Resultats de la cerca

des del 1902 És l’esdeveniment esportiu internacional més antic que es disputa a Barcelona Entre els seus impulsors destacà un grup d’aficionats integrat per Ramon Rodríguez de la Encina, de la baronia de Benimuslem, i Romà Macaya La primera edició, disputada del 12 al 15 de juny de 1902, tingué lloc a la plaça d’Armes del parc de la Ciutadella i esdevingué el concurs hípic més important d’Europa aquells anys S’hi disputaren diverses proves de modalitats eqüestres com la doma d’alta escola de cavalls de sella, que guanyà el genet Rivera, el concurs d’enganxos de cotxes de lloguer, en què…

En una segona etapa 1977-84 es volgué donar un nou aire i una regularitat a la publicació, però l’edició se suspengué entre el 1985 i el 1994 El 1995 sortí el número 13 i es reprengué la publicació en un tercer intent bastant més sòlid que l’ha fet esdevenir anual Inicialment, es publicà en castellà i, actualment, els textos són editats en català, castellà i llatí Destaca la collaboració d’estudiosos de tot Catalunya, sovint interessats per l’Arxiu de Protocols La direcció i la coordinació són a càrrec de Lluís Jou i Laureà Pagarolas

Era impressor d’ofici S’establí a Tarragona, on treballà per a l’arquebisbe Antoni Agustí Després de la mort d’aquest, retornà a València, on reprengué el seu ofici i exercí com a catedràtic de prosòdia llatina i de grec a la Universitat Traduí Ovidi al castellà, en vers, i compongué poesies castellanes i llatines, aparegudes en un recull intitulat Rimas Tarragona 1586 i dins el cançoner Flor de varios y nuevos romances València 1593, i d’altres per a diverses commemoracions religioses Publicà també un tractat de prosòdia en llatí i una ortografia llatina i castellana

Contenia articles sobre la cria de cavalls i tractava les diferents modalitats de curses i concursos La seva publicació sofrí interrupcions i se’n coneixen fins tres èpoques El 1929 reaparegué com a programa dels concursos de primavera, i el 1932 encetà una tercera època que reprengué la publicació d’articles tècnics sobre la cria de cavalls i la informació sobre les curses de l’hipòdrom de Can Tunis, vinculat a la societat Barcelona Turf Signaven els articles Enric Sostres, Prestige, Parigot, Crak, Fion , S Freixa Barba, F Patiño Molina i La Magdalena , entre d’altres Cessà a la primeria…

Entrenà al gimnàs Zona de Combate de Ripollet Es proclamà campió d’Espanya de boxa en la categoria de pes supermitjà 2005 També fou campió del món hispà en la mateixa categoria 2000 Disputà el títol europeu al púgil alemany Mario Veit 2003 Assolí el títol de campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes wèlter 1993 El 1997 passà al camp de la boxa professional de la mà del mànager Gallego Prada El 2005 penjà els guants, després de 25 victòries, 2 derrotes i un combat nul El 2009 reprengué l’activitat pugilística

Fundat el 1935, el 1936 organitzà uns campionats d’esquí i una acampada, activitat que no es reprengué fins el 1944 Ha donat molt de suport a l’especialitat, alpina de l’esquí de competició A més de les habituals seccions esportives, destaca l’afició per la fotografia i la música, a banda de les nombroses publicacions El 1985, amb motiu del seu cinquantenari, construí l’anomenat refugi Mataró a la vall de Gerber Entre els seus alpinistes figuren especialistes en l’escalada en roca com Toti Valés i de l’escalada en gel com Joan Amils

La seva primera novella, Täbb med manifestet ‘Täbb i el Manifest’, 1943, representà una novetat radical en les descripcions del món obrer suec per la seva crítica de les opcions bàsiques del moviment obrer des d’un cristianisme luterà També hi plantejà el conflicte entre ideal i realitat i l’efecte que aquest té damunt els personatges, que reprengué en altres obres Experimentà en el camp formal, cercant el distanciament del lector Escriví, entre altres novelles, Om ‘Si’, 1946, Egen spis ‘Cuina pròpia’, 1948, Fromma mord ‘Assassinats pietosos’, 1952 i Bark och lov ‘Escorça i fulles’, 1961, i…

Estudià a Munic amb JGR Rheinberger i Max Schillings Dirigí, entre altres, les orquestres de Lübeck 1905-15, de l’òpera de Mannheim 1915-20, de la Gewandhaus de Leipzig 1922-28 i, especialment, la Filharmònica de Berlín 1928-54 Actuà sovint als festivals de Bayreuth i Salzburg Malvist pel que fou considerada una actitud equívoca envers els nazis, reprengué el 1947 les seves actuacions i enregistrà discs i realitzà òperes filmades El seu repertori fou, preferentment, Wagner, Beethoven i Brahms Com a autor, deixà tres simfonies, un concert simfònic per a piano i orquestra 1937, un tedèum 1910 i…

Format en un ambient tradicional, el 1922 començà a treballar conjuntament amb altres pintors dominats per l’expressionisme germànic L’any 1925 s’establí a París i entre el 1932 i el 1936 residí a Mallorca, d’on se n'hagué d’anar per causa de la guerra del 1936 Durant la Segona Guerra Mundial deixà de pintar, i un cop acabada, reprengué l’activitat estimulat pel grup COBRA, del qual és considerat un predecessor La seva obra, que ha influït directament o indirecta molts artistes actuals, eliminà progressivament els elements naturalistes així com qualsevol rigidesa geomètrica

Sobresortí com a paisatgista Estudià a Llotja i rebé una forta influència del seu mestre Modest Urgell Amb el temps, sense apartar-se completament de l’estela d’Urgell, anà introduint en les seves pintures una gamma cromàtica més càlida i vivaç Fou assidu de les Exposicions Oficials de Belles Arts celebrades a Barcelona des del 1918 També exposà individualment a Barcelona entre els anys vint i trenta, a les Galeries Dalmau 1929, les Galeries Laietanes 1929, 1931, 1933, 1936 i la Sala Gaspar 1936 Després de la guerra reprengué les exposicions a les Galeries Pallarès 1953, 1955 i La …