Resultats de la cerca

Sembla que fou la primitiva catedral d’Osca de l’època mossàrab, que després de la conquesta cristiana es traslladà a l’antiga mesquita major El rei Pere I cedí aquesta església a l’abat Frotard de Sant Ponç de Tomeres, que el 1097 hi fundà un priorat benedictí dependent d’aquella abadia El 1117 fou aterrada la primitiva edificació i s’aixecà l’actual, que no s’acabà fins a mitjan segle XVII És un edifici de tres naus, amb absis semicircular i coberta amb volta de canó El cimbori fou construït entre el 1236 i el 1240 i, a la fi del segle XIII, hom construí la capella de Sant Ponç…

Estudià magisteri i exercí de mestre a Castellnou de Seana, i cursà estudis de teologia al seminari de Saragossa i a Sant Cugat del Vallès El 1970 fou ordenat de prevere i desenvolupà el seu ministeri en cinc poblacions de la zona de Daroca Saragossa i a Alcanyís Terol El 1995 ingressà com a novici al  monestir de Poblet , d’on fou nomenat abat el 20 d’abril de 1998, succeint Maur Esteva  Ocupà la dignitat fins al 3 de desembre de 2015, quan fou succeït per Octavi Vilà L’any 2000 publicà Lecturas Marianas i Palabras Marianas de los Santos Padres para mi vida de hoy

Es llicencià en dret i criminologia, i els anys cinquanta, sota pseudònims diversos, publicà novelles de gènere westerns , terror, etc L’any 1967 publicà El cazador , la seva primera novella ja en un estil propi, en la qual posa de manifest una acusada inclinació per la paràbola, el grotesc i les situacions absurdes, motiu pel qual sovint hom n’ha indicat la influència de Kafka A banda de la novella esmentada, és autor també de Ceguera al azul 1969, El unicornio 1971, Los enemigos 1974, El castillo de la carta cifrada 1979, Amado monstruo 1984, Historias mínimas 1988, El cazador de leones…

Estudià dret a les universitats de Lleida i de Barcelona Ingressà a la carrera judicial l’any 1987, en la qual ha exercit sempre a Catalunya La seva primera destinació fou a l’Hospitalet de Llobregat El 1993 ingressà a l’Audiència de Barcelona i en fou nomenat president de la secció sisena Membre de l’associació Jutges per la Democràcia, l’octubre del 2010 el Consell General del Poder Judicial el designà president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en substitució de Maria Eugènia Alegret , càrrec que exercí fins el gener del 2016, quan fou substituït per Jesús María Barrientos Al…

Llicenciat en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 1980 es traslladà a viure a Andorra Com a historiador s’ha interessat per la història dels Pirineus i d’Andorra, sobretot relacionada amb la segona meitat del segle XIX carlisme, la crisi del sector del ferro, els viatgers romàntics i n’ha publicat diversos treballs, entre els quals destaquen  Carlins i liberals els inicis de la qüestió d’Andorra  1992 i La crisi de la societat tradicional El segle XIX 1998, i, amb Esteve López, el  Diplomatari de la Vall d’Andorra segle XIX  1994 El pas de la història a la…

Especialitzat en pediatria, es llicencià a Barcelona el 1943 i amplià estudis a Berna, Basilea, Lausana i Estocolm Fou cap del departament de pediatria de la residència de la Vall d’Hebron de Barcelona i catedràtic de la seva especialitat a la Universitat Autònoma de Barcelona Introductor de texts en llengua alemanya Glanzmann, autor de treballs en gairebé totes les àrees de la seva especialitat, en particular sobre l’acrodínia, les encefalitis infantils, els trastorns electrolítics i altres L’any 1991 rebé la Medalla Narcís Monturiol

Biografia  En morir la seva mare poc després del seu naixement, el seu pare acabà la carrera eclesiàstica i s’ordenà de sacerdot, mentre deixava els fills a familiars Eduard passà a Barbastre amb una de les àvies i, en morir aquesta, a Mataró amb un altre familiar Alumne de retòrica de l’Escola Pia de Santa Anna, demanà entrar a l’orde on vestí la sotana el 27 de novembre de 1859 i professà el 8 de febrer de 1860 Acabat el noviciat a Sabadell anà a Moià per als estudis de filosofia i de teologia, els quals acabà a Sant Antoni de Barcelona El 1869 tornà a Moià com a professor de filosofia Del…

Es desconeix on tingué lloc la seva formació musical Organista de la catedral de Sigüenza, obtingué el càrrec d’organista de la catedral de Toledo el 16 de desembre de 1677, però en prengué possessió el 19 de juliol de l’any següent, i hi romangué fins a la seva mort Es conserven poques obres seves, escrites per a orgue, tot i que hi ha notícies que compongué també per a veus i instruments

Es formà musicalment amb M Canals piano i C Bustamante cant a l’acadèmia Ars Nova de Barcelona, i posteriorment es graduà al Conservatori Superior Municipal de Música de la ciutat Amplià la seva formació vocal amb G Bechi, P Schilawski, G Price i S Johnson Aviat inicià una intensa activitat pedagògica que l’ha dut a treballar en diversos centres musicals de Barcelona Parallelament ha participat habitualment en les temporades del Gran Teatre del Liceu, a més de mantenir una activitat continuada en el terreny del lied i l’oratori El 1991 interpretà el paper de Violetta La Traviata Ha fet…

Format musicalment a l’Escolania del monestir de Montserrat, de la qual fou membre del 1660 al 1668, continuà la vida monàstica en l’esmentat monestir, on pogué completar la seva formació amb el pare Joan Cererols, a qui succeí com a mestre de capella i de l’Escolania A Montserrat exercí tots els càrrecs de responsabilitat musical -mestre de l’Escolania i de la capella, organista, compositor i cantor-, així com el de sagristà major Fou l’inductor de la fàbrica de l’orgue major de la basílica Renuncià a totes les ofertes de càrrecs importants en llocs tan prestigiosos com la seu de Saragossa o…