Resultats de la cerca
Es mostren 1137 resultats
bolcada
Roba de les criatures de bolquers.
abrigalls
Conjunt de la roba del llit.
Sebastià Marquès i Ortegas
Literatura catalana
Glosador.
Fou teixidor a Sóller i, després, marxant de roba per tota l’illa Bé que no freqüentà els combats de glosadors, feu molt popular, sota el nom de Sebastià de Sa Portella , un extens repertori de poesia humorística, religiosa i seriosa, recollit en bona part per Josep Rullan a Literatura popular mallorquina 1900
René Lacoste
Tennis
Tennista francès.
Formà part de l’equip que aconseguí la primera victòria francesa de la Copa Davis el 1927 Guanyà la majoria dels torneigs importants Roland Garros 1925, 1927 i 1929, Wimbledon 1925 i 1928, Forest Hills 1926 i 1927, etc El 1929 es retirà i es dedicà a la fabricació de roba esportiva
moletó
Indústria tèxtil
Teixit bast de cotó amb lligat de tafetà, o sarja de tres o batàvia de quatre.
Hom el fa amb un ordit fort i resistent, poc nombrat, i una trama gruixuda metxa, generalment de cotons de baixa qualitat, deixalles o regenerats Hom el blanqueja o tenyeix en peça i el perxa per totes dues cares És emprat per a folres, roba d’abric, flassades de poc preu, baietes, cobretaules, etc
sarja
Indústria tèxtil
Teixit fet amb lligat de sarja i amb diferents materials.
La de cotó és emprada especialment per a vestits, camises, roba interior i folres La de llana és feta generalment de sarja batàvia de 4 La de seda, sovint també de sarja batàvia de 4, és teixida amb ordit de seda greja i trama de filadís La sarja és emprada tenyida en peça o estampada
es
Lingüística i sociolingüística
Acusatiu i datiu del pronom personal reflexiu de tercera persona del singular i del plural. Ex. Ara es vesteix. Es renta les mans: Es mengen un tros de pa.
És també emprat per a expressar un subjecte indeterminat, és a dir, d’un verb usat en forma impersonal Aquesta roba es porta molt ara Es diu que apujaran els preus Davant d’un verb començat en so de essa escrit s o c és preferible d’usar, en lloc de es , la forma se Se sent molt bé Se celebra cada any
Victòria de Samotràcia
© Fototeca.cat-Corel
Nom amb què és coneguda una níkē
ròdia de marbre (de vers la fi del s III aC o el començament del II), commemorativa de la victòria naval de Demetri I de Macedònia a Salamina (306 aC), que fou descoberta a Samotràcia el 1863 (altres fragments foren trobats el 1954) i que és conservada al museu del Louvre.
El vigor i el moviment del tors i les ales, amplificat per la bella corba de la proa que li fa de pedestal, així com la inclinació i el balanceig de la roba, inflada pel vent, que s’humanitza tot deixant entreveure la bellesa femenina sota els vels lleugers, en fan una de les obres mestres de l’escultura hellenística
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina