Resultats de la cerca
Es mostren 7312 resultats
Unió Monàrquica Nacional
Partit polític
Agrupació monàrquica fundada a Barcelona al febrer de 1919. A l’entorn d’Alfons Sala i Argemí, aplegava la majoria dels polítics dinàstics, en especial del Partit Liberal, amb l’objectiu d’establir una organització que defensés la monarquia espanyola a Catalunya.
La seva activitat arribà fins a la meitat de 1925, quan s’esllanguí per les divisions internes del partit i la insistència de Primo de Rivera perquè només existís la Unión Patriótica UP Agrupà una dreta radicalitzada pel conflicte social dels anys del pistolerisme i enfrontada amb els postulats catalanistes en benefici d’un espanyolisme unitarista El seu lema era “Monarquia, unitat política, ordre social” Davant les exigències d’autonomia de la Lliga Regionalista, els unionistes hi contraposaven l’autonomia municipal Entre els líders de la UMN catalana cal destacar el seu president efectiu,…
Unió Independent Comarcal
Partit polític
Partit inscrit al novembre de 1990 a Vall d’Aro, promogut per Ramon Tauler Valls, Jordi Bolano Mossana i M. Ángeles Comas Catarineu.
Unió Democràtica Federal
Partit polític
Partit inscrit a l’abril de 1999 amb seu a Barcelona per Francisco Liñán, Esteban Muñoz i Àngel Montserrat.
En les eleccions municipals de Vila-seca d’aquest any obtingué 23 vots 0,3%
Unió Banyolina Democràtica
Partit polític
Partit local de Banyoles inscrit a l’abril de 1987 per Jerónimo Aurich Pérez i Pedro Costa Lui.
Unió Tipogràfica Balear
Societat que reuní els obrers tipògrafs de Mallorca, fundada el 1897 a Palma.
Fou la continuació de la Societat Tipogràfica de Mallorca, creada el 1881 Els seus principals dirigents foren Ricard Sanjuan, Josep Sitjar, Guillem Marimon i Antoni MAlsina Formà part de la Federació de Societats Obreres de Balears i de la UGT de Balears
Unió Socialista Menorquina
Història
Organització socialista de Menorca afiliada al PSOE i constituïda al març del 1930.
Fou encapçalada per Vicenç Rotger, de Maó, i per Francesc Pons i Menéndez, de Ciutadella el president del comitè executiu fou Guillem Triay Tingué grups a Maó, Ciutadella, es Castell, Sant Lluís i Alaior Llançà la proposta de crear la Federació Socialista Balear, i quan aquesta es constituí s’hi integrà
Unió Sindical Obrera
Sindicat obrer, fundat clandestinament a Astúries el 1960 amb motiu de la conflictivitat laboral a les mines asturianes.
Malgrat la incorporació de sectors de militància cristiana JOC, GOAC, l’USO ha estat sempre un sindicat aconfessional Inicialment collaborà amb Comissions Obreres, que abandonà pels volts del 1968, en consolidar-s’hi l’hegemonia del partit comunista El 1969 s’hi integrà la Federació Catalana de la UGT El 1974 fou reconeguda per l’OIT De vocació independent, impulsà un socialisme autogestionari que intentà desmarcar-se del PSOE i de la UGT Alguns militants de l’USO intervingueren en el procés de creació del Partit Socialista de Catalunya Congrés i de la Federació de Partits Socialistes El 1977…
Unió Protectora Mercantil
Història
Societat que reuní els dependents de comerç mallorquins, fundada a Palma el 1889.
Tingué en general un caràcter mutual i assistencial, però en algunes ocasions s’incorporà al moviment reivindicatiu dels treballadors illencs així, en 1901-04, 1909-13 o el 1933, sense, però, adscriure's mai a cap central sindical Publicà Unión Protectora Mercantil 1900-12, revista quinzenal
Unió Obrera Balear
Història
Organisme obrer organitzat per Fèlix Mateu i Domeray a Palma el 1881 i que aviat s’estengué per tota l’illa.
Fou l’intent d’endegar el moviment obrer a les Illes Ideològicament eclèctic a l’inici, es dedicà sobretot a l’educació dels obrers Des del 1884, derivà cap a un pur i simple mutualisme assistencial També impulsà el feminisme mallorquí, que despertà un ampli ressò polèmic En 1885-86 s’encarregà de respondre al qüestionari social de la Comissió de Reformes Socials El seu òrgan de premsa fou Unión Obrera Balear 1882-86
Unió Industrial Bancària
Economia
Entitat bancària constituïda a Barcelona el 1963 per a la promoció de societats industrials o agrícoles.
El capital inicial de 600 milions de pessetes fou subscrit per uns quatre-cents industrials espanyols, pel Banc Atlàntic i el Banco de Ribagorza i per diversos grups financers estrangers Fou el banc promotor de les autopistes catalanes —Autopistas Concesionaria Española SA— Afectat per la crisi financera, el 1982 passà sota el control del Fondo de Garantía de Depósitos para Establecimientos Bancarios, el qual procedí al seu sanejament i venda al Banco Hispano Americano, que el fusionà amb el Banco Urquijo, creant el Banco Urquijo-Unión SA, amb domicili a Madrid
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina