Resultats de la cerca
Es mostren 1303 resultats
Emilio Lluch Oribe
Periodisme
Esport general
Enginyer i periodista especialitzat en motor.
Signava amb el pseudònim Milillu i collaborà en la secció de motor de múltiples publicacions com Stadium 1916, Mundo Deportivo i Jornada Deportiva 1926 També fou comissari tècnic del Reial Automòbil Club de Catalunya, del Reial Moto Club i de la Penya Rhin, en diferents competicions Dirigí la revista de la Societat de Tècnics d’Automoció i collaborà amb l’enginyer Wifredo Ricart
Xavier Martí Pujol
Altres esports d’hivern
Múixer.
Ha estat campió d’Espanya 1996, 1998 i subcampió d’Europa 1999 de mitja distància, i ha guanyat diverses Lligues catalanes 1993, 1997, 1998 Criador de gossos per a competicions de trineus, és monitor de múixing a l’estació d’esquí de La Rabassa Andorra i ha impartit cursos tècnics de trineu amb gossos per a la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern
Giovanni Aldini
Física
Físic italià.
Fou catedràtic de física a la Universitat de Bolonya Nebot de Galvani, de qui contribuí a vulgaritzar i a difondre l’obra del seu oncle, en contraposició de les teories de Volta, estudià les aplicacions mèdiques de l’electricitat i escriví obres sobre galvanisme També s’ocupà de problemes tècnics com la construcció de fars i la protecció contra incendis
Francesc Ricart i Gualdo
Història
Militar
Militar enginyer.
Llicenciat en ciències químiques Essent capità d’enginyers, fou triat defensor militar de Pere Coromines en el procés de Montjuïc del 1896 tingué llavors una brillant actuació, assessorada per Amadeu Hurtado i Salvador Dalí Posteriorment es lliurà a una sèrie de treballs tècnics, especialment preocupat per les comunicacions òptiques i elèctriques i l’higienisme militars El 1918 ascendí a coronel
Stepan Osipovič Makarov
Història
Militar
Almirall rus.
Es distingí en la guerra contra els turcs 1877-78, i fou cap de l’armada del Pacífic durant la guerra russojaponesa, en el curs de la qual morí, a bord del cuirassat “Petropavlovsk” És considerat, a l’URSS, com un heroi nacional, pels seus estudis tècnics i les seves descobertes científiques, i especialment per la realització del primer trencaglaç, el “Iermak”
productes financers
Economia
Instruments formals de relació entre els manllevadors de fons i els qui els aporten o en són intermediaris (banca).
La seva diversificació ha augmentat mercès a la innovació financera nous productes i processos tècnics a aplicar-hi, a la desintermediació i a la desespecialització Així, el mercat financer s’ha adaptat a les noves exigències de l’economia amb els seus riscs, complexitat, rendiments afinats i fiscalitat Els productes financers derivats warrant , futurs, opcions, no són, pròpiament, instruments, sinó contractes que versen sobre ells
Seréis campeones
Monografia
Esport general
Col·lecció de monografies esportives publicada a Barcelona el 1991.
Fou una de les iniciatives que es dugueren a terme per a la divulgació dels Jocs Olímpics de Barcelona De caràcter eminentment didàctic, descrivia aspectes tècnics i històrics dels esports que tractava Fou editada per La Vanguardia i en fou director José Luis López Va cloure la sèrie Andreu Mercè Varela amb un número dedicat a la història dels Jocs Olímpics de l’era moderna
Augusto Abelaira
Literatura
Periodisme
Novel·lista i periodista portuguès.
Se situà en l’evolució del neorealisme, que intentà superar amb processos tècnics, sobretot el muntatge dels diàlegs i l’elaboració dels monòlegs interiors Les seves obres principals són A cidade das flores 1959, Os desertores 1960, As boas intenções 1963, Enseada amena 1966 i O bosque harmonioso 1982 S'ha dedicat també al teatre A palavra é de oiro 1961 i O nariz de Cleópatra 1962
bombardó
Música
Instrument de vent-fusta, el membre més greu de la família de la bombarda.
També s’anomena contrabaix de bombarda En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic La seva tessitura abraça des del fa -1 fins al mi 2 La seva grandària i els desavantatges tècnics —força nombrosos si es compara amb altres instruments més evolucionats com el baixó— feren que s’extingís gairebé del tot cap a la segona meitat del segle XVII
American Institute of Aeronautics and Astronautics
Astronàutica
Societat de científics i tècnics dedicats a la tecnologia aeroespacial i matèries afins, amb seu a Nova York.
Fundada l’any 1963 com a resultat de la fusió de l’ American Rocket Society i l’Institute of Aerospace Sciences És la més important associació dedicada a l’astronàutica, tant pel nombre de socis 28 000 el 1984 com per les seves publicacions, entre les quals sobresurten Astronautics and Aeronautics , AIAA Journal , Journal of Aircraft , i Journal of Spacecraft and Rockets També pren part en l’edició de l’ International Aerospace Abstracts , collecció quinzenal de resums de tota la literatura tècnica mundial sobre aquestes matèries
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina