Resultats de la cerca
Es mostren 9536 resultats
Josep Antoni Sombiela i Mestre
Història
Història del dret
Polític i jurista.
Estudià dret a València, on més tard fou professor de la universitat En iniciar-se la guerra del Francès 1808, fou membre de la junta de València i representant d’aquesta a les corts de Cadis, on féu publicar el seu Discurso sobre los tribunales protectores de la fe 1813 Més tard abandonà la causa liberal fou oïdor de l’audiència de València i publicà el Manifiesto que escribió en un calabozo el general don Francisco Xavier Elío 1823
Francisco de Saavedra
Història
Militar
Polític i militar andalús.
Participà en l’expedició d’Algèria 1775 i fou secretari d’ambaixada a Portugal 1778 i intendent a Caracas 1783 Nomenat ministre d’hisenda per Godoy 1797, l’any següent el substituí com a secretari d’estat, però, malalt, hagué de renunciar mesos més tard Retirat a Sevilla, hi comandà la Junta Suprema formada arran de la invasió francesa 1808 Més tard, fou membre de la Junta Suprema Central i, el 1810, del Consell de Regència
Josep Valero i Belenguer
Geografia
Història
Militar
Militar i explorador.
Fou oficial d’administració militar Combaté a la tercera guerra Carlina Més tard lluità a Cuba contra els independentistes 1876-78 i hi romangué fins el 1885 La Sociedad Geográfica de Madrid li confià una missió d’exploració a Guinea alhora aprofità la seva estada per a crear-hi factories de la Companyia Transatlàntica estudià la civilització dels bubes de Fernando Poo i més tard recorregué el Marroc El 1893 anà a combatre els insurrectes de Melilla i morí en acció de guerra
Joan Minuart i Parets
Botànica
Botànic.
Fou apotecari de Sant Cugat del Vallès i més tard de l’exèrcit, amb el qual passà a Itàlia 1741, on conegué naturalistes destacats El 1748 passà a Madrid, on fou apotecari dels hospitals General i de la Pasión Des del 1755 fou professor de botànica del Jardín Botánico de Madrid Publicà dos fulletons un amb la descripció del gènere Cerviana 1739 que Linné anomenà més tard Minuartia minuàrtia en honor seu, i un altre amb la descripció de l’espècie Cotyledon hispanica 1739 Estigué en contacte amb Linné i botànics francesos
Lluís d’Espés
Història
Cavaller de l’orde de Sant Joan, fill de Guerau.
Fou comanador de Calanda i més tard d’Alcanyís Com el seu pare i els seus germans Ramon i Gaspar, participà en la guerra civil catalana de 1462-72 al costat de Joan II Cavallerís major de l’infant Ferran, el 1475 lluità al seu costat en la guerra civil castellana El 1477 acompanyà la princesa Joana a Nàpols quan anava a casar-se amb el rei Ferran, i hi restà com a ambaixador de Ferran II de Catalunya-Aragó Més tard prengué part en la guerra de Granada
Cecil Blount De Mille
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Fundador, amb Jesse L Lasky i Samuel Goldwyn, del que més tard esdevindria la Meca del cinema Hollywood Especialitzat en temes bíblics, fou el creador de grans produccions, com King of Kings 1926, Cleopatra 1934, The Ten Commandments 1956 En 1955-56 li fou concedit un premi especial de l’Academy of Motion Picture, Arts and Sciences de Hollywood per la seva gran contribució al desenvolupament del cinema Dos anys més tard, el seu film The Greatest Show on Earth 1952 obtingué l’Oscar a la millor pellícula
Sant Pere dels Bigats
Capella
Antic priorat benedictí i més tard capella del municipi de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà), situada a la part alta del terme, al pla de Sant Pere.
Un document del 945, quan la comarca no era repoblada, en donà la possessió al monestir de Santa Cecília de Montserrat Això i les troballes fetes a l’indret revelen que devia ésser un monestir o lloc de culte potser anterior als àrabs Durant el segle XIII consta encara com a priorat de Santa Cecília de Montserrat, sense que se’n sàpiguen gaires coses en concret El 1346 la capella fou reedificada pel rector de Vallfogona El poble hi anava en processó l’1 de maig, i tingué culte fins el 1723 Ara en resten unes poques ruïnes
epigènesi
Biologia
Teoria embriològica que sosté que l’ou és una cèl·lula totalment indiferenciada i totipotent que sofrirà més tard un procés de diferenciació per la presència de substàncies inductores.
Aquesta teoria s’oposa al preformacionisme
baladí | baladina
Denominació que els musulmans donaren als àrabs vinguts a la península Ibèrica en les primeres expedicions (711-712) per diferenciar-los dels sirians, que entraren més tard (741).
Josep Barberà
Música
Compositor, deixeble de Felip Pedrell al conservatori del Liceu de Barcelona, d’on més tard fou professor de composició i d’orquestració i, del 1931 al 1938, director.
Féu alguns estudis sobre la cançó popular Edità un Curso de melódica, interessant per a la pedagogia musical del seu temps, un Tratado de armonía i Cuatro lecciones de alta teoría musical Compongué música per a orquestra i per a piano i cançons
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina