Resultats de la cerca
Es mostren 486 resultats
la Valleta

Petit nucli de Valleta, al municipi de Llançà (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llançà (Alt Empordà), situat al SW del terme, a la vora de la riera de la Valleta
, que neix dins el terme de Rabós (serra de la Balmeta, als vessants meridionals de l’Albera) i desguassa directament a la mar al Port de Llançà.
L’església de Sant Silvestre havia estat possessió del monestir de Banyoles
viudes
viudes
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les dipsacàcies, de 20 a 100 cm d’alçària, de fulles inferiors espatulades o lirades, i fulles superiors pinnatisectes, de flors liles o purpúries, ajuntades en capítols, i de fruits secs indehiscents, envoltats per l’epicalze i coronats per cinc arestes calicines.
És conreada en jardins La raça silvestre ssp maritima és comuna als erms de la regió mediterrània
Villerac
Poble
Poble del municipi de Clerà (Conflent), dit també de Clerà i Villerac, al NE del terme.
L’església parroquial Sant Silvestre és d’origen romànic El lloc depenia el 1183 del castell de Sant Esteve de Pomers
bord | borda
Dit d’un arbre que no produeix fruit, silvestre, no empeltat.
bordís
Dit d’un arbre que no produeix fruit, silvestre, no empeltat.
ullastre

Ullastre
Antoni Salvà (CC BY-SA 4.0)
Botànica
Arbust o petit arbre, de la família de les oleàcies, d’1 a 6 m d’alt, de branques espinescents i anguloses, de fulles perennes, lanceolades, oposades i coriàcies, de flors blanques, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en drupa.
L’ullastre var sylvestris és la planta silvestre de l’olivera var europaea Habita als sòls secs de les terres mediterrànies meridionals
serra del Mor
Serra
Contrafort oriental de la serra de Sant Julià del Mont (595 m), que separa les valls del Fluvià i del Junyell.
El lloc és esmentat ja el 977 La seva església parroquial de Sant Silvestre havia estat possessió de la canònica de Santa Maria de Besalú
assilvestrat | assilvestrada
Botànica
Dit d’una planta silvestre que procedeix de llavor de planta cultivada.
api bord

Api bord
Hugo.arg (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Forma silvestre de l’api, menys vigorosa i d’olor més forta.
Es fa en terres humides i salabroses
cabrafiguera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina