Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
La pintura del 1700 al 1775: del barroc tardà a l’acadèmia
La desfeta política de l’11 de setembre de 1714 no influí d’una manera traumàtica en el desenvolupament de la pintura, que seguí de manera decidida un fort ascens qualitatiu No es aliè a aquest renaixement l’arribada a Barcelona dels artistes àulics de l’Arxiduc Carles, en especial Ferdinando Galli, Il Bibienna Amb ell es formà Antoni Viladomat, el més pluritemàtic pintor català setcentista i, alhora, mestre dels germans Tremulles, un dels quals, Francesc, enllaçarà amb l’art de la cort espanyola i francesa en les seves estades a Madrid i París Altres artífexs també van ajudar a situar la…
violí

Violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec Deriva del membre de tessitura soprano o discant de la família de les viole da braccio És difícil, però, determinar en quin moment el violí s’independitzà de la família originària per formar-ne una de pròpia -integrada pel mateix violí soprano, la viola contralt, el violoncel tenor/baríton i alguns tipus de contrabaix baix-, atès que la terminologia de l’instrument fou imprecisa fins molt temps després de l’aparició de l’instrument En els seus primers estadis, el mateix nom s’assignava a…
economia
Economia
Ciència que té per objecte l’anàlisi de la realitat econòmica, és a dir, dels mecanismes segons els quals hom assigna els recursos, determina els preus, reparteix la renda i té lloc el creixement econòmic.
L’Economia pertany al grup de les ciències socials El seu objecte d’estudi és l’administració d’uns recursos escassos que poden tenir usos alternatius, i la seva finalitat és trobar la forma més satisfactòria de resoldre els problemes generats en el procés de producció i distribució La Teoria Econòmica és l’eina que permet ordenar les observacions dels fets econòmics amb la finalitat d’explicar de quina manera estan relacionades, hom utilitza models econòmics com una simplificació que permet entendre el funcionament de la realitat A partir d’aquest coneixement hi ha la possibilitat d’influir…
Joan Llimona i els artistes del Cercle Artístic de Sant Lluch
Joan Llimona 1860-1926 Fragment de la cúpula del cambril de l’església del monestir de Montserrat 1896-98 FF En el context del Modernisme català, el Cercle Artístic de Sant Lluc representa una opció fortament caracteritzada per la seva ideologia d’inspiració catòlica i catalanista La seva incidència en la modernització de l’art religiós és molt considerable També cal remarcar la incidència que tingué en el desenvolupament de tendències idealistes o simbolistes sota la influència dels conceptes estètics que Josep Torras i Bages va transmetre als artistes de Sant Lluc Joan Llimona fou el…
Les tècniques de l’escultura
Art gòtic
Si bé el gòtic va suposar un canvi de direcció pel que fa al tractament dels temes i les formes, en el terreny de la tècnica no es va produir un canvi substancial respecte a la producció escultòrica precedent Bona part de les tècniques escultòriques tradicionals ja havien estat desenvolupades pels grecs en l’antiguitat clàssica Mantingudes i, en certs aspectes, desenvolupades pels romans, van proporcionar el modus operandi dels escultors del romànic i, posteriorment, del gòtic En els aspectes més fonamentals totes aquestes tècniques segueixen vigents avui en la producció escultòrica més…
De l’academicisme al neoclassicisme
Els darrers vint-i-cinc anys del segle XVIII, a partir de la creació de l’Escola Gratuïta de Dibuix sota el patronatge de la Junta de Comerç de Barcelona, presenten una panoràmica arquitectònica que fa seus els postulats tradicionals amb l’aparició d’una tendència illustrada de la mà d’una sèrie de bisbes afins a les noves idees Un classicisme acadèmic, ja iniciat anys abans, el trobem en obres d’arquitectes acadèmics, com l’omnipresent Ventura Rodríguez i el menys conegut José Miguel de Toraya El primer, gràcies al bisbe illustrat Tomàs de Lorenzana, projectà la capella de Sant Narcís a la…
Rerefons social de l’artista medieval
Com eren els artistes medievals Com pensaven Per què i per a qui feien obres artístiques Probablement mai no s’obtindran unes respostes exactes a les preguntes anteriors, però sí que hom s’hi pot acostar escoltant els mateixos artistes medievals Què diuen, per exemple, segons els documents conservats Escoltem-los El 1472, Joan Reixac, conegut pintor d’origen català documentat entre els anys 1431-84, contractava a València un retaule per a l’església de Sant Antoni Les seves formulacions no diferien gaire del que s’acostumava a fer en tants altres contractes medievals qüestions sobre tècnica,…
Les llegendes en el folklore
La llegenda La llegenda és una narració, oral o escrita, que forma part de l’imaginari popular Amb una aparença més o menys històrica, de fet està cuinada amb una proporció més o menys considerable d’elements imaginatius Generalment, les llegendes tenen relació amb una persona o amb un grup humà, o bé amb un monument, un lloc o un territori Acostumen a agrupar-se en cicles a l’entorn d’un centre d’interès, ja sigui un personatge, una gesta o un esdeveniment Així com els mites se situen als orígens dels temps o al crepuscle de la història així com les rondalles ens transporten a un incert “era…
El treball, de la utopia al costumari
Treball, treballar El Diccionari de la llengua catalana defineix el terme “treballar” com “emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment pel guany que en prové o per l’obligació del propi càrrec o professió” Aquest caràcter d’“esforç sostingut”, sovint penós, ve marcat pel caràcter negatiu, opressiu o repressiu del treball que es trasllueix en l’etimologia mateixa, derivada del terme llatí tripalium , “espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar” Joan Coromines, en el seu Diccionari etimològic , precisa que el terme és compost de…
Tendències actuals de la investigació arqueològica
Sense cap mena de dubte, l’evolució dels darrers trenta anys ha estat decisivament marcada per l’anomenada New Archaeology , que va aparèixer als Estats Units als anys seixanta, encapçalada per L Binford El nou enfocament es rebellava contra l’arqueologia tradicional, la qual titllava de anticientífica, idealista, escèptica i narrativa Els nous arqueòlegs defensaven que el raonament arqueològic havia de ser explícit, tant en els seus conceptes teòrics com en els mètodes, i postulaven el mètode deductiu plantejar problemes, formular hipòtesis i, posteriorment, contrastar-les Creien en l’…