Resultats de la cerca

Opositor a JM Rosas, hagué d’exiliar-se a Montevideo durant la dictadura 1835-52 En retornar, fou elegit governador de Buenos Aires 1852-57, senador 1861 i president del senat 1867 Redactà el codi penal 1862 És pare del polític  Adolfo Alsina

Foren creats el 1972, i de bon començament eren composts, per meitats, pels parlamentaris de la regió elegits per a l’Assemblea Nacional i el Senat, i per delegats designats pels consells generals Després de la llei de descentralització del 1982 els consells són elegits per sufragi universal

Exercí diversos càrrecs importants entre els quals la secretaria del senat a la república de Venècia Preparà per a AManuzio l’edició de Quintilià 1514 i la de Tit Livi 1519 Recollí les relacions dels viatges marítims més famosos en els volums titulats Delle navigationi e viaggi 1550-59

Lloctinent de Cèsar a la guerra de les Gàllies, lluità contra Pompeu i fou nomenat pretor de la Gàllia Cisalpina 48 aC Prengué part en la conjuració contra Cèsar Quan el senat considerà crim la mort de Cèsar, fou abandonat pels seus soldats i fou mort 43 aC

Es definí com a humanista, pacifista, progressista i universalista Concorregué a les eleccions del Senat per Barcelona el 1982 14820 vots Dirigents Josep Oriol Àvila i Manuel Caballero El partit desaparegué el 1982 i alguns membres com ara Ávila fundaren el Vértice Español de Reivindicación por un Desarrollo Ecológico

Urbanitzà Peterburg, ciutat on construí el nou Palau Mikhajlovskij 1819-23, actual Museu Rus, l’hemicicle de l’Estat Major, davant el Palau d’Hivern, el Teatre Aleksandrinskij 1832 i la plaça dels decabristes, amb els edificis del Senat i del Sínode, units per un arc de triomf

Governador de Mèsia, derrotà els gots i prometé a les seves legions una indemnització, per la qual cosa el nomenaren emperador Anà cap a Itàlia i, després de derrotar Trebonià Gal a Terni, fou reconegut pel senat L’assassinaren els seus soldats en no complir el pacte promès

Després de l’assassinat d’Alexandre Sever 235, fou aclamat emperador pels soldats Lluità contra els alamans, els dacis i els sàrmates 236-37 El senat, aprofitant la revolta dels Gordians a l’Àfrica, el declarà enemic públic i li contraposà Balbí i Pupiè Fou traït i assassinat pels seus soldats

Presentà candidats al Senat en les eleccions legislatives de 1982 i concorregué per Tarragona a les eleccions autonòmiques de 1995 134 vots i de 1999 105 vots Dirigents Jaime Zarco Huguet president i Julián Fresneda, que procedia del Partit Liberal de Catalunya i havia passat per Centristes de Catalunya-UCD

Governà alhora amb Marc Clodi Pupiè Durant l’anarquia militar de la primera meitat del segle III dC fou un dels representants de la tendència pro senat en contra de l’actitud antiaristocràtica de l’exèrcit Nomenat emperador el 238, al cap de noranta-nou dies de govern fou assassinat pels pretorians