Resultats de la cerca
Es mostren 1582 resultats
Joan Casulà i Vilanova
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
Cronista oficial d’Olot, el 1947 fundà la “Biblioteca Olotina”, dedicada a temes i autors locals Dirigí el quadre escènic de l’Orfeó Popular Olotí muntà l’Arxiu Casulà, d’objectes olotins, i collaborà en la premsa local amb el pseudònim El Campaner del Fluvià
Concepció Carreras i Pau
Literatura catalana
Poeta.
Collaborà a diverses publicacions periòdiques locals amb contes i poemes dispersos Fou assídua participant en nombrosos jocs florals i certàmens locals, en els quals obtingué diversos premis Publicà els poemaris Elvira, poemes les amoroses empremtes i allò que no torna 1950, Tribut al paisatge i fonts d’Olot 1953, De l’amor i la desamor 1954, Jardí poètic 1975 i Enfilant cançons, plec de poemes inèdits 1993 També publicà les obres de teatre En Tòfol i l’Agneta 1944 i Las muñequitas 1944
Josep Estorch i Siqués
Història del dret
Literatura catalana
Advocat i poeta.
Es doctorà en dret a Cervera 1829 El 1837 fou diputat a corts Fou alcalde i promotor fiscal d’Olot 1855-68 Deixà poesies i escrits inèdits, alguns en català, i practicà la literatura d’entreteniment, relacionable segurament amb la del seu germà Pau , de la qual es coneix un títol La vida i la mort del pobre mendicant de la muntanya , escrit en català ‘sicut sonat’ És germà també de l’escriptor Miquel Estorch i del compositor Francesc Josep Estorch
,
Josep Pujol i Ripoll
Pintura
Pintor.
Deixeble d’Iu Pascual Participà a l’Exposició d’Art Català a Madrid i el 1926 exposà a les Galeries Dalmau de Barcelona, on exposà sovint a la Sala Parés 1928, 1930, 1934 Marginat en la postguerra per motius polítics, guanyà més tard el premi La Punyalada 1966 i el Sant Jordi de la diputació provincial de Barcelona Fidel en principi a l’estètica de l’escola d’Olot, n'ha donat una versió constructivista i esquemàtica, no solament en el camp del paisatge, sinó també en interiors i natures mortes, d’una netedat, concisió i refinament singulars
Pau Estorch i Siqués

Pau Estorch i Siqués
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Medicina
Teatre
Metge i escriptor.
Estudià filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona Fou metge a Olot, Mataró i Barcelona, ciutat, aquesta darrera, on publicà l’article “El imán de los venenos, o sea tratado de la piedra escorsonera o serpentina” 1858, i estudis sobre la hidrofòbia Inicià la seva activitat literària amb peces dramàtiques en castellà, originals, com Belisario 1839 o la comèdia satírica El hombre cachaza 1841, i traduïdes o adaptades, com Memorias de un coronel de húsares 1841, versió d’Eugène Scribe, entre d’altres, que no se sap si es van representar Amb el pseudònim de Lo…
,
Francesc Vayreda i Casabò
Jove asseguda (1922), obra de Francesc Vayreda i Casabò
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill de Joaquim Vayreda i Vila , amb qui s’inicià en el camp de l’expressió plàstica Assistí després a les classes de l’Escola de Belles Arts d’Olot, dirigida per Josep Berga i Boada Més tard es traslladà a Barcelona, on fou alumne de l’acadèmia Galí El 1911 anà a París a completar la seva formació copiant els renaixentistes italians i els impressionistes De retorn a Barcelona, palesà la influència de Cézanne Aplicà el color directament a la tela cercant de donar les formes La seva primera etapa es caracteritzà per la cruesa de línies, rigidesa de gest i un color dur Els…
Miquel de Garganta i Fàbrega
Botànica
Farmacèutic i botànic, germà de Joan i de Josep Maria.
Estudià farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es llicencià Es doctorà a Madrid 1934, amb la tesi Francisco Bolós y la cultura de su tiempo 1936 Des de 1926 collaborà en el Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, i també en fou membre Collaborà amb Pompeu Fabra en la part botànica del Diccionari general de la llengua catalana i en l’Album Meravella Confeccionà més de 3000 cèdules de mots vulgars catalans de botànica En acabar la guerra civil, el 1939 s’exilià a Colòmbia i s’establí a Medellín, sota la protecció especial d’Eduardo Santos, aleshores president de Colòmbia Hi…
Esteve Comamala Plana

Esteve Comamala Plana
Club Natació Olot
Natació
Nedador.
Competí amb el Club Natació Olot, especialitzant-se en esquena i estils Fou campió absolut de Catalunya de 100 m esquena 1991 i 200 m esquena 1991, 1992 i campió absolut d’Espanya de 200 m estils individual 1992
Josep Berga i Boix

Josep Berga i Boix
© Fototeca.cat
Pintura
Literatura catalana
Pintor i escriptor.
Vida i obra Deixà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a les belles arts L’any 1869 li fou negada la direcció de l’Escola Menor de Belles Arts, d’Olot, per la seva ideologia carlina Dirigí el Centre Artístic, acadèmia particular creada a l’entorn dels pintors de l’anomenada Escola d’Olot El 1877 obtingué el càrrec de director que li havia estat negat el 1869, i exercí una notable tasca pedagògica Dins l’estètica de l’ escola d’Olot , la seva pintura s’allunyà de la concepció paisatgística de Joaquim Vayreda, i per la simplificació tècnica s’aproximà a…
,
Josep Munteis i Bracons
Literatura catalana
Poeta.
Fou regidor per Acció Catalana Publicà A la vora del camí 1923, que a l’època va ser qualificat d’impressionista, i La quietud del pendís 1926, poesia catòlica que pren com a fil conductor un dia de camí per la natura, correlat de la vida que en caure la nit acaba donant pas a «una altra nova vida» El volum duu un pòrtic de Tomàs Garcés, poeta amb l’obra del qual té moltes similituds El volum dels Jocs Florals de Barcelona del 1975 publicà els seus Poemes de la llum a l’exili , de llenguatge més abstracte i menys musical
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina