Resultats de la cerca

Fundat l’any 1956 amb el nom d’Sporting, a l’agost del 1958 prengué el nom actual Els primers anys jugà en categories comarcals i entre el 1968 i el 1970 a primera territorial Tornà a les categories inferiors, i el 1993 inicià la remuntada i aconseguí tres ascensos consecutius La temporada 1995-96 jugà en categoria preferent El 1996 l’equip sènior desaparegué i el club es dedicà a la promoció del futbol de base Disposa d’escola de futbol i de nombrosos equips en categories inferiors El primer equip reaparegué l’any 2007

El 1906 fundà el Club Espanyol de Jiu-Jitsu, en el qual es practicava també l’esgrima i la boxa El 1909 collaborà en la refundació de l’Espanyol, en fusionar el seu club amb l’equip de futbol capitanejat pel seu cosí Emili Sampere, l’X Sporting Club, i es constituí el Club Deportivo Español, que presidí uns mesos L’Espanyol tenia, per tant, un equip de futbol, seccions d’esgrima, boxa i jujutsu i una de recreativa dedicada al teatre Els anys quaranta formà part de la directiva del club, del qual era el soci número 1

La temporada 1960-61 ingressà a l’equip amateur del Futbol Club Barcelona Jugava de lateral i milità al Comtal 1962-68, l’Sporting de Gijón 1968-69 i la Unió Esportiva Sant Andreu 1969-72 En retirar-se passà a exercir de massatgista al Futbol Club Barcelona i la temporada 1973-74 s’incorporà al primer equip, agafant el relleu del seu pare També fou massatgista de la selecció estatal 1974-90 i arribà a ser present en quatre Copes del Món L’estiu del 2006 es jubilà i al setembre d’aquell any rebé un calorós homenatge al Camp Nou

Començà en el juvenil de l’Atlètic Poble-sec i la temporada 1949-50 fitxà per l’equip amateur del Futbol Club Barcelona Debutà oficialment en el primer equip del Barça en el torneig de Copa del 1951 que s’adjudicà el conjunt blaugrana Tanmateix, les dues campanyes següents 1951-53 jugà amb l’Espanya Industrial, filial barcelonista, amb alguna aparició en el primer equip Disputà 4 partits amb el Barça i marcà 2 gols Posteriorment, jugà a primera divisió amb l’Sporting de Gijón, el Jaén i el Valladolid Els seus dos darrers equips foren el Manresa i el Calella

Després de destacar com a lateral en l’Athletic de Bilbao, la temporada 1906-07 s’incorporà al futbol català Amb l’X Sporting Club jugà dues temporades i obtingué dos campionats de Catalunya 1907, 1908 A continuació jugà tres temporades amb l’Espanyol 1908-11 i tres amb el Barcelona 1911-14 Amb l’equip blaugrana disputà 68 partits, guanyà la Copa d’Espanya en dues ocasions 1912, 1913, una vegada el Campionat de Catalunya 1913 i dues la Copa Pirineus 1912 i 1913 En el Barça fou conegut com el pare Jugà quatre vegades amb la selecció catalana

Inicià la seva trajectòria professional al Castelló 1945-46 El 1946 fitxà com a davanter pel Barça, fins la temporada 1949-50, encara que aquesta darrera fou cedit al Saragossa Seguidament passà al València 1950-56, el Valladolid 1956-58, l’Sporting de Gijón 1958-60, el Castelló 1960-61 i l’Oliva 1961-62 Amb el Barça obtingué dues Lligues 1948, 1949 i la Copa Llatina 1949 Amb el Valladolid guanyà el trofeu Pitxitxi de la temporada 1956-57, distinció que compartí amb Di Stefano i amb el valencianista Ricardo Disputà els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 amb la selecció espanyola…

El FC Barcelona guanya per 3 a 1 el Sporting Club de Lisboa en la XXIVa edició del torneig Joan Gamper, amb gols de Figo, Dani i Déhu Després del partit Manel Gamper, nét del fundador del club, demana que es deixi de celebrar un torneig que els darrers anys ha perdut bona part del seu prestigi per culpa de la manca de dates Aquest any el Gamper només ha aplegat 20000 persones al Camp Nou, un estadi que els darrers dies ja ha acollit dos partits oficials, un de Supercopa i un de Lliga La directiva, però, té la intenció de mantenir el torneig

Soci fundador del CF Athlètic Riudeperes 2005, s’inicià com a entrenador de categories inferiors el 1996 i destacà dirigint l’equip femení de la Universitat de Barcelona 2004-07 Ha entrenat el Capellades CEFSF, el Casa Alcalà CFS, el CFS Can Titó, el FSF Castelldefels i el FSF Manlleu També collaborà amb el FS Gironella a la divisió d’honor estatal 2005-06, fou segon entrenador del FS Martorell 2008 i quart classificat a la Copa d’Europa de clubs amb l’Sporting Alcalà Prat 2010 Des del 2009 és l’entrenador de la selecció catalana femenina, que aconseguí la medalla de bronze en el…

Davanter format al futbol de base del Castelldefels, el Gavà i la Blanca Subur de Sitges La temporada 1987-88 ingressà al Gimnàstic de Tarragona i s’erigí com el màxim golejador de segona B Fitxà pel RCD Espanyol 1988-93 i, després d’una breu cessió a l’Hospitalet, jugà 99 partits i aconseguí 30 gols a la Lliga Després de jugar una temporada amb l’Sporting de Gijón 1993-94, passà al FC Barcelona 1994-95, amb el qual guanyà la Supercopa d’Espanya Posteriorment jugà amb l’Albacete i el Múrcia Disputà dos partits amb la selecció catalana i marcà un gol

Pertanyé a la Societat de Caçadors de Montcada i Reixac i el Club Esportiu de Catalunya de Recorreguts de Caça Fou campió de Catalunya 1990 amb la seva gossa Viola, en la modalitat de caça menor amb gos Destacà en les modalitats de recorreguts de caça i Compak Sporting, en les quals conquerí diversos títols de campió català i la Copa de Catalunya i fou campió estatal 1994 Amb la selecció espanyola guanyà la medalla de plata en el Campionat d’Europa 1994 i la de bronze en la Copa del Món Un cop retirat de l’alta competició es dedicà a l’ensenyament de tir