Resultats de la cerca

Filla de l’emperador Lluís II, l’any 877 es casà amb Bosó de Provença Quan aquest morí 888, el seu fill Lluís III el Cec regnà a Provença sota la seva tutela Fou, després, abadessa de San Sisto de Piacenza

Retirat a la Camarga, en cantà i descriví el paisatge en reculls poètics com Lou Lausié d’Arle 1913, que Frederic Mistral considerà una obra mestra, Li Cant Palustre 1919, etc També escriví novella — Bestio dou Vacarés 1924 fou la seva obra en prosa més reeixida— i contes La Caraco 1926, Sauvagino 1929, etc

Fou el primer a confeccionar un mapa de la Lluna i a observar el planeta Mercuri a ple dia Estudià també la circulació de la sang al cos i contribuí a establir un catàleg de plantes exòtiques a França

Fou cavaller i intervingué en lluites polítiques a favor de Ramon Berenguer IV de Provença i de Carles d’Anjou És autor de sirventesos polítics i de cobles satíriques, humorístiques i amoroses

Estudià a Ais de Provença i a París Adepte de la secta saint-simonista, visità l’Orient Mitjà 1833-35 de retorn a França, hi posà de moda la música orientalitzant amb l’oda-simfonia Le Désert 1844 estrenada a Barcelona el 1846 i amb òperes com Lalla Roukh 1862

Probablement féu un viatge a Itàlia 1461, on pintà el tríptic de la Resurrecció de Llàtzer Galleria degli Uffizi, Florència A Avinyó dirigí la decoració del palau del rei Renat I de Nàpols i pintà el tríptic de l' Esbarzer incandescent 1475-76, catedral de Sant Salvador d’Ais de Provença, la seva obra més important A les ales del tríptic hi ha els retrats dels donants, el rei Renat I i la reina Joana de Laval Hom li atribueix el Díptic de Matheron ~ 1475, Musée du Louvre Fou un pintor eclèctic influït per tots els estils dominants a la seva època

Estudià teologia, grec i hebreu a Ais de Provença i es doctorà en teologia a Avinyó Fou professor 1645 al Collège Royal de París És conegut pels seus atacs a la filosofia dels aristotèlics, que considera com a purament verbal, car, per a ell, la veritable ciència ha de partir de les qualitats experimentals de les coses Fonamenta el coneixement en una doctrina sensualista i en l’atomisme clàssic de Demòcrit i Epicur Fou amic de Hobbes, entusiasta de Galileu, Copèrnic i Kepler i contradictor de l’intellectualisme cartesià Escriví llibres de física, matemàtiques, astronomia i…

D’origen noble, heretà de la seva mare el comtat d’Aurenja En els seus versos afirma que no escrivia ni per guanyar diners ni per obtenir l’acceptació del públic, sinó perquè el seu art fos apreciat pels entesos Diu la seva Vida que estigué enamorat de la comtessa d’Urgell En un debat que sostingué amb Giraut de Bornelh, que se suposa que tingué lloc l’any 1170, defensà el trobar clus poesia de caràcter hermètic enfront del trobar lèu poesia de caràcter senzill Les seves prop de quaranta poesies conservades corroboren aquesta posició, i ha de ser considerat, en aquest sentit, el precedent més…

Professor a Avinyó, tingué com a deixeble el jove Frederic Mistral Publicà un recull de poemes, les Margaridetas 1847 El seu paper d’artífex de la renaixença provençal es confirmà amb la fundació del felibritge Fou l’editor de l’ Almanac provençau , on publicà una sèrie de contes de caràcter moralitzador escrits en un llenguatge fortament saborós s’editaren el 1883 Reialista i catòlic, concebé la poesia com un culte de les virtuts domèstiques i l’exaltació dels valors tradicionals Sabé hàbilment posar en escena personatges populars Algunes de les seves obres, com és ara La campano mountado…

Amb uns 190000 km 2 i uns 14500000 h, limita, a l’W, amb l’oceà Atlàntic, al SE amb la Mediterrània costes del Llenguadoc i de la Provença, a l’E penetra al Piemont, en territori de l’actual Estat italià, i toca la Ligúria la línia que marca la delimitació septentrional descriu dues corbes petites als extrems i una de gran al centre, i deixa a l’altra banda d’aquesta línia, d’E a W, la Savoia, la part alta del Delfinat i de l’Alvèrnia, la Marca de Llemotges i el Peiteu Poitou la part meridional limita amb el País Basc de l’Estat francès, amb Aragó i Catalunya en aquest punt té dos…