Resultats de la cerca

Inspirat en el simbolisme i el surrealisme, la seva obra poètica és inseparable de la de creador de metàfores plàstiques a partir de la manipulació d’imatges El 1952 li fou prohibit de publicar a l’aleshores Txecoslovàquia socialista, d’on pràcticament fou absent entre 1970-92 En 1980-92 visqué a París Guanyà els premis de la Documenta de Kassel 1968 i de la Biennal de São Paulo 1969 Emprà sobretot el collage i el muntatge fotogràfic

En morir aquest 1942, es convertí en divulgadora de la seva obra, alhora que es dedicà a l’escultura 1936, però sobretot al dibuix i a la pintura 1942 Rebé la influència del seu pare i evolucionà vers els nous corrents de l’art 1950 creà unes composicions figuratives de traç calligràfic amb temes com retrats, nus, ocells, dins un espai pictòric d’un gran dinamisme expressiu i d’un simbolisme vital Estigué casada 1939-56 amb Hans Hartung

Fundà, amb F Pessoa, la revista “Orpheu”, divulgadora dels moviments d’avantguarda El 1914 publicà els poemes de Disperção , que , amb Indícios de Oiro , integren les seves Poesias Completas 1946 Amb una exacerbada consciència de marginat —que el portà al suïcidi —i profunda egolatria, és un poeta de trànsit entre el simbolisme i el futurisme Escriví també la novella Confissão de Lucio 1914, contes Céu em Fogo , 1915, teatre Amizade , 1912 i dos interessantíssims volums de correspondència amb FPessoa 1958-59

Format a l’Accademia di Brera de Milà Partí d’un realisme camperol influït per Millet, però el 1886 adoptà un puntillisme primer al servei de temes naturalistes i després d’un simbolisme iniciat el 1891 allegòric i líric Home intellectualment inquiet, concebé, per influència dels prerafaelites, l’art com una mena de religió laica i publicà en aquest sentit algun article a Ver Sacrum La seva obra més ambiciosa és el tríptic inacabat Natura, Vida i Mort 1896-99

A Roma 1510-12 fou influït per Miquel Àngel, Rafael i Sodoma Els estigmes de santa Caterina , 1516 Academia, Siena més endavant, dins el primer manierisme, féu una pintura sovint estranya i misteriosa en què la subtilitat i el simbolisme predominen sobre la preocupació estructural Es plantejà problemes de llum i d’ombra que el feren precursor de Caravaggio Una part important de la seva obra és conservada a Siena Sant Miquel Carmine, Caiguda dels àngels i Crist als llimbs Pinacoteca Conreà també l’escultura en bronze

El nom prové de l’obra teatral homònima de Fde Jouvenot i HMicard estrenada el 1888 Fou més un ambient de moda entre una elit refinada que no pas un corrent que afectés els creadors Rebé la influència de pensadors com FNietzsche, ASchopenhauer i ESSwedenborg i d’artistes com RWagner, ChBaudelaire, Gde Nerval, EAPoe, GMoreau i dels prerafaelites Estretament lligada al simbolisme, constituí una reacció al materialisme naturalista i al cientifisme Subratllà aspectes com el subjectivisme, el misticisme, l’art per l’art, el món oníric, la malenconia, l’exaltació de l’individu, etc

Si bé el nucli principal el constituïen alumnes de l’acadèmia de Pere Borrell —Marià Pidelaserra, Ramon i Juli Borrell, Emili Fontbona, Gaietà Cornet, Pere Ysern, Ramon Riera, Xavier Nogués, Josep Víctor Solà, etc—, també s’hi afegiren Sebastià Junyent, Miquel i Llucià Oslé i escriptors com Josep Lleonart o Cristòfor de Domènech El grup representà, enfront del simbolisme imperant en l’època, un realisme que si bé té les seves fonts en el realisme vuitcentista del vell Borrell, es posà al dia passant a ésser el germen de la línia realista del Noucentisme

Cofundador del grup La Jeune Belgique, la seva poesia palesa una evolució des d’un realisme cap a un simbolisme, i reflecteix en certs moments un esperit turmentat i delirant, fruit d’una greu crisi de la seva salut De la seva producció cal destacar Les débâcles 1888, Les villages illusoires 1895, Les rythmes souverains 1910, Les heures claires 1896, d’un to més intimista, i Toute la Flandre 1910, exaltació dels homes i les terres del seu país Ha conreat també el teatre, la narració i la crítica literària i d’art

Exercí de mestra, i els seus primers poemes palesen una considerable influència del simbolisme El 1913 es donà a conèixer amb el recull Orientalia Posteriorment escriví novelles sobre la revolució i la guerra civil, com Peremena ‘El canvi’, 1924 Publicà també novelles d’aventures, que obtingueren un gran èxit i d’alguna de les quals hom féu versió cinematogràfica Profundament engatjada en la construcció del seu país, escriví nombrosos reportatges, l’estudi Po dorogam p'atiletki ‘Sobre el pla quinquennal’, 1947 i Sem’ a Ul’anovič ‘La família Ulianov’, 1957, biografia novellada de…

Conegut per Yagocésar Fou deixeble de Francesc d’AGalí i de l’Acadèmia Baixas de Barcelona Es presentà individualment el 1916 a Barcelona i hi participà en diverses exposicions, com també a París, a la Biennal de Venècia del 1924, etc Pintor d’un simbolisme literari i casticista, publicà en castellà contes, novelles i poemes i estrenà comèdies i drames amb certa influència valleinclanesca Crític d’art a La Esfera , El Noticiero Universal , etc , publicà Sabor y pintura 1943, semblances d’artistes catalans del vuit-cents Emprà el pseudònim de Fray Galán