Resultats de la cerca

Es doctorà a París i fou professor de teologia a Lovaina Publicà a París un extens estudi sobre els concilis generals i sobre els decrets pontificis Sanctiones ecclesiasticae , 1555 i anotà l’exposició de Tomàs d’Aquino sobre el llibre de Job Divi Thomae Aquinatis longe difficillimum historia dilucidaque explicatio , 1557

Rector de Santpedor Bages, fou visitador general del bisbat de Vic Compongué i arreglà el ritual de la diòcesi Ordinari per als curats , que, seguit d’un tractat de Doctrina cristiana , en forma de diàleg, i d’una Breu instrucció per als rectors o curats que han d’exercir l’art de notaria en ses parròquies 1568, dedicà al bisbe de Vic Benet de Tocco L’obra respon a la línia de foment de la catequesi promoguda pel concili de Trento catecisme

Essent monjo, el seu germà Basili el Gran el féu bisbe de Nissa 371 Acusat de malversador, un sínode arià el destituí 376, i sofrí un exili de dos anys, fins a la mort de l’emperador Valent Assistí al concili I de Constantinoble 381 Temperament místic i admirador d’Orígenes, portà el platonisme al màxim desplegament cristià Amb Basili i Gregori de Nazianz forma el grup dels tres grans capadocis El concili II de Nicea li donà el títol de “Pare dels Pares”, però a l’Occident restà poc conegut fins a la seva redescoberta als temps moderns Ha deixat obres exegètiques, dogmàtiques, homilètiques i…

Rector del collegi de la Sapiència de Palma, intervingué en la polèmica amb el bisbe Juan Díaz de la Guerra en defensa de Ramon Llull Es doctorà en teologia el 1776 Fou rector d’Alaior Menorca 1791-93 i de Santanyí, i assessor del bisbe Bernat Nadal Deixà inèdits nombrosos escrits morals, religiosos i polítics

Era lector del convent de servites de Barcelona El 1771 era professor de filosofia Publicà Sacrae Theologiae conclusiones 1760, exposició de teologia dogmàtica i de moral, força lliure de qüestions escolàstiques i que representa un avanç per a l’època

Canonge ardiaca de la catedral de Barcelona ocupà una càtedra de filosofia a la universitat És autor del libre Sermones para las ferias sextas de quaresma 1713, i de l’opuscle Sermón en la fiesta de acción de gracias por el recobro de la salud del rey Felipe V 1702

Canonge de Vic des del 1410, escriví el tractat De conceptione Virginis Mariae , del qual foren fetes diverses edicions a Sevilla 1491, a València 1518 i a Brusselles amb text bilingüe llatí i castellà 1665

Fill d’un pastor teòleg, es féu conèixer en el món literari amb Digte ‘Poesies’, 1828 Després de Sang og sang ‘Càntics’, 1840, Til Een ‘A l’Única’, 1848 representa la sublimació de l’amor a la muller i un dels punts més alts de la poesia amorosa danesa En un to líric molt afinat escriví també Hjortens flugt ‘La fugida del cérvol’, 1855

Predicador a la catedral de Basilea 1515, s’adherí a les proclames luteranes el 1520, però, abandonà Luter i entrà en un monestir, del qual sortí el 1522 i tornà de nou amb els reformadors Afermà la Reforma a Basilea i a Berna A Marburg 1529 defensà la doctrina eucarística de Zwingli Líder, més que no pas teòleg, desaprovà els anabaptistes, que pretenien d’ésser seguidors de les seves idees

Mercedari, el 1659 fou destinat al convent de Santa Maria del Puig Era bon teòleg i mestre de l’orde Fou comanador de Terol i d’Oriola i predicador per Aragó, València, Múrcia i Barcelona Autor d’obres sobre gramàtica, poesia i sintaxi i d’una obra sobre vides dels sants de l’orde de la Mercè, impresa entre el 1672 i el 1705 Escrivia en llatí i en castellà