Resultats de la cerca

Considerat com l’intellectual més important sorgit a la congregació dels mequitaristes L’obra poètica fou reunida en cinc volums amb el títol de Cants 1857-58 Els seus treballs d’investigació Records de la pàtria armènia 1869-70, L’Armènia pintoresca 1870, etc, foren traduïts a diversos idiomes, però es ressenten d’una manca de rigor crític

Fundà i dirigí La novela semanal , i obtingué un gran èxit com a autor de novelles entre fulletonesques i pornogràfiques La virgen desnuda 1910, De pecado en pecado 1918, La sin ventura 1921 Defensà la dictadura de Primo de Rivera, contra Blasco i Ibáñez El jefe político , 1923 El novelista que vendió a su patria, 1924

Milità al Cerdanyola HC, el GEiEG, el RCD Espanyol, el Pàtria, el Sallent i el Creu Roja Soci del CE Hispano Francès des del 1966, fou delegat de la secció de petanca Presidí la Federació Catalana de Bitlles 1968-70 i la Federació Catalana de Voleibol 1970-74 També fou dirigent de la Federació Catalana de Patinatge

El Parlament turc aprova per una àmplia majoria la coalició de govern presentada pel primer ministre, Bülent Ecevit, líder del Partit de l’Esquerra Democràtica DSP La coalició, formada pel DSP, el conservador Partit de la Mare Pàtria, i l’ultradretà Acció Nacionalista MHP, té 351 diputats del Parlament i el seu principal objectiu és la recuperació de l’economia turca

Preocupat per la invasió de la civilització per la mecànica, que no permet el desenvolupament espiritual, considera la pàtria un infinit còsmic i el paisatge un món interior poblat de somnis Publicà, entre altres obres, Digte ‘Poemes’, 1893, To novelletter ‘Dues narracions’, 1895, Korset ‘La creu’, 1896, De røde dreaber ‘Les gotes vermelles’, 1897 i En praests dagbog ‘Diari d’un pastor’, 1900

Estudià a França i a Bèlgica D’ideologia catòlica i liberal, cursà la carrera diplomàtica a Madrid, però l’abandonà per la política Fou secretari del ministre d’estat 1868-69 Juan Álvarez de Lorenzana Dirigí el diari La Patria de Madrid i collaborà en diaris de València, ciutat on representà el polític andalús José López Domínguez Publicà la novella Eulalia 1865

Fill de Benet Montfort i Besades i de la seva segona muller, Lluïsa Gómez Capellà castrense, dirigí 1813 el Diario de Valencia arran del final de l’ocupació francesa Publicà Muerte de los cinco Mártires de la Patria, víctimas de la rendición de Valencia 1814 i Los crímenes constitucionales de la Francia 1829, a més de nombroses obres de caràcter religiós i gramatical

Sacerdot afrancesat, és autor de l' Examen de los delitos de infidelidad a la patria imputados a los españoles bajo la dominación francesa 1816 Escriví poesia anacreòntica i bucòlica, a la manera neoclàssica, i odes religioses i morals, i publicà un recull el 1797 El poema més conegut és La inocencia perdida 1799, a imitació d' El Paradís perdut de Milton

Nacionalista, influí molt el moviment dels Joves turcs Hagué d’exiliar-se pels seus articles polítics a Tasvir-i Ekfar Participà en la fundació de la societat dels Nous otomans París, 1867 Amnistiat, tornà a Istanbul, fins que fou empresonat, a Xipre 1873-77, a causa de l’estrena del seu drama Vatan ‘La pàtria’ Morí essent governador de Quios

Fou vicepresident de la junta suprema de Barcelona durant la revolta de la Jamància El seu ideari, identificat amb la Insurrecció Centralista , pot ésser resumit en una afirmació que féu poc abans de la seva mort “Ens devem tots a la llibertat i a la pàtria catalana" Morí en l’assalt de la ciutadella barcelonina la nit del 7 d’octubre de 1843