Resultats de la cerca

Iniciat al Club Tennis Tarragona, a vuit anys passà al Club Natació Tàrraco, per al qual competí fins el 1998 El 1997 fou becat al CAR Joaquim Blume i l’any següent passà al de Sant Cugat, entrenat per Víctor Maya Del 1999 al 2008, any de la seva retirada, nedà per al Club Natació Sant Andreu, entrenat per José Antonio del Castillo Fou campió català júnior 1997, 1998 i en categoria absoluta 1999 en 200 m braça Aconseguí set títols, nou subcampionats i vint-i-dues medalles de bronze en els Campionats d’Espanya hivern i estiu destaquen els seus dos ors 2002, 2005, ambdós en 200 m…

Aconseguí tres subcampionats d’Espanya de baix vol 2002, 2006, 2009 Al Campionat de Catalunya assolí la primera 2013, 2014 i la tercera posició 2014, 2015, 2017 d’alt vol, i en aus petites es proclamà campió 2014 i els anys 2015 i 2013 fou segon i tercer, respectivament Guanyà diversos títols i trofeus, entre els quals el primer Triatló Internacional de falconeria 2005, les Jornades Internacionals de Falconeria del Nord d’Espanya en baix vol 2011, el Trofeu Cetrería Antigua Corona de Aragón en alt vol 2011, el Campionat de Castella en la modalitat d’aus petites 2012 i la Copa…

Competí pel RCD Espanyol, el FC Barcelona, el CN Barcelona i el CA Stadium Fou campió d’Espanya de triple salt 1949, 1955 i salt de llargada 1949, i assolí tres subcampionats estatals en la primera prova i dos en els 110 m tanques En els Campionats de Catalunya guanyà nou vegades el concurs del triple salt 1949, 1951-55, 1957, 1958, 1959, i fou campió dels 110 m tanques 1948, 1949, 1959, el salt d’alçada 1947, 1948 i el de llargada 1957, 1958, el relleu 4 × 100 m 1948, 1947 i el decatló 1957 Millorà tres vegades el rècord de Catalunya de triple salt entre el 1949 i el 1957

Sorgí de la fusió aquest any de la Unió Esportiva Perpinyanenca, fundada el 1902, participant de la primera divisió des del 1911, campiona de l’Estat francès el 1914, el 1921 i el 1925, i l’Arlequins Club Ha estat campió de Lliga de l’Estat francès el 1938, el 1944, el 1955 i el 2009, i guanyadora de la Challenge Du-Manoir el 1935 i el 1955, a més de diversos subcampionats en ambdues competicions L’any 2011 rebé el premi Liberpress Catalunya en reconeixement a la seva trajectòria esportiva i social El maig del 2014 baixà per primer cop a segona divisió El maig del 2018 recuperà…

Membre del Club Nàutic Amposta, aviat s’inicià en les tasques d’entrenador al mateix club 1978-84 Ha estat seleccionador estatal del pes lleuger en diferents etapes 1983-84, 1993-96 i des del 2004, director tècnic de la federació espanyola 1985-86, de la federació catalana 1987-97 i des del 2004 i entrenador del CN Banyoles 1998-2004 També és entrenador del programa de desenvolupament internacional de rem En el seu palmarès com a tècnic, té cinc títols mundials, dos subcampionats i sis bronzes, a més de dos diplomes olímpics Rebé la insígnia d’or de la Federació Espanyola de Rem…

Fill de pilots aficionats als rallis, el 1992 debutà en curses d’autocròs, i posteriorment participà en els campionats de rallicròs i automobilisme de muntanya, en què es proclamà campió de Noruega 1995 i 1996, amb un Volvo L’any 1996 participà per primera vegada en el Campionat de Noruega de rallis, amb un Toyota Celica, i dos anys després s’hi proclamà campió El 1998 debutà en el Campionat del Món de rallis Després d’una temporada en l’equip Ford 2000, fitxà per Subaru L’any 2002 guanyà a Galles la seva primera cursa del mundial Entre el seu palmarès destaca un campionat mundial 2003 i dos…

Formada al Club Esportiu INEF Barcelona, amb el primer equip del qual guanyà quatre Lligues Catalanes 2006-09 i tres Copes de la Reina 2006, 2007, 2009 El 2010 passà al Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG Amb la selecció espanyola, debutà en el Campionat d’Europa 2006, conquerí el títol 2010 i assolí dos subcampionats 2009, 2011 continentals També jugà amb la selecció catalana Pel que fa al rugbi de 7, guanyà el Campionat del Món Universitari 2008, 2010 i el Campionat d’Europa absolut 2010 i fou nomenada millor jugadora d’aquest darrer torneig Així mateix, fou subcampiona…

Començà a jugar al Club Ateneu Colon el 1992 Després de passar per la Unió Gracienca d’Escacs, des de la temporada 2010 representa l’equip de la Societat Coral Colón de Sabadell Participà en un Campionat del Món sub-18 Fou campió universitari 1999 i juvenil 1999, 2000 d’Espanya Ostenta el títol de Gran Mestre des del 2007 Entre el 2007 i el 2009 mantingué una puntuació Elo superior als 2550 punts, i arribà als 2593 punts al gener del 2010, cosa que el collocà en la posició 229 del rànquing mundial En el seu palmarès destaquen un Campionat de Catalunya 2009 i tres subcampionats d’…

Defensa conegut com Paco Boronat que s’inicià en el CH Catalunya i jugà en l’Associació Valdemia abans de fer-ho amb el Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual guanyà quatre Campionats d’Espanya 1954-57 i cinc de Catalunya 1952, 1953, 1955, 1956, 1958 Amb la selecció espanyola fou dues vegades campió del món 1954, 1955 i tres campió d’Europa 1954, 1955, 1957 També participà en els Mundials del 1958 i del 1960 Com a entrenador, dirigí la selecció espanyola júnior, que aconseguí el Campionat d’Europa 1962, i l’absoluta 1962-67, amb la qual guanyà dos Campionats del Món 1964, 1966 i dos …

S’inicià al Club Billar Barcelona, on començà a practicar el billar a tres bandes, abans d’involucrar-se en el billar artístic el 1981, disciplina en la qual arribà a disputar la supremacia mundial del francès Jean Reverchon El 1995 aconseguí la fita de guanyar en una sola temporada els Campionats de Catalunya, d’Espanya i del Món En el seu palmarès destaquen dos Campionats del Món de billar artístic 1994, 1995 i tres subcampionats 1993, 1997, 2008 Fou també una vegada campió d’Europa de billar artístic 1995 i quatre vegades subcampió 1990, 1994, 2000, 2009 Des del 1987 ha…