Resultats de la cerca
Es mostren 2119 resultats
harmonia
Successió de sons, de colors, de moviments, etc, que produeixen un efecte agradable.
asísmic | asísmica
Geologia
Dit dels punts o àrees de la terra on no es produeixen terratrèmols.
Els ascolíquens
Els ascolíquens són una classe de líquens caracteritzada per la producció d'ascs similars als que produeixen els ascomicets Els ascolíquens constitueixen el 96% dels líquens
maranta
Maranta (Maranta leuconeura)
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les marantàcies, de fulles peciolades homòtropes i arrels tuberoses.
Comprèn 25 espècies, pròpies de l’Amèrica tropical, la més important de les quals és M arundinacea , els tubercles de la qual produeixen l' arrow-root
miàlgia epidèmica
Patologia humana
Malaltia infecciosa produïda pels virus Coxsackie del grup B.
Es caracteritza per l’aparició, sense pròdroms, d’un quadre febril pseudogripal i de miàlgies que duren de 5 a 15 dies i que produeixen dificultat de moviments
olpidiàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les quitridials formada per individus que són paràsits endocel·lulars.
Produeixen a l’interior de l’hoste un zoosporangi, que dóna lloc a zoòspores amb un flagel a la part posterior El zigot pot produir també espores perdurants
supercèl·lula
Supercèl·lula
Meteorologia
Núvol de tempesta de relativament grans dimensions i llarga durada amb forts corrents ascendents.
Produeix pluges de gran intensitat, calamarsa i pedra El seu aparell elèctric també és excepcional La major part de tornados i mànegues es produeixen en aquest tipus de tempesta
oligodendròglia
Biologia
Cèl·lula globulosa i grossa de la neuròglia, de la membrana de la qual surten prolongacions poc ramificades.
El seu citoplasma és ric en mitocondris Les oligodendròglies produeixen les beines de mielina per a les neurones centrals Es troben tant a la substància blanca com a la grisa
rèdia
Zoologia
Fase larval del cicle evolutiu dels trematodes digenètics originada asexualment a partir de cèl·lules reproductores internes dels miracidis paràsits i sense cilis, anomenats esporocists; la rèdia és, doncs, un esporocist fill.
Les rèdies s’alimenten dels teixits de l’hoste intermediari i ulteriorment produeixen, també asexualment, larves cercàries, de vida lliure, o bé altres generacions de rèdies que després formen cercàries
aparell
Química
Material que serveix per a preparar les peces de fusta per tal de fer-les aptes per a rebre el bol i el pa d’or, a fi de daurar-les.
Són unes capes de guix, guix mort o creta, aglutinats amb cola animal aplicades en un ordre convenient, produeixen un coixí compacte i tou, que permet de brunyir l’or