Resultats de la cerca
Es mostren 533 resultats
respirador artificial
Medicina
Qualsevol dels aparells dissenyats per a substituir la funció respiratòria o per a estimular-la en pacients que no poden efectuar-la espontàniament.
Entre ells cal fer esment del pulmó d’acer, un compartiment estanc a l’aire on, introduït el pacient amb el cap a fora, hom augmenta o disminueix alternadament la pressió atmosfèrica mitjançant qualsevol de les màquines que insuflen oxigen sol o en mescla amb un tub introduït a la tràquea per la seva obertura natural o la practicada amb traqueotomia respiració artificial
escutígera
Zoologia
Gènere de miriàpodes de l’ordre dels escutigeromorfs, de la família dels escutigèrids, de cos curt, antenes molt llargues i fines, i quinze parells de potes molt primes, llargues i esteses transversalment.
Tenen ulls composts i respiració per sacs traqueals que s’obren a la part dorsal del cos N'hi ha unes 20 espècies dels països temperats i càlids, entre les quals Scoleoptrata , d’uns 15 cm de llargada, és comuna als Països Catalans, on viu sota pedres i a l’interior de les cases de pagès S'alimenta d’insectes
test d’Apgar
Prova que serveix per a avaluar l’estat físic del nounat ja al primer minut de vida.
Es dóna una puntuació determinada a cadascun dels paràmetres següents freqüència cardíaca, respiració, to muscular, resposta als estímuls i color de la pell Una puntuació global baixa indica que cal prendre mesures d’atenció especials La prova es pot repetir cada cinc minuts per tal d’observar l’evolució del nadó Fou ideada per l’anestesiòloga americana Virginia Apgar 1909-74
Actuació davant d’una pèrdua de consciència
Assistència prioritària de la persona presumptivament inconscient Qualsevol persona aparentment inconscient cal que sigui atesa com més aviat millor, i en tot cas amb prioritat a una persona que estigui conscient, per diversos motius En primer lloc, es recomana seguir aquest criteri perquè és segur que si una persona està conscient, almenys el cervell està actiu, i perquè això sigui possible, el cor i l’aparell respiratori han d’estar funcionant En canvi, tal com ha estat explicat abans, la inconsciència pot ésser deguda precisament a una greu alteració de la funció cardíaca o respiratòria…
uropigis
Aracnologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels aràcnids que inclou espècies de talla petita o mitjana (entre 2,5 mm i 65), de prosoma més llarg que ample i opistosoma subcilíndric, de 12 segments, acabat en un apèndix fi o flagel llarg multiarticulat; tenen quelícers amb 2 artells, i el terminal, en forma d’ungla, no és verinós; els pedipalps, de 6 artells, generalment robusts, també acaben en ungla i els serveixen per a combatre, capturar o excavar.
Dels 4 parells de potes, el primer és anteniforme, i els altres 3 són locomotors i llargs tenen 8 ulls simples o ocels La respiració és pulmonar, sense tràquees tubulars Presenten un parell de glàndules defensives anals Estrictament nocturns i lucífugs, mengen cucs, artròpodes, cargols i fins i tot llurs propis congèneres Són distribuïts pels llocs temperats i tropicals d’Amèrica i d’Àsia
ranera de la mort
Patologia humana
Respiració fatigosa, ronca i sorollosa, que solen tenir els moribunds.
sibilació
Patologia humana
So sibilant que acompanya la respiració en certes afeccions bronquials.
orina
Biologia
Líquid de color normalment ambarí, d’olor característica, de densitat compresa entre 1,003 i 1,030 i de reacció àcida (pH ~6), que els ronyons excreten en acompliment d’una triple funció: eliminació dels productes finals del metabolisme nitrogenat (urea, àcid úric), manteniment de l’equilibri àcido-base i regulació del metabolisme de l’aigua i les sals.
Els urèters la condueixen dels ronyons a la bufeta, d’on és expellida a l’exterior per la uretra L’adult normal n'excreta de 1 200 a 1 600 ml el dia, segons la quantitat de líquids ingerits i de líquids eliminats suor, respiració, etc A més de l’aigua —component principal— conté, entre altres substàncies, urea, àcid úric, fosfats, sodi, potassi, amoníac, clorurs i diversos pigments
balboteig
Psicologia
Forma imperfecta i vacil·lant de parlar pròpia dels infants.
El balboteig és previ al llenguatge normal i consisteix a emetre sons onomatopeics espontanis que són més o menys relacionats amb objectes o amb situacions percebudes o que constitueixen un simple joc sonor L’etapa de balboteig, que va aproximadament dels sis mesos a l’any o a l’any i mig, va vinculada amb el desenvolupament sensoriomotor i comença quan l’infant és capaç de controlar els mecanismes de respiració i d’alimentació