Resultats de la cerca

Realista amb tendència a l’anàlisi psicològica dels personatges, s’interessà per l’idealisme alemany S'inspirà en el folklore del seu país, que reflecteix d’una manera estilitzada, modernista Els idillis 1908 són un recull poètic del folklore búlgar És autor de drames, com Zidari ‘Els constructors’, 1902 i Zmejova svatba ‘Noces de serps’, 1910

Des del 1923 residí a França molts anys Molt lligat a Vicent Blasco i Ibáñez, escriví sobre aquest nombrosos treballs En francès i castellà publicà poemes, biografies Verdi, Tagore, Sarah Bernhardt, etc, assaigs literaris i obres de divulgació artística En català fou autor del volum poètic Interiors Montpeller, 1946 Fou professor en diverses universitats europees i americanes

Mestre en teologia a València 1501, es doctorà a París Vinculat al convent de l’orde de Barcelona, a partir del 1520 era a Tortosa, on fundà un estudi general 1530 i un collegi per als moriscs, el Reial Collegi de Sant Jaume i Sant Maties 1544 i fomentà la impressió de llibres Representant vigorós de l’esperit tradicional, s’oposà a la reforma de l’orde Fou jutge en el certamen poètic de Santa Caterina, a València 1511 Publicà diversos tractats teològics 1511-22, un d’ells contra Lefèvre d’Étaples Apologeticus pro unica Magdalena , 1521 deixà inèdit un opuscle De viris illustribus de la…

Fou catedràtic de poesia a la Universitat de València 1515 Compongué uns goigs a la Mare de Déu, anteriors al 1490 i desapareguts, i el 1511 participà en un certamen poètic celebrat a València amb un poema de versos decasíllabs “Fort i guarnit, castell inexpugnable” recollit al llibre Obres fetes en llaor de la seràfica santa Caterina de Siena València 1511

Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València Participà amb una composició en català en el certamen poètic celebrat a València el 1511 en honor de santa Caterina de Siena Escriví també una Homilia sobre lo psalm ‘De profundis’ 1490, en prosa i algunes parts en vers, que reflecteixen una clara influència de la Divina Comèdia de Dant

Féu de l’exercici quotidià de la poesia, des de Telaranha 1949 fins a Finimond 1966, una ocasió de fulguracions verbals i un humanisme Participà en l’aventura de l’occitanisme polític i poètic Els darrers anys de la seva vida el seu lirisme es feia menys allucinat i més collectiu El 1968 publicà la primera història total d’Occitània

Beneficiat de la seu de València Rector de la universitat valenciana el 1503 i el 1524 Participà amb una composició poètica en català al certamen poètic valencià del 1533 en honor de la Puríssima Concepció, i és autor d’un escrit apologètic sobre la Mare de Déu, en llatí 1533, i d’una Doctrina confessional per a persones de òrdens sacres 1556

Malgrat l’èxit del seu debut poètic Neue Gedichte ‘Nous poemes’, 1907, es dedicà sobretot a la novella neoromàntica, i més tard a l’estudi de fets i de personatges històrics Aus der Triumphgasse ‘Des del carrer del triomf’, 1901, Vita somnium breve 1902, Der grosse Krieg in Deutschland ‘La gran guerra a Alemanya’, 1912-14 i Weisse Nächte ‘Nits blanques’, 1943

Influït per la poesia de Robert Graves, la seva obra tendeix més cap al mite que no pas al comentari social El seu primer volum, Poems 1954, s’inscriví dins del grup poètic The Movement, del qual es deslligà en reculls posteriors, com Planet of Winds ‘Planeta de vents’, 1977 Publicà també crítica literària Narrative and Structure , 1979 The Slumber of Apollo , 1983

La seva obra reflecteix una ideologia que recull les influències del catolicisme i del patriotisme irlandès S'interessà molt per la mitologia cèltica D’obra molt prolífica, publicà cinc volums de tema autobiogràfic i més d’un centenar de novelles romàntiques, entre les quals The House in the Forest ‘La casa del bosc’, 1928, a més del recull poètic Collected Poems 1930