Resultats de la cerca
Es mostren 519 resultats
Mazzarino
Ciutat
Municipi de la província de Caltanissetta, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Té producció de sofre Fundada probablement pels grecs Mactorium , al s XIII fou una baronia, que els reis catalans donaren en feu als Manfreds El 1507 Ferran el Catòlic convertí la baronia en comtat
desoxigenació
Química
Eliminació de l’oxigen lliure, no combinat, d’algun producte que en conté de dissolt, mesclat o fixat físicament.
Si l’oxigen és unit químicament, hom parla de reducció Per desoxigenar substàncies oxigenades hom les posa en contacte amb unes altres àvides d’oxigen, com ara el carboni, l’hidrogen i el sofre
àcid disulfúric
Química
Oxoàcid del sofre, fort, corrosiu i fumant.
També anomenat àcid pirosulfúric, la seva fórmula és H 2 S 2 O 7 Es presenta com un líquid oliós i dens, amb tonalitats que van des d’incolor a marró És molt higroscòpic i produeix vapors tòxics i sufocants Descompon en escalfar-se i és un agent oxidant fort reacciona violentament amb l’aigua i les bases, generant hidrogen Es fa servir en la producció d’explosius i en síntesi química com a agent sulfactant
tiocianat d’amoni
Química
Cristalls deliqüescents que es fonen a 149°C i es descomponen a 170°C.
És obtingut a partir d’amoníac i sulfur de carboni o de cianur d’amoni i sofre o polisulfurs És emprat en la indústria tèxtil, en la síntesi de la tiourea, com a reactiu analític, etc
font de Nossa
Font del municipi de Vinçà (Conflent), situada a l’esquerra del pantà de Vinçà, al camí d’Arboçols.
L’aigua, sulfurosa, brolla de 23° a 25°C de les fonts del Sofre, indicada per a les afeccions pulmonars i per a les malalties de la pell i de les vies urinàries El balneari fou construït el 1817
Barreiro
Ciutat
Ciutat del districte de Setúbal, Portugal, vora l’estuari del Tejo.
És un nucli industrial on sobresurten les indústries químiques superfosfats, sulfat de coure, àcids, refineria de sofre, les alimentàries oli de cacauet, oli d’oliva i les mecàniques i tèxtils jute i pita És port pesquer i comercial
tiosulfat
Química
Qualsevol sal de l’àcid tiosulfúric.
Hom els obté per acció del sofre sobre solucions de sulfits portades a ebullició Són solubles en aigua i existeixen únicament en estat de sal neutra els més ben coneguts són els dels metalls alcalins, emprats en fotografia
quimiòtrof
Bioquímica
Ésser les cèl·lules del qual obtenen energia de reaccions d’oxidoreducció.
Segons els reductors utilitzats, poden ésser subdividits en quimioorganòtrofs , quan aquells són molècules orgàniques com ara la glucosa i quimiolitòtrofs , quan aquells són composts inorgànics simples com ara l’hidrogen, el sulfur d’hidrogen, l’amoníac o el sofre
sulfit de sodi
Química
Cristalls incolors, solubles en l’aigua, que es descomponen sense fondre’s.
Forma un heptahidrat, el qual perd aigua amb facilitat Hom l’obté per tractament del carbonat sòdic amb diòxid de sofre, i és emprat com a reductor, conservador, antioxidant i agent blanquejant suau, i també en fotografia, gravat i litografia
serra de Picamill
Serra
Alineació orogràfica dels Prepirineus del Berguedà, entre els municipis de la Nou i Vilada.
El collet de Picamill 1 370 m alt no és emprat per les comunicacions perquè és gairebé tan alt com el Picamill 1 407 m, que perd alçada cap al S Separa les conques del torrent de la Nou i el de la Font del Sofre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina