Resultats de la cerca

Impulsada el 1991 pel conseller de Medi Ambient Albert Vilalta, tracta monogràficament les grans qüestions ambientals des d’una perspectiva global i local, amb la collaboració dels principals experts i pensadors ambientals tant catalans com internacionals Publicada en català, cada número també inclou les versions en anglès i castellà

Fundada l’any 1984, fomenta l’alpinisme Organitza la marxa esportiva Lletissonada, que se celebra des del 1980, i l’arribada de la Flama del Canigó L’any 2012 tenia 500 socis Edita la revista de temàtica excursionista Puigsacalm

Influït per Gautier, Sully-Prudhomme i Verlaine, fou un dels introductors del simbolisme a Portugal Tanmateix, abunden en la seva obra els elements romàntics, palesos sobretot en la temàtica Les seves obres principals són Miniaturas 1871 i Nocturnos 1882

Assessora el papa i alguns òrgans eclesiàstics, i n'hi ha diversos, segons la temàtica que desenvolupen i per a la qual han estat creats La seva estructura, la seva existència i el seu funcionament depenen directament de l’autoritat papal

La temàtica del seu teatre — Albertina 1948, Anche i grassi hanno l’onore 1950, Paura di me 1951, Lamento d’Orfeo 1961, etc— és l’angoixa existencial L’any 1929 fundà a Milà l’editorial que porta el seu nom

S'inicià com a caricaturista A Esmirna 1828, adoptà la temàtica oriental, que tingué una àmplia difusió Sobresortí pel seu colorisme lluminós, que li valgué una anomenada semblant a la dels grans mestres del moment Més tard conreà un realisme incipient

Cultivà un impressionisme que s’enriqueix amb un sentit de les zones cromàtiques relacionat amb l’estampa japonesa La temàtica se centra als pobles i platges de la Costa Brava Formà part del grup de la Sala Parés, de Barcelona

Deixeble de J van de Velde, el seu estil es caracteritza per una línia de l’horitzó baixa i un primer terme fosc Cal destacar-ne el dibuix acurat i la temàtica de paisatge fluvial, a la manera de J Ruysdael

Autodidacte, ingressà el 1893 amb Isidre Nonell a l’escola de Llotja, però aviat l’abandonaren i sortiren a dibuixar i pintar pels afores, amb Pichot i Mir per això, alludint a llur temàtica de suburbi, hom els anomenà la colla de Sant Martí Amb Nonell anà a Caldes de Boí 1896, i més tard a París 1897, on exposaren 1897 i 1898 a la galeria Le Barc de Boutteville Malgrat la influència dels impressionistes, especialment de Renoir, no renuncià als temes ètnicament hispànics Després, llargues estades a Madrid, Sevilla 1903 i Granada 1905 l’allunyaren de la identitat amb la …