Resultats de la cerca

Protegit per Mazzarino, fou nomenat secretari d’estat ministre de la guerra 1643 Durant la guerra de la Fronda representà la cort en les negociacions amb els prínceps revoltats Començà l’obra de creació de l’exèrcit reial, que fou continuada pel seu fill François Michel Le Tellier

És d’origen volcànic 836 m altura Exporta figues, raïms i arts de pesca El 1620 constituí un principat, concedit a Antoni de Requesens i de Requesens, segon comte de Buscemi, senyor de Pantelleria A la segona meitat del s XIX passà als Reggio, prínceps de La Catena, i als Grifeo

A la fi del segle XVI passà als marquesos de Castiglione, i després als prínceps de Paliano i als ducs de Zagarolo La baronia de Chiusa havia estat concedida al començament del segle XIV a Matteo Sclafani, primer comte d’Adernò Passà als Peralta, comtes de Caltabellotta, i després als Cardona

A la mort de Möngke 1259 aprofità l’absència de Mongòlia del seu germà gran i, ajudat pels prínceps mongols que no aprovaven les tendències xineses de Khublai, es proclamà successor en el kanat 1260 Khublai tornà de la Xina i el vencé sense gaire esforç Morí el 1266 possiblement assassinat

El primer membre del qual que adquirí importància fou Luigi I Gonzaga ~1267-1360, que derrotà la facció ciutadana dels Bonacolsi i fou elegit pel poble capità general de Màntua amb dret hereditari 1328-60, sota el vassallatge, però, dels Visconti Tingué tres fills, que formaren tres línies el segon, Feltrino Gonzaga mort el 1374, fundà la línia dels senyors comtes des del 1501 de Novellara , que s’extingí el 1728 Corrado Gonzaga , el tercer fill, fundà la línia dels marquesos 1595 de Palazzuolo , que s’extingí el 1751 L’hereu, Guido I Gonzaga mort el 1369, succeí el pare El seu net, Francesco…

Fou privatiu dels primogènits dels prínceps del Brasil i dels primogènits del rei, des de la separació del Brasil D’entre els titulars cal destacar la princesa Maria Teresa de Portugal , muller de Carles V, pretendent carlí espanyol Actualment és portat per l’hereu del duc de Bragança, pretendent al tron portuguès

Segons la llegenda, era fill del déu Indra i de Kuntī, muller de Pāṇḍu, i fou un hàbil guerrer Durant l’exili dels Pāndava a l’Himàlaia els déus li concediren armes divines per a lluitar contra els Kauravas A la batalla de Kuruleshetra rebé l’ajuda de Kṛishṇa, que li donà la doctrina continguda al Bhagavadgītā

Quan s’independitzà de Bagdad 937 el títol, que havia estat el dels antics prínceps de Fergana, fou adoptat pel governador abbàssida Muḥammad ibn Tuǧǧ, el qual expandí el seu domini al Sinaí i rebé el vassallatge de Damasc Després de la seva mort, el 946, s’inicià la decadència de la dinastia, que fou bandejada pels fatimites

Els Lobkovič foren elevats a la categoria de senyors lliures 1459 i de prínceps del Sacre Imperi 1624 Entre els seus membres es destaquen Bohuslav Lobkovič 1460-1510, un dels més grans exponents de l’humanisme bohemi, i Václav Lobkovič Eusebius 1609-77, mariscal de camp en la guerra dels Trenta Anys i president del consell secret