Resultats de la cerca

És banyada a l’W per la mar d’Okhotsk i a l’E pel Pacífic i la mar de Bering La part central és travessada per dues serralades paralleles Sredinnyj i Vostočnyj, entre les quals s’estén la plana central de Kamtxatka, amb el riu del mateix nom Dels volcans més de 160 que hi ha, uns 30 són actius, entre els quals el de Kl’učevskaja Sopka 4750 m, que és el punt més alt de la península Rica en minerals carbó, or, argent, sofre, etc, Kamtxatka posseeix termes i guèisers i és coberta de boscs de coníferes i caducifolis, que a muntanya es transformen en tundra S'inclou territorialment dins del…

És d’origen primari, afectada pels plegaments recents A l’E separa les conques interiors de Jungària, al N, i Tarim al S, i inclou la depressió de Tūrfan 286 m sota el nivell de la mar Al centre culmina al Pobedy 7 439 m i Chan Tengri 6 995 m i es bifurca en l’Alatau i Khaliq Tau, entre els quals flueix l’Ili A partir del Chan Tengri es divideix en serralades, que inclouen la depressió del llac Issyk-Kul’ —a partir d’allà davalla lentament a l’W— i les conques de Naryn i Fergana És franquejable per alguns ports, entre els quals el de Muzart 3600 m

Té els tarsos coberts de plomes fins als dits i la cua és llarga i marcadament cuneïforme a l’extrem S’alimenta de carronya, especialment de la pell i dels ossos, que s’empassa sencers o bé els deixa caure volant fins que es trenquen i se’n pot menjar els fragments i la medulla Nia en els forats més inaccessibles dels penya-segats i habita a les grans muntanyes i serralades de l’Àsia central i el N d’Àfrica, i també a Europa, on actualment és molt escàs i localitzat a Grècia, Albània, Bulgària, Còrsega, Sardenya, els Pirineus i la serra de Cazorla Les legislacions espanyola i…

El terme ocupa una depressió o fondó gairebé tancada i de probable origen càrstic, allargada entre la serra de Crevillent 835 m alt, al S, la d’Algaiat 1 053 m alt, al N, i la de l’Ofra, a l’E, i travessada per la rambla de Tolomó, afluent a la de Tarafa El fons de la coma és a uns 300 m d’altitud Gairebé la meitat del sòl és forestal 3 127 ha en les 3 634 ha de conreu, els deu darrers anys hi ha retrocedit radicalment la cerealicultura tradicional, a favor del vinyet 1 140 ha i de parrals, alguns dels quals en regadiu predomina no obstant el secà La ramaderia és poc important i destaca el…

L’ Alatau de Jungària 400 km de llargària, compost d’una sèrie de cadenes paralleles que arriben fins als 4464 m, presenta unes plataformes planes syrty a diverses altures amb vegetació alpina i subalpina, mentre que a les parts més baixes la vegetació és estepària L’ Alatau Kirgiz 175 km de llargària, situat en una àrea àrida, presenta vegetació estepària i bosc esclarissat utilitzat com a pastures, fins als 2500 m, i a partir del límit de la neu 3500 m hi ha catifes alpines Al seu tram central es troba amb el Talas Alatau El Kungej Alatau 280 km de llargària forma el límit nord de la…

La capital és San Luis 153 322 h 2001 Emmarcada per les províncies de La Rioja N, de Córdoba N i E, de La Pampa E i S, de San Juan i de Mendoza W Les serralades més importants, al N, són les de San Luis, Las Quijadas i Comechingones La meitat sud forma part de la Pampa Seca Els rius, molt escassos i pobres de cabal i molts d’ells d’origen endorreic, es troben al N El clima és semiàrid La població és molt escassa 3,7 h/km 2 1991 i de dèbil creixement Agricultura poc desenvolupada llegums, hortalisses, fruites i vinya Ramaderia important bovina i ovina La mineria és el seu…

Té uns 800 km de llargada, amb una amplada entre 100 i 200 km A l’oest, és limitada per la depressió de Puguet i de Villamette, que la separa de les serralades de la Costa, i, a l’est, per l’altiplà del riu Colúmbia Culmina al con volcànic del Rainer 4392 m Al nord és formada per roques metamòrfiques i intrusions granítiques, i al sud, quasi exclusivament per roques ígnies extrusives amb nombrosos cons volcànics Important barrera climàtica, la façana occidental rep més de 2000 mm de pluja l’any és important l’explotació forestal coníferes, i té un gran potencial hidroelèctric La…

Comprèn, en conjunt, uns 500000 km 2 que corresponen al Balutxistan pakistanès i al Balutxistan iranià El país és constituït a l’est per un feix muntanyós que culmina al nord al Takht-i Sulaimān 3441 m i que, interromput per la depressió de Kachhī i el pas de Bolān, continua en direcció S-W amb serralades més baixes La resta de la regió, que forma el racó sud-oriental de l’altiplà irànic, és formada per grans conques endorreiques separades per serralades El clima és subtropical sec de 150 a 350 mm de precipitació, a l’hivern La població és formada per balutxis,…

És situat per sobre del Precambrià i per sota de l’Ordovicià Els materials cambrians es dipositaren en un període transgressiu i de calma orogènica, comprès entre els -570 i -505 milions d’anys Acumulats en el fons de grans zones geosinclinals, formaren els materials gresos, calcàries, esquists, quarsites, etc que posteriorment donaren lloc a les serralades caledonianes i hercinianes El Cambrià és el primer període fossilífer tret dels vertebrats, hom ja hi troba restes dels principals grups del regne animal Cal remarcar especialment els diferents grups de trilobits, que han…

El programa ESCI fou finançat pel Plan Nacional de Recursos Geológicos 1988-91 de la Comisión Interministerial de Ciencia y Tecnología Consistí essencialment en la realització de vuit experiments de reflexió profunda efectuats entre el 1991 i el 1993 Es feren perfils per a un total de 450 km a terra i 1 325 km en mar obert, en zones com el Sistema Mediterrani Català i el Golf de València com a prolongació del perfil ECORS-Pyrénées, les serralades Bètiques, el mar d’Alborán i la serralada i la mar Cantàbriques Els perfils foren complementats amb altres mètodes geofísics tals com…