Resultats de la cerca

Viatger incansable fou metge de la Marina, residí llargament a la Polinèsia i a la Xina, fet que és palès en l’exotisme de certs reculls poètics, com Stèles 1912 i Peintures 1916, proses poètiques La seva obra influí sobre PClaudel i Saint-John Perse

Cofundador del Mercure de France , collaborà també en la Revue des Deux Mondes La seva poesia, d’una extrema sensibilitat, palesa trets simbolistes Cal destacar els reculls Au jardin de l’Infante 1893, Aux flancs du vase 1898 i Le chariot d’or 1901

Es dedicà primerament al periodisme De la seva obra cal esmentar els dos reculls de poemes sobre Frida, Fridas bok 1922 i Fridas andra bok 1929, Minnen fran jorder ‘Records de la terra’, 1940 i la novella humorística Das gesprengte Quartett ‘El quartet dissolt’, 1924

Passà una part de la seva vida a l’Àfrica negra i a Amèrica Publicà reculls poètics, com Guyanes 1941, i de les seves collaboracions a periòdics es destaquen els articles a favor de Francesc Macià Dirigí les revistes La Lyre i L’Éveil Catalan

Fou un dels principals representants del surrealisme i director, amb Pierre Naville, de la revista La révolution surréaliste És autor dels reculls poètics Immortelle maladie 1929, Je sublime 1936 i dels contes La brebis galante 1924 Estigué casat amb la pintora  Remei Varo i Uranga

Fou periodista a la guerra civil de 1936-39 Publicà, entre altres Jurnal de sex ‘Diari de sexe’, 1930, Cartea Oltului ‘El llibre d’Olt’, 1945, cinc volums de prosa 1956-60 i reculls de poemes Poemul invectiivǎ, 1937 El 1955 ingressà a l’acadèmia romanesa

Professor d’ensenyament secundari a Fraga, és autor de les novelles Joan Majoles 1994 i Crònica d’un crepuscle 2000, de la narració breu Tristaina un somni 1991, i del poemari Reculls d’incerta vida 2000, premi Guillem Nicolau de la Diputació General d’Aragó 1999

Treballador de banca a Barcelona, ha publicat els reculls poètics, caracteritzats per una puresa elemental empeltada de records de la seva infantesa mequinensana i d’escenes oníriques, Vores 1992, Lo poble i les circumstàncies 1996, premi Les Talúries de la Diputació de Lleida, i Elements 2003

Doctor en dret, collaborà en diversos periòdics valencians Publicà els reculls de poemes Rosas de té i Violetas y campanillas i de narracions Alfabeto de la virtud Biografía de Juan de Juanes 1884, Historia de la universidad literaria de Valencia 1903 i Guía artística de Valencia 1905 i 1907

Vinculat de primer al poetisme formalístic, en els reculls Sepie 1927 i Kohout plaší smrt ‘El gall espanta la mort’, 1930 evolucionà envers els temes socials — Dokořan ‘De bat a bat’, 1936, dedicat a la Guerra Civil Espanyola— i polítics — Barikáda 1945 i A co ‘I què', 1957