Resultats de la cerca
Es mostren 6219 resultats
Fuenterrobles
L’església parroquial de Fuenterrobles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana d’Utiel, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a l’altiplà de Requena, amb altituds entre 800 i 1 000 m, accidentat a l’E per la serra de la Bicuerca (1 116 m alt.).
Travessen el terme diversos barrancs, que formen el riu Madre, afluent del riu Magre El 80% del terme és conreat, mentre que la part inculta 600 ha és coberta de brolles El regadiu és molt reduït 11 ha i és dedicat a hortalisses La base econòmica és el secà 3 800 ha, la major part del qual és dedicat a cereals, i la resta, a vinya 1 500 ha També hi és important la ramaderia 4 500 ovins El 1920 s’inicià un fort corrent migratori cap a València i a Barcelona El poble 734 h agl 2006 882 m alt és al mig del pla, sobre la carretera de Mira i Camporrobles a la de Madrid-València, que travessa el…
Asp
L’església parroquial d' Asp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a la depressió que travessa perpendicularment el sistema prebètic valencià i comunica l’altiplà amb el litoral.
Tot el terme és situat entre 200 i 500 m d’altitud, excepte el solc estricte del Vinalopó i algun cim que tanca per l’oest la serra de l’Ofra, 582 m o s’encavalca diagonalment serra de la Forna, 510 m prop de la vila conflueixen les rambles de Tarafa i de Vinalopó Al final del s XVIII la població era de 4 400 h, la qual arribà a duplicar-se cap a l’any 1920, malgrat la considerable emigració a l’Argentina especialment entre els dos segles Hi ha fabricació de soles de cautxú, material elèctric i ceràmica de construcció La part no conreada del terme és d’unes 1 600 ha i la resta és dividida en…
Santa Justa
Creu i absis romànic del conjunt parroquial de Santa Justa, al terme de Lliçà d’Amunt
© Diego Sola
Art romànic
Església
Veïnat
Veïnat i antiga parròquia del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), al NE del poble.
Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser
Onil
Onil El palau dels marquesos de Dosaigües, annexat a l’església parroquial
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcoià, a la foia de Castalla
, en una vall eixamplada enmig del muntanyam prebètic intern valencià que culmina a més de 1 200 m alt. a la doble alineació del NW.
Al fons de la foia, al S de la vila, hi ha la Marjal, pla gairebé sense pendent, a 655 m alt, d’uns 6 km 2 , que fou dessecada a la fi del s XVIII Hi té el seu origen teòric el riu Verd o de Montnegre També s’hi aboca el glacis del pla d’Onil des dels alts de Biscoi Els terrenys no conreats ocupen el 50% del terme garriga i pasturatges Un extens secà 1 982 ha conserva unes 700 ha de vinya, però les oliveres i els cereals minven El regadiu abasta unes 120 ha Ja el 1845 hi havia una fàbrica de draps de totes classes i quatre terrisseries L’origen de la joguineria actual fou un ninot enllestit…
Odèn
L’església parroquial de Santa Cecília sota les restes de l’antic castell d'Odèn
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al sector NW de la comarca.
Situació i presentació Limita en bona part amb l’Alt Urgell, mitjançant els municipis d’Oliana S i W, que l’abraça com una mitja lluna, Coll de Nargó NW, que toca Odèn per una estreta franja, i Fígols i Alinyà N, mentre que dins la comarca entronca amb els termes de la Coma i la Pedra E, Sant Llorenç de Morunys E, Guixers E, Navès E, Lladurs S i Castellar de la Ribera S El terme s’estén al peu de les altes muntanyes de Port del Comte l’extrem NE correspon al Pedró dels Quatre Batlles, que n’és el punt culminant, limítrof amb Alinyà, la Vansa i la Coma i la Pedra, continuades vers l’W per la…
Sant Julià de Ramis
Església parroquial i cementiri de Sant Julià de Ramis
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació Confronta amb Medinyà, Cervià de Ter i Celrà al sector oriental, amb Girona i Sarrià de Ter al S, amb Sant Gregori al SW i amb els municipis de Palol de Revardit W, Cornellà del Terri NW i Vilademuls N, tots tres de la comarca del Pla de l’Estany El terme de Sant Julià s’estén a la riba esquerra del Ter i comprèn una sèrie d’elevacions, com Montaspre, la muntanya de Sant Julià, amb el collet de Costa-roja i el puig dels Sants Metges, i Montagut Aquestes elevacions formen, davant la serra de Sant Miquel, al NW de les Gavarres, el congost del Ter El terme comprèn també…
Sant Nazari
L’església parroquial de Sant Nazari
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la zona costanera, a banda i banda del Rard, vora l’estany de Sant Nazari o estany de Canet (en gran part dins el terme de Canet de Rosselló), alimentat per les aigües d’aquest riu, que hi desemboca.
Aquest estany, amb les maresmes que l’envolten, s’estén entre la Platja de Canet i la Platja de Sant Cebrià, nuclis turístics units per una carretera que segueix el cordó litoral el grau de desguàs travessa aquesta zona sorrenca al S de l’estany hom hi practica la pesca i la caça L’agricultura és la principal font de riquesa del municipi La vinya ocupa 584 ha 218 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior dins la zona del Rosselló dels Aspres, 205 a la de vins d’aperitiu, 160 a la de vi corrent i 1 a raïm de taula Hi ha 142 ha d’arbres fruiters 37 en associació, 111 de…
Cabrera de Mar
Església parroquial de Sant Feliu de Cabrera de Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, a la costa, entre la riera d’Argentona i el nucli urbà de Vilassar.
Situació i presentació El terme municipal dit tradicionalment Cabrera de Mataró s’estén a la costa, entre Vilassar de Mar W i Mataró E, envoltat pel N i el NW, al sector muntanyós de la Serralada Litoral, pels termes d’Argentona i de Cabrils Entre el turó de Burriac i Montcabrer s’aixeca el poble de Cabrera, cap de municipi, format a més pel veïnat d’Agell i diverses urbanitzacions La platja és llarga 2,3 km i ampla hi ha nombrosos torrents que davallen de les muntanyes i recorren el terme la riera d’Argentona forma el límit, en part, amb Mataró Les màximes altituds del municipi són el turó…
Poboleda
Poboleda, on destaca l’església parroquial de Sant Pere
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació El terme de Poboleda, al centre del Priorat històric, limita amb els de la Morera de Montsant N i E, Porrera S i Torroja del Priorat W, i s’estén a la vall del riu de Siurana, que travessa el terme pel mig en direcció E-W El sector septentrional és accidentat pels darrers contraforts del massís de Montsant 604 m al puig de Salanques, 681 m al puig dels Mallols i el meridional pels vessants nord-occidentals de la serra del Molló 733 m al tossal de Porrera, al límit amb aquest municipi, serra que corre parallelament a la de Montsant, formant una sèrie de turons de…
Sant Martí de Provençals
Església parroquial i nucli antic a Sant Martí de Provençals, voltat pel blocs de la Verneda
© Fototeca.cat-E.Casas
Antic municipi
Antic municipi del Barcelonès, agregat el 1897 al de Barcelona, situat a la costa, a llevant de l’antiga ciutat, entre el parc de la Ciutadella i el carrer de Marina, d’una banda, i la riera d’Horta (límit amb Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar), de l’altra.
A la part alta, els turons del Carmel i de la Rovira el separen de Santa Eulàlia de Vilapicina de l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, i el torrent d’en Mariner o de la Partió, de Gràcia La línia de la costa, fins a la fi de l’edat mitjana, es trobava molt allunyada de l’actual, de manera que la major part del modern barri del Poblenou en restava fora Doumentat des de 989, es creu que l’origen podia provenir d’un grup de provençals establerts en aquest lloc als moments inicials de la repoblació del terme, després de la presa de Barcelona del 801 Alguns autors defensen, però, que el nom…