Resultats de la cerca

Fou director del Museu Arqueològic de Tarragona, del qual feu la primera ordenació i en redactà el catàleg Publicà nombrosos treballs sobre la història de Tarragona antiga i medieval Catálogo del Museo de Tarragona 1894, Historia de Tarragona publicat pòstumament, Tarragona en poder de los árabes 1882, Indicador arqueológico de Tarragona 1882 i altres Intervingué en la restauració d’alguns monuments, com el pont de les Ferreres 1854 i Poblet i Santes Creus

Adquirí una farmàcia de Tarragona amb una collecció de minerals i un herbari, que amplià amb els elements que recollí en les seves visites per l’occident del Principat com a visitador de farmàcies a partir del 1802 Fou diputat del comú de l’ajuntament 1808

Inicialment pertangué al partit conservador, però ingressà després al liberal, del qual fou un dels caps a Tarragona i a la seva comarca Membre de la diputació provincial de Tarragona des del 1896 fins a la Dictadura 1923, n’ocupà quatre vegades la presidència Membre de la comissió coordinadora de la Mancomunitat, fou conseller d’aquest organisme des de la seva constitució El 1931 es passà al partit de Santiago Alba, que s’integrà al partit radical de Lerroux

Fill de Josep Gols i Veciana , es formà musicalment amb el seu pare en les disciplines de piano i violí i obtingué, a vint-i-cinc anys, la beca Pau Casals, gràcies a la qual es traslladà a Barcelona Fou deixeble de B Samper i, juntament amb el seu germà Joan , treballà en la recollida de cançons populars per a l' Obra del Cançoner Popular de Catalunya El 1930 retornà a Tarragona, on feu un concert de piano interpretant obres seves i un any després assumí la direcció de l’Orfeó Tarragoní Fou professor de cultura musical a partir del 1934 al Taller-Escola de Pintura i Escultura de la…

Llicenciat en dret, exercí d’advocat a la seva ciutat natal Començà la trajectòria literària amb reculls de contes d’un llenguatge molt elaborat Perquè sí 1957, Calipso 1960 i Perquè no 1960, premi Víctor Català 1959 Posteriorment publicà la novella L’anell al dit 1964 —finalista del premi Sant Jordi 1963—, el recull d’articles  Carnet tarragoní 1963-1975 1983 El 1994 retornà a la creació amb tres peces breus de teatre que aplegà a  El mas de casaments 1994, al qual seguiren la novella Les Mares 1995 —segona part de L’anell al dit — i l’òpera parlada Narcís als llimbs 2003 A banda, traduí la…

Jutge d’atletisme des del 1977, formà part del jurat tècnic dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 1992, entre altres competicions Presidí la secció d’atletisme del Club Gimnàstic de Tarragona 1988-93 i la Federació Atlètica Tarraconense 1993-97, fou vicepresident de la federació catalana 1993-97 i directiu de la federació espanyola 1989-97 Formà part de la junta del Club Gimnàstic 1993-97 Fou regidor de l’Ajuntament de Tarragona 1999-2003, membre del Patronat Municipal d’Esports de Tarragona i del Consell Esportiu del Tarragonès Impulsà la candidatura de Tarragona als…

Fou el fundador del Club Gimnàstic de Tarragona l’1 de març de 1886 Durant dotze anys formà part de la junta directiva del club i de la secció de gimnàstica, una de les seves passions

Format a Tarragona i a Llotja, a Barcelona 1914 Exposà, el 1917, a Barcelona i a Tarragona, i obtingué de la diputació tarragonina una pensió per a ampliar estudis a França Medalla d’or de l’exposició Arts Déco de París 1925 i de l’Exposició Internacional del 1929, a Barcelona Té també dues medalles Julio Antonio de Tarragona 1944 i 1945 Conreà un classicisme arcaïtzant influït per Maillol

El 1872 publicà D Alfonso o D Carlos Estudio histórico-legal editat en francès el 1873 i ampliat el 1876 en defensa dels drets al tron d’Espanya del futur Alfons XII En accedir aquest a la corona, fou creat marquès de Montoliu Fou diputat a corts 1876-78 i senador 1884-85 per Tarragona El 1885 publicà Aguas potables de Tarragona Són fills seus l’urbanista, advocat, assagista i traductor Cebrià de Montoliu i el crític i historiador de la literatura Manuel