebre de Betlem Sixt III 432-440 li donà l’estructura actual, la dedicà a la Mare de Déu el…

Germà del fotògraf Irving Penn , es formà a la televisió, d’on passà al cinema, mitjà en el qual debutà el 1958 amb el western The Left Handed Gun  Més tard realitzà  The Miracle Worker , per la qual fou premiat al Festival de Sant Sebastià l’any 1962, Mickey One 1965, The chase 1966, Bonnie and Clyde 1967, el seu film més famós, que fou motiu de nombroses controvèrsies per la seva violència, Alice's Restaurant 1969, Little Big Man 1970, Night Moves 1975, The Missouri Breaks 1976, Four Friends 1981,  Target 1985, Dead of Winter 1987, Penn & Teller Get Killed 1989 i Inside…

Treballà a Venècia en collaboració amb els seus fills Féu, com a escultor, el cor de San Giobbe a la capella Giustiniani de San Francesco della Vigna, el monument del cardenal Zenó a San Marco, el d’AVendramin a San Giovanni e Paolo, el del dux Niccolò Marcello 1481 a l’església Dei Frari i el del dux Pietro Mocenigo a San Giovanni e Paolo Com a arquitecte, projectà l’església de Santa Maria dei Miracoli, amb incrustacions de marbres policroms El seu estil és una adaptació del gòtic a les formes venecianes El seu fill Tullio Lombardo ~1455 — Venècia 1532, escultor, féu el relleu de l’arca de…

Fill de comerciants, estudià a les Escoles Pies, exercí un quant temps el comerç i el 1839 es llicencià en dret a València 1839 Compartí despatx d’advocat amb Pere Sabater i fou promotor fiscal de Vila-real Plana Baixa i jutge de Montcada de l’Horta 1844-54 Soci de l’entitat cultural Liceu Valencià, entre el 1840 i el 1841 publicà consecutivament al Diario Mercantil de Valencia  i a El Liceo Valenciano  quatre poemes en català culte, el primer dels quals, Cançó , ha estat sovint considerat com l’equivalent valencià de l’oda La Pàtria 1833 de BC Aribau, de la qual sembla mostrar…

Ingressà al monestir de Montserrat el 1947, el 1952 feu els vots i el 1955 fou ordenat sacerdot Encarregat d’obres al monestir i director de l’Estudi d’Art 1956-78, amplià la seva formació artística amb estades a Roma i altres llocs d’Europa 1957-62 El 1962 organitzà, amb el pare Pau Figueras, el primer Museu de Montserrat, que aplegava una selecció de l’arqueologia del Museu Bíblic del pare Ubach i una altra selecció de la collecció de pintures principalment italianes que es trobaven a l’interior del monestir Conservador del museu, també efectuà millores en el santuari del Miracle…

Segons la mateixa llegenda, passà per allà el bisbe de Barcelona Sever, que fugia dels seus perseguidors, el qual féu el miracle de fer florir i granar de sobte les faveres que plantava en aquells moments Medir Interrogat pels perseguidors, els digué que el bisbe Sever havia passat quan ell plantava les faves, cosa que, presa com a burla, fou la causa del seu martiri Pere Serra i Postius escriví sobre això Lo pagès sant del Vallès 1733 El seu culte se centra a la capella de Sant Medir , dins el terme de Sant Cugat del Vallès, on és visitat cada any, el dia de la festa 3 de març,…

Estudià a Varsòvia amb T Leliva, i el 1924 debutà amb el paper titular de Faust a L’viv Entre el 1926 i el 1937 cantà a l’Òpera de Viena, on es distingí en obres de G Puccini, G Verdi i G Bizet El 1927 participà a Hamburg en l’estrena de Das Wunder der Heliane 'El miracle d’Heliane', d’A Korngold, i el 1929 cantà a la Scala on havia debutat un any abans en l’estrena de Le preziose ridicule Actuà a l’Òpera de París 1928 i Chicago 1931, i el 1938 es presentà amb La bohème al Metropolitan de Nova York, teatre al qual tornà ininterrompudament fins el 1942 Amb la seva dona, la…

Era frare franciscà i ministre general de l’orde 1633 quan fou elegit bisbe de Tortosa el 1639 Prengué possessió de la diòcesi el 1641 Fou un fervent partidari de Felip IV de Castella en la guerra dels Segadors, i el seu partidisme fou causa de divisió i malestar a la diòcesi El 1642, per celebrar la victòria contra el setge francès, que ell atribuí a un miracle, féu edificar el convent de la Puríssima Concepció de la Victòria El 1648 fou desterrat per les autoritats franceses del Principat a Morella Fou un promotor de l’estudi general de Tortosa És autor de tres volums sobre la…

De formació autodidàctica i nacionalista moderat, fou director d’ El Restaurador  i collaborador de publicacions com El Correo de Tortosa , El Correo Ibérico , Germanor  o Diario de Tortosa Fundà el setmanari La Esperanza , el periòdic La Libertad  1908, on signà amb el pseudònim de Vinicio , i el Boletín del Orfeó Tortosí  1914, que generà la revista La Zuda  1915-32, on es troben bona part dels seus articles Realitzà nombrosos treballs de divulgació històrica sobre Tortosa Participà en diversos certàmens literaris, on obtingué premis S’inicià en la poesia escrivint en castellà — Violetas…