Resultats de la cerca

Nebot de Gauderic Andreu Gastú, visità Algèria invitat per aquest i decidí d’installar-se a Constantina com a advocat 1858 Figurà entre els qui proclamaren la Tercera República Francesa 1870 i presidí el consell general d’Algèria 1871 i 1872-81 El 1876 fou elegit diputat per Alger, i fou reelegit en 1877-81 Es retirà a París, des d’on fomentà el progrés econòmic i cultural d’Algèria

Fou elegit diputat a l’Assemblea Francesa 1956-59 i fundà el partit socialdemòcrata 1956, de signe conservador i profrancès Nomenat primer ministre del govern autònom 1958-60, esdevingué president de Madagascar el 1960, càrrec per al qual fou reelegit el 1965 i el 1972 Menà una política obertament prooccidental i antimarxista, i fou considerat un dels collaboracionistes més significats del neocolonialisme francès Fou derrocat, el 1972, per una revolta popular

Llicenciat en ciències, s’uní al partit republicà federal a Ciudad Real, ciutat de la qual fou alcalde el 1873 Després, militant en el republicanisme progressista actuà a Almodóvar del Campo i Almadén El 1896 s’installà a Badalona, on presidí la Unió Republicana a partir del 1898 Lligat al lerrouxisme, fou fundador i regent de la casa del poble 1908 i regidor des del 1909, reelegit el 1913

Després de la Primera Guerra Mundial fou president del Consell Nacional 1917 que proclamà la independència de Lituània Nomenat president de la República Lituana 1919-20, donà un cop d’estat 1926 amb l’ajut del partit Tautininkai nacionalista conservador i implantà un govern autocràtic Reelegit el 1932 i el 1938, en produir-se l’annexió de Lituània a Rússia 1940 fugí a Alemanya i després als EUA

Presidí la Unió Esportiva Figueres el 1978 i fou reelegit l’any següent El club jugava aleshores a tercera divisió, però aconseguí passar a vuitens de final de la Copa del Rei 1981, l’ascens a segona B 1982-83 i a segona A 1985-86 Inaugurà el nou estadi municipal el 1986 Dirigí durant dotze anys l’entitat i el 1995 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

L’Iran celebra eleccions presidencials, que confirmen en el càrrec Hassan Rouhani, reelegit amb el 57% dels vots i una participació excepcionalment alta 70% El segon candidat, Ebrahim Raisi, només rep el 38,5% dels vots, resultat que fa innecessària una segona volta La reelecció de Rouhani és vista com una victòria dels moderats en la pugna dins del poder iranià amb els sectors més intransigents liderats per Ali Khamenei, màxima autoritat religiosa del país

Lluità, amb èxit, en la guerra contra la confederació de Bolívia i el Perú 1839 Elegit president de la república el 1841 i reelegit el 1846, l’anomenat “decenni de Bulnes” fou una època de prosperitat econòmica, de conciliació política, de protecció a l’ensenyament fou creada la Universitat de Xile el 1842 i d’obertura de noves terres a l’establiment humà ocupació de l’estret de Magallanes, colonització de Valdívia, etc

Fundador del banc İs 1924, el 1932 fou ministre d’economia i en 1937-39 primer ministre Fundador 1945 del partit democràtic, fou elegit president de la república el 1950 i reelegit el 1954 i el 1957 Fou enderrocat per un cop d’estat militar 1960 i condemnat a mort per alta traïció 1961, pena que li fou commutada per la de cadena perpètua el 1964 fou posat en llibertat i, el 1966, amnistiat

Membre de la Federació Catalana del PSOE, s’oposà el 1933 a la fusió amb la Unió Socialista de Catalunya i afavorí la constitució d’un Front Obrer amb el Bloc Obrer i Camperol Secretari general de la UGT de Catalunya des del 1931, fou reelegit per l’abril del 1934, i hi defensà posicions largocaballeristes Alhora, fou el representant de la UGT a l’Aliança Obrera de Catalunya en 1933-34

Diplomat per l’École des Hautes Études Commerciales 1961, doctorat en lletres especialitat d’història el 1968 i en dret el 1969 per la Universitat de París Nanterre, aquest any obtingué l’agregació en dret a la Universitat de Montpeller Després de militar a l’extrema esquerra, el 1969 ingressà al Parti SocialisteSFIO Parti Socialiste , pel qual el 1973 fou diputat a l’Assemblea Nacional, càrrec en el qual fou reelegit amb interrupcions en 1978-81 i 1993-97 fins el 2002 Del 1973 al 1986 fou vicepresident del Consell Regional de Llenguadoc-Rosselló Fou també representant de l’Assemblea…