Resultats de la cerca

Jugà al Futbol Club Barcelona 1990-92 procedent de la Metaloplastica Sabakuanyà i en la seva segona temporada guanyà la Copa d’Europa 1992 Anteriorment havia guanyat el bronze amb Iugoslàvia en els Jocs de Seül 1988

Més conegut com Željko Obradovic, després de dirigir el Partizan de Belgrad, amb el qual aconseguí el seu primer títol de campió d’Europa, s’incorporà al Joventut de Badalona la temporada 1993-94 i, en la seva primera i única temporada al capdavant de l’equip, assolí la primera Eurolliga de la història verd-i-negra Posteriorment, dirigí la selecció de Iugoslàvia que fou subcampiona olímpica 1996 i campiona mundial 1998 i d’Europa 1997

Centrecampista format al Partizan, fitxà pel FC Barcelona 1997-99, amb el qual disputà 42 partits i guanyà dues Lligues 1998, 1999, una Copa del Rei 1998 i una Supercopa d’Europa 1998

El 1994 fitxà pel BM Granollers procedent de l’Atlético de Madrid A les files del BM Granollers guanyà la Copa EHF 1994, 1995

Els seus primers reculls poètics, Anatomija 1930 i Pesme ‘Cants’, 1938, reflecteixen influències surrealistes, que abandonà després de la guerra per un major realisme D’aquesta etapa són els reculls poètics Čovekov čovek ‘L’home de l’home’, 1953, Flora 1955 i Snimci ‘Foto’, 1963, i les novelles Čutnje ‘Silencis’, 1963, Tajne ‘Misteris’, 1964 i Begstva ‘Fugues’, 1966

Organitzà 1941 la guerrilla contra els ocupants alemanys, però, partidari d’un centralisme serbi i anticomunista, s’enfrontà a Tito Fou ministre de la guerra del govern a Londres 1942, pero perdé l’ajut dels aliats 1943, fet que el dugué a una collaboració amb els ocupants En acabat la guerra fou condemnat a mort i afusellat

Després de cursar psicologia a la Universitat de Belgrad, estudià realització a l’Acadèmia de Ràdio, Televisió i Cinematografia d’aquesta ciutat, i els anys cinquanta s’inicià en el cinema dirigint documentals Des del seu primer llargmetratge de ficció, Čovek nije tica ‘L’home no és un ocell’, 1965, el seu cinema es destacà per una combinació de crítica política i càrrega eròtica que li ocasionà problemes amb les autoritats Després de  Ljubavni slučaj ili tragedija službenice PTT ‘La tragèdia d’una treballadora de correus’, 1965, es veié forçat a l’exili després de rodar WR-Misterije…

Diputat i fundador de la Unió Radical, fou ministre de finances 1922-26 i 1934 i primer ministre 1935-38 Practicà una política d’aproximació als països de l’Eix i signà tractats amb Itàlia 1937 i Alemanya 1938 S'exilià en ésser expulsat del seu partit

Format a la facultat d’arts escèniques de Belgrad, dirigí fins a l’esclat de la guerra a Bòsnia-Hercegovina el Centre Dramàtic Nacional de Sarajevo, on muntà obres de Mrozek, Kokovkin, Nušić, Kohout o Stankovitć, entre d’altres El 1990 rebé el premi Vaso Cosich pel muntatge de La bella i la bèstia , de Hrubin El 1992 s’installà a Vila-real País Valencià i, juntament amb la seva mare Mima i la seva esposa Ana, ambdues actrius, fundà el Teatre de la Resistència És autor de Bajka o De Sadu ‘Conte del marquès de Sade’, 1987, Opus Primum , estrenada a Vila-real el 1993, El cel estrellat sobre…

Es formà al Conservatori de Belgrad, ciutat on entre el 1955 i el 1959 interpretà diverses operetes Convidada per G Solti, el 1959 cantà Tosca a l’Òpera de Frankfurt, on romangué fins el 1984 El 1964 fou convidada a cantar a Hamburg i el 1972 obtingué un gran èxit al Teatro Colón de Buenos Aires com a Abigail Nabucco Un any després interpretà al Covent Garden el paper titular d’ Electra , amb el qual també es donà a conèixer al Metropolitan de Nova York 1975 Participà en diverses edicions del Festival de Bayreuth i el 1987 abordà per primera vegada el paper de Clitemnestra Electra , que…