Resultats de la cerca

Estigué vinculat a les parròquies de Codalet, de Portvendres i de Sant Josep de Perpinyà, entre altres Publicà en francès una història de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà 1881 i de la de Sant Martí del Canigó 1904

Fou el principal endegador de l’arxidiòcesi tant en l’aspecte intern com extern Establí el capítol de canonges 1154 sota la modalitat augustiniana i organitzà la demarcació de la diòcesi per mitjà de dues butlles del papa Anastasi IV del 1154, en les quals es detallen les parròquies de l’arxidiòcesi i gràcies a les quals féu notables reclamacions de parròquies als bisbats de Barcelona i de Vic, que només obtingué en part Malgrat tot, la delimitació fou imprecisa, com ho revela el plet que mantingué amb el bisbe de Barcelona per la jurisdicció del lloc de Santes Creus…

Formava una parròquia i era centrat per l’església parroquial Sant Sadurní i pel castell de la Salsa , esmentat l’any 1025 Al s XIX formà el municipi de la Salsa i Ogern , juntament amb les parròquies d’Ogern i de Saranyana

Entre les més importants hi ha la del 1662, que imposà l’ús del Book of Common Prayer , i la del 1872, coneguda per Shortened Services Act , que permetia certes omissions que escurçaven els oficis del matí i del vespre a les parròquies

Succeí Marcellí, després de quatre anys de vacar la seu pontifícia, a causa de la persecució de Dioclecià Organitzà la ciutat de Roma, i la dividí en vint-i-cint tituli o parròquies Morí màrtir La seva festa se celebra el 16 de gener

La primera referència d’aquesta església és de l’any 976, en què el lloc de Santa Coloma apareix com a límit del castell de Queralt, que el comte Borrell va vendre a Guitard, vescomte de Barcelona De bell antuvi la parròquia de Santa Coloma de Queralt va pertànyer al bisbat de Vic i així consta en les primitives relacions de parròquies del bisbat dels segles XI-XII En restaurar-se definitivament l’arquebisbat de Tarragona a mitjan segle XII, hom intentà incorporar la parròquia de Santa Coloma de Queralt a Tarragona L’any 1154 el papa Anastasi IV, alguns dies després d’haver…

Llicenciat en teologia, fou professor de llatí al seminari de Vic i inspector d’arxius parroquials Publicà diverses monografies històriques de parròquies i confraries i sermonaris en català, castellà i llatí Dirigí el Butlletí de Predicació Sagrada i collaborà en periòdics manresans sobre temes d’història local

Fou una de les primitives parròquies de l’illa després de la conquesta catalana, de la qual depengué sa Pobla, però, quan aquesta vila fou declarada reial 1300, la parròquia s’hi traslladà L’església fou reformada vers el 1747 i el 1820 i ampliada en 1895-1906

Els diversos llogarets del terme eren compresos en dues parròquies Santa Maria de Boïl actual cap del municipi, església gòtica, situada al vessant meridional del turó del castell, i Sant Martí de Boïl , interessant església romànica de tres naus i tres absis de la segona meitat del segle XI

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Maçana Inicialment tingué funcions parroquials, que conserva en l’actualitat Les primeres notícies del lloc de Maçana es remunten a l’any 990, quan arran d’un judici presidit pel comte Ramon Borrell, Aeci hagué de cedir el seu germà Guitard, fill d’Ermemir, un alou situat a l’apèndix de Grevalosa, a la vall de Cantallops Aquest alou afrontava amb el lloc de Maçana Les poques notícies que es tenen d’aquesta església corresponen a la seva aparició en les llistes de parròquies del bisbat de Vic, en la més antiga de les…