Resultats de la cerca

La primera notícia històrica sobre aquest castell és de l’any 1061, en fer testament Pere Miró de Ponts, senyor o castlà de Puigverd Pere Miró determinà que, un cop morta la seva muller Sicarda, aquest castell passés a llur fill Arnau, juntament amb els de Ponts, Solsona, Agramunt, Almenara i Oliola En el cas que Arnau morís sense fills legítims aquests castells passarien al seu altre fill Bernat Si tant Bernat com Arnau morien sense fills legítims, després de la mort de la seva dona Sicarda, els castells es repartirien de la manera següent el seu germà Ramon es…

La seva església depèn de la parròquia de Ponts depengué fins al s XIX del terme forà de Ponts Prop seu hi ha el llogaret de Gratallops i les caseries de Casanova, la Garriga i Masbrú

El 1444 la vengueren als Rajadell, i després passà als Ponts, als Salbà, marquesos de Vilanant, als Ponts-López de Mendoza, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar

Fundat l’any 1996 per la secció local del Moto Club Segre, està preparat per acollir proves d’enduro i motocròs Té 1450 m de longitud de terreny dur, amb grans desnivells, un pàdoc i servei de cronometratge Acull periòdicament proves del Campionat d’Espanya i de Catalunya de motocròs i l’Enduro del Segre, entre altres curses

La fortalesa d’Agramunt, avui desapareguda, ocupava el capdamunt d’un tossal conegut encara com a tossal del Castell, situat a la banda de ponent del nucli antic de la població El castell d’Agramunt fou bastit o reconstruït a mitjan segle XI, en el moment en què el comte Ermengol III conquerí la vila i el terme i els incorporà al comtat d’Urgell Aquest castell fou una possessió tradicional dels comtes d’Urgell, que el conservaren fins a la fi del comtat, a l’inici del segle XV La primera referència a aquesta fortalesa és de l’any 1051, en què el comte Ermengol III concedí el castell d’…

Inicià l’exercici professional com a funcionari del cos d’enginyers de camins de l’estat destinat a Astúries fins el 1899, any que s’independitzà i s’establí com a contractista de construccions de formigó armat Considerat el principal introductor de la tecnologia del formigó armat a l’Estat espanyol, el 1915 fundà la primera gran empresa contractista d’obres públiques, Compañía de construcciones hidráulicas y civiles, SA, coneguda com Hidrocivil A partir de l’any 1918 exercí com a professor de l’assignatura Ponts de fàbrica i de formigó armat a l’escola d’enginyers de camins de…