Resultats de la cerca
Es mostren 869 resultats
volum de retenció
Química
En un anàlisi cromatogràfica, volum de fase mòbil necessari per a transportar el solut d’un extrem a l’altre de la columna cromatogràfica.
Hom defineix igualment el volum de retenció net V N segons l’expressió V N = jV´ R , on V´ R és el volum de retenció vertader, havent descomptat el volum mort, i j és un factor de correcció a causa de la compressibilitat que sofreix el fluid portador en travessar la columna El volum de retenció net és un paràmetre obtingut experimentalment i que gaudeix d’una gran importància teòrica i pràctica pel fet d’estar relacionat amb el coeficient de partició , i així és possible de lligar una magnitud cromatogràfica amb una de termodinàmica Consegüentment, perquè dos composts puguin…
condicionador d’aire
condicionador d’aire
© Fototeca.cat
Física
Aparell per a condicionar l’aire.
La primera part del procés consisteix a filtrar l’aire exterior barrejat amb aire procedent de l’interior Tot seguit, una part d’aquest aire és escalfada, mentre que la resta és refredada per eliminar-ne la humitat D’aquesta manera, en mesclar les dues parts, hom obté aire amb el grau d’humitat inferior al de l’aire d’entrada amb la temperatura desitjada Si hom vol aire més humit, aquest ha de travessar una cambra on l’aigua és polvoritzada i després incorporada a l’aire en forma de vapor Sovint l’aire és tornat a escalfar, puix que en humectar-lo es refreda
difracció de neutrons
Física
Fenomen de dispersió de neutrons en incidir sobre una mostra material.
La base de la difracció de neutrons és la interacció entre els neutrons i els àtoms que formen la mostra bombardejada Com que els neutrons no tenen càrrega elèctrica poden travessar l’escorça electrònica dels àtoms i incidir sobre el nucli El xoc genera forces la intensitat de les quals depèn del nombre de nucleons els neutrons són dispersats pels xocs Atès que cada partícula subatòmica porta associada una funció d’ona, la interacció dels neutrons amb els nuclis es pot visualitzar com un diagrama de difracció D’aquesta manera la difracció de neutrons permet veure àtoms diferents…
bosc tancat
Ecologia
Bosc en el qual les capçades dels arbres veïns es toquen entre elles.
En un bosc tancat el sotabosc conté poques plantes, les quals han d’estar adaptades a la manca de llum Una característica d’aquesta adaptació és la disposició horitzontal de les fulles, que permet una màxima exposició als raigs solars que puguin travessar les branques i les fulles dels arbres que configuren el bosc Els boscs tancats que hi ha a Catalunya són relativament joves N'és una prova la presència, al sotabosc, de plantes típiques de zones obertes, solellades, que hi malviuen Això ens indica que el bosc era més obert en el passat, o que l’espècie d’arbre…
vehicle amfibi
Transports
Militar
Vehicle apte per a traslladar-se per terra i per l’aigua.
La major part dels vehicles amfibis són concebuts amb finalitat bèllica i s’utilitzen per a dur a terme desembarcaments a partir de vaixells de transport, i també per a travessar rius i zones d’aiguamolls Poden ésser del tipus aerolliscador o de disseny més semblant als vehicles terrestres, però amb algunes peculiaritats com les de poder canviar la transmissió de les rodes a una hèlice, ésser estancs, tenir el tub d’escapament enlairat per evitar l’entrada d’aigua i tenir la part davantera i en general tot el xassís més aviat elevat amb la finalitat de permetre de sortir…
prisma de Rochon
Física
Sistema òptic consistent en un rombòedre d’espat d’Islàndia, compost de dos prismes enganxats amb bàlsam del Canadà al llarg d’una de les diagonals del rombòedre.
En el primer prisma, la cara que ha de rebre la incidència del raig de llum ha estat tallada normalment a l’eix òptic, i en el segon, parallelament D’aquesta manera, un raig de llum natural travessa el primer prisma sense que s’hi produeixi cap modificació i és dividit en dos raigs, en travessar el segon, pel fenomen de la birefringència el raig ordinari i el raig extraordinari, ambdós polaritzats però, així com el raig extraordinari és refractat en passar d’un prisma a l’altre i en emergir del segon prisma, el raig ordinari no sofreix cap desviació i surt alineat amb el raig…
riu de Sella
Riu
Curs d’aigua de la Marina Baixa.
Neix dins el terme de Sella per la confluència, al sud de la vila, dels barrancs de l’Arc i de Tagarina, formats als contraforts meridionals de la serra d’Aitana Segueix la direcció N-S, travessa el terme d’Orxeta aquí és anomenat també riu d’Orxeta , i després de travessar el de la Vila Joiosa desemboca directament a la mar al mig del nucli de la Vila Rep per la dreta, al terme d’Orxeta, un important afluent, el riu de Relleu regulat per l’antic pantà de Relleu, bastit el 1776 després d’aquesta confluència ha estat bastit, el 1960, el pantà de Sella o d’Amadòrio, per al regatge…
riu de la Canaleta

Vista parcial del santuari-balneari de Fontcalda, des de l’interior del congost que forma el riu de la Canaleta, prop de Gandesa
© Fototeca.cat
Riu
Afluent, per la dreta, de l’Ebre; neix a la serra de l’Espina, contrafort septentrional dels ports de Beseit, dins el terme d’Horta de Sant Joan (Terra Alta);.
el seu curs forma un veritable cañón fins a Bot, tot seguint una direcció S-N després de travessar la paret de conglomerats que limita el curs de l’Ebre per la dreta, i de constituir, en aquest sector, límit entre els termes de Gandesa, al N, i de Prat de Comte i del Pinell de Brai, al S, es dirigeix, ja a la plana, vers el SE i desemboca al seu collector aigua avall de Benifallet Baix Ebre Aquest canvi de direcció és originat, possiblement, per captació de la conca alta del riu Sec dels Estrets, per un altre afluent de l’Ebre, que correspon a l’actual riu de les Canaletes
Esmeraldas
Riu
Riu del nord de l’Equador, que drena les províncies de Pichincha i Esmeraldas.
Es forma per la unió del Blanco i el Guayllabamba, els quals neixen a la Cordillera Oriental andina corren molt encaixats fins a la plana costanera, on s’uneixen a 80 km de la mar En el curs inferior torna a encaixonar-se per travessar els turons de Quinindé Desguassa al Pacífic arran del port d’Esmeraldas La conca cobreix uns 21 000 km 2 a la zona equatorial, afectada de pluges abundants i constants La vall de l’Esmeraldas és una de les regions més riques del país, productora de bananes, i, amb la del Blanco, constitueix la sortida natural de Quito a la mar El curs baix del riu…
magiar
Història
Individu d’un poble finoúgric, originari dels Urals i emparentat amb els voguls i els ostiaks, que fou sotmès pels huns des de la fi del segle IV fins a mitjan segle V.
A la mort d’Àtila 453, passà sota la tutela dels àvars, i emigrà cap al nord del Caucas, a la regió del Kuban’, on romangué uns 400 anys, en contacte amb els turcobúlgars Al segle IX, sota l’amenaça de l’avanç dels petxenegs, els magiars hagueren d’anar avançant cap a l’W vers el 830 s’installaren a les planes situades entre el Don i el Dnièper, i després entre els rius Dnièper i Dnièster El perill petxeneg forçà Árpád, cap comú escollit per les set tribus magiars, a travessar els Carpats i a installar-se a les actuals Hongria i Transsilvània, a la fi del segle IX Hongria
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina