Resultats de la cerca

Hellenista i amic de Montaigne, escriví vint-i-nou sonets d’amor, a la manera de Petrarca, i el Discours de la servitude volontaire ou Contr'un 1576, on exaltava la llibertat i combatia la tirania Traduí Xenofont, Aristòtil i Plutarc

Autor d’un Compendio de la práctica criminal Milà, 1622 traduí a l’italià El rosario de Nuestra Señora Nàpols, 1611, de Francesco Panogarola, i Reglas militares sobre el gobierno y servicio particular de caballería Milà, 1619, de Ludovico Melzo

Seguí la carrera militar destinat a les Filipines 1895-99, intervingué en diverses accions Analco, Rosario, Santa Cruz Fou governador civil de Saragossa 1919 i de Granada 1921 Traduí al castellà obres de Goethe, Macaulay, William James i Víctor Català

Conreà la poesia científica a Petites conventions 1557 i a Amours et nouveaux échanges de pierres précieuses 1576, on descriví detalladament i amb una gran sensibilitat flors, pedres, insectes, etc Conreà també la poesia pastoral Bergerie, 1565 i 1572 i traduí Anacreont

Fou el continuador del Roman de la Rose , del qual escriví la segona part uns disset mil versos i donà a l’obra un caire molt diferent del de la primera part, de Guillaume de Lorris Traduí també obres d’Abelard i Boeci

Publicà discursos religiosos i una Memoria histórica de la catástrofe sucedida en el pueblo de Felanitx 1844, i traduí diverses obres d’història del francès al castellà Deixà manuscrites dues peces teatrals en català, Pastorells al naixement i Josep venut per sos germans

A Bolonya féu imprimir, el 1526, una traducció llatina de la introducció de Maimònides al tractat Els principis dels pares El 1532 es traslladà a Roma, on esdevingué metge del papa Pau III Traduí diverses obres filosòfiques de l’hebreu al llatí

Professor de l’estudi de medicina de Barcelona Traduí del llatí al català la Cirurgia de l’italià Pietro d’Argellata La impressió del text fou finançada per tres doctors en medicina perpinyanesos i duta a terme a Perpinyà per Rosenbach el 1503

Dirigí la biblioteca nacional d’Atenes 1880 i valorà la poesia popular i l’obra dels poetes de l’escola jònica Escriví la novella històrica La papessa Joana 1865, en llengua purista, que tingué un gran èxit Traduí obres de Chateaubriand, Baudelaire, etc

Dirigí el Diari de Mataró 1923-36 S'exilià el 1939 Novellista de caire popular i psicològic, publicà La miserable passió 1926, Excelsior 1927, La llàntia meravellosa d’Aladí 1930 i El basar màgic 1968 Traduí, entre altres, YM Congar i G Papini