Resultats de la cerca

N'existeixen de quatre menes, d’acord amb llur estructura els cíclics , de fórmula general M I PO₃ n , derivats dels àcids trimetafosfòric n =3 i tetrametafosfòric n =4 els lineals de cadena simple, de fórmula general M I n ₊₂ P n O₃ n ₊₁ els bidimensionals i tridimensionals , de fórmula general M I n ₋₂ x P n O₃ n ₋ x , i els cíclics amb cadenes laterals Hom els obté per calcinació de diversos hidrogenofosfats i dihidrogenofosfats Els polifosfats de pes molecular elevat > 25 000 són solubles en l’aigua i formen fibres troben, però, poca aplicació a causa de llur…

Estudià a la Universitat d’Alexandria i es doctorà el 1974 a la Universitat de Pennsilvània EUA Exercí com a professor a la Universitat de Berkeley Califòrnia i després s’incorporà a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia Caltech Rebé el premi Nobel de química l’any 1999 per les seves aportacions a l’estudi dels mecanismes de les reaccions químiques Zewail mostrà que és possible, amb tècniques ràpides de làser, mostrar com es mouen els àtoms en una molècula durant una reacció química Utilitzant dispositius que donen impulsos de llum làser d’una durada extremament curta, de femtosegons 1 fs =…

El seu pes molecular és de 42 500 daltons

El producte de la reacció presenta una configuració molecular SO 4 - 2

Aquest fenomen permet d’obtenir informació sobre l’estructura atòmica o molecular

Depèn del fosfat de piridoxal i té un pes molecular de 135 000

Té un punt isoelèctric de 4,6 i un pes molecular aproximat de 44 500 daltons

Graduat el 1971 en física a la Universitat de Baroda Índia, es doctorà el 1976 a la Universitat d’Ohio En 1976-78 feu estudis de biologia de postgrau a la Universitat de Califòrnia de San Diego i de 1978 a 1982 recerca postdoctoral a la Universitat de Yale Després d’un any a l’Oak Ridge National Laboratory Tennessee, el 1983 s’incorporà com a biofísic al Brookhaven National Laboratory Nova York, d’on el 1995 passà al departament departament de bioquímica de la Universitat de Utah, on fou professor de bioquímica i biologia molecular El 1999 s’incorporà com a cap d’investigacions…

Llicenciat a la Universitat Autònoma de Barcelona 1977, obtingué l’especialitat de bioquímica 1982 en el programa de formació de metges residents MIR a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona Ha exercit com a cap de la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional del Vall d’Hebron Institut de Recerca VHIR 1990-2014 Des del 2013 és professor agregat de biologia molecular a la Facultat de Medicina de la Universitat Internacional de Catalunya i professor del màster Bioquímica, Biologia Molecular i Biomedicina de la UAB Al març del 2014 fou designat director de l’Institut d’Investigació…

Catedràtic a la Universitat de Madrid i director de l’Instituto de Arqueología Rodrigo Caro de Madrid Estudià les colonitzacions Fenicios y carthagineses en Occidente , 1942 Hispania graeca , 1948 i l’art i l’arqueologia ibèrics La Dama de Elche , 1943 La arquitectura entre los iberos , 1945 i altres treballs, on defensà una cronologia molt baixa de la cultura ibèrica, avui poc seguida Posteriorment es dedicà sobretot a l’època romana a la península Ibèrica Esculturas romanas de España y Portugal , 1949 Arte romano , 1955 i feu edicions de divulgació de les fonts escrites, com España y los…