Resultats de la cerca

Tinent general de les tropes filipistes que actuaren a Catalunya durant la guerra de Successió Fou responsable de la repressió de Manresa de l’agost del 1713 Fou el primer corregidor de Catalunya, i, per tant, el seu nomenament fou també el primer títol oficial de Catalunya expedit en castellà Durant el seu exercici tingué problemes de jurisdicció i d’atribució de funcions amb l’arquebisbat de Tarragona abril del 1717

Milità en el grup conservador de Romero Robledo i fou senador per Madrid, director d’establiments penals i ministre de foment 1895 Havia estat alcalde de Madrid el 1885 i el 1891, però la seva gestió fou molt combatuda El nomenament ministerial ocasionà una manifestació d’uns 60 000 madrilenys, que motivà la seva dimissió Publicà una Colección de discursos políticos 1889 i Manual de astronomía popular 1896

Sigmundur Gunnlaugsson, primer ministre islandès, dimiteix el càrrec després d’haver-se conegut pels anomenats "papers de Panamà" que era propietari d’una empresa pantalla en un paradís fiscal, a través de la qual presumptament ha evadit milions d’euros El dia 7 el Govern aprova el nomenament de Sigurður Ingi Jóhannsson com a primer ministre interí Gunnlaugsson és el primer polític que dimiteix perquè el seu nom figura en els "papers de Panamà"

Les Corts Valencianes elegeixen l’advocat Joan Llinares nou cap de l’Agència Antifrau valenciana Llinares obté el suport del PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans amb 66 vots, set més dels necessaris per a aconseguir les tres cinquenes parts de la cambra per a aquest nomenament El PP havia avançat dies abans que no donaria suport a cap dels candidats No hi ha cap vot negatiu 24 són en blanc i 5 són nuls

El president del Parlament, Joan Rigol, investeix Jordi Pujol per a un nou mandat com a president de la Generalitat de Catalunya Posteriorment, Pujol anuncia la composició del nou Govern de la Generalitat, format per 14 departaments, amb 11 consellers de CDC i tres d’UDC Destaca la continuïtat d’Artur Mas al Departament de Finances i el nomenament de Josep Antoni Duran i Lleida com a conseller de Governació i Relacions Institucionals

Maximilià Morales, d’Unió Mallorquina, és elegit nou president del Parlament de les Illes Balears, en substitució del socialista Antoni Diéguez El nomenament de Morales s’emmarca en el conjunt de pactes establerts pels diversos partits nacionalistes i d’esquerra, PSIB-PSOE, PSM-Nacionalistes de Mallorca i de Menorca, Esquerra Unida-Els Verds i UM, destinats a desplaçar el Partit Popular de les institucions autonòmiques de les Illes, que ha governat durant 16 anys

Fou monjo a Ripoll, d’on passà a ésser prior de Santa Maria de Meià L’any 1429, el legat pontifici, Pere de Foix, el nomenà bisbe de Mallorca, però el papa anullà el nomenament, conferint-lo a Gil Sanxis Munyós, que acabava de renunciar al títol papal de Climent VIII Galceran es negà a acceptar l’anullació fins que el 1431 el rei aconseguí per a ell la seu d’Elna

Essent sotsdiaca fou escollit pel bisbe KTvon Dalberg 1802 com a collaborador en l’organització de l’església alemanya, amb independència i primat propi, en la línia josefinista josefinisme Defensà el febronianisme al congrés de Viena 1814 contra el cardenal Consalvi i el nunci GSeveroli El seu nomenament com a vicari administrador de Constança, invalidat per Pius VII 1817, portà a la supressió de la diòcesi 1821 És autor de diverses obres febronianistes

Alguns papes n'intentaren la restauració al segle XIX Pius IX li donà el nom de Nuovi Lincei , però tingué una activitat molt reduïda Pius XI li donà el 1936 un nou impuls i la seva estructura actual Consta de 70 acadèmics, de nomenament pontifici, que pertanyen a diversos països i comprèn també no catòlics Té com a finalitat l’estudi de les ciències físiques, matemàtiques i naturals, i de llur història

Era cosí de l’emperador Otó III, que li conferí el nomenament i que el reinstaurà en el soli després de la revolta de Crescenci L’any 998 presidí amb l’emperador un sínode —al qual assistí també el comte Ermengol I d’Urgell—, en el qual fallà la titularitat del bisbat d’Osona a favor d’Arnulf i contra Guadall Hom conserva a Vic la butlla papal que comunica la decisió