Resultats de la cerca

Doctorat en medicina 1961 i llicenciat en periodisme 1968, s’inclinà per l’exercici d’aquesta darrera professió Membre de l’ Opus Dei  des del 1956, els anys seixanta en fou cap a Barcelona, i del 1974 al 1977 delegat de comunicació de l’organització a Roma, on fou també corresponsal del diari ABC al Vaticà, i nomenat 1983 president de l’Associació de la Premsa Estrangera a Itàlia El 1984 fou cridat pel Vaticà per modernitzar-ne la política informativa Passà a encarregar-se de la direcció de la Sala de Premsa de la Santa Seu, càrrec homologable al de portaveu d’estat i que ocupà fins al…

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Fou campió de Catalunya en iol de dos amb timoner 1947 i en iol de quatre amb timoner 1948, i subcampió en iol de dos amb timoner 1949 En l’àmbit estatal, fou subcampió en iol de quatre amb timoner 1947 i en outrigger de vuit 1949, i tercer classificat en aquesta darrera prova 1948

S’inicià com a redactor a Mundo Deportivo 1965-73 Fou cap de secció de La Premsa 1975-77 i l’agència EFE a Barcelona 1970-80 Treballà a Radio Nacional de España a Barcelona, on fou redactor i secretari de redacció 1973-77 i cap dels serveis informatius 1980

Començà amb l’equip de l’Ateneu Santboià A Saragossa jugà al CN Helios, l’Iberia i l’Stadium Casablanca També fou jugador del Club Hesperia de Madrid, l’Aismalíbar de Montcada i Reixac 1957-59 i el RCD Espanyol 1959-60 Després de dos anys sense jugar professionalment s’incorporà al Club Sícoris de Lleida 1962-64 fins a la seva retirada Fou internacional amb la selecció espanyola en quinze ocasions

Alternà diferents modalitats com la bicicleta tot terreny, la carretera i el ciclocròs En 2001 competí pel Kelme amateur i guanyà el Gran Premi Macario Disputà les dues temporades següents com a professional de la carretera en el mateix equip, i participà en el Giro d’Itàlia 2002 Es requalificà amateur i guanyà el Memorial Valenciaga 2004 El 2005 es proclamà campió de Catalunya de ciclocròs L’any 2006 competí novament a la carretera amb el Tres Molinos Resort

Formà part de l’equip espanyol amateur juvenil 1973-75, i competí en l’àmbit estatal i internacional Posteriorment, el 1987, juntament amb Alfons Vidaor, fundà una empresa de disseny de camps de golf Entre altres projectes, destaquen el Golf de Sant Vicenç de Montalt i l’ampliació del Club de Golf Llavaneres

Destacà en les proves de mig fons i obstacles Fou campió de Catalunya de 1500 m a l’aire lliure 1995 i en pista coberta 1995, 1998, i també de 3000 m obstacles 1998 Des del 2012 dirigeix l’Escola Esportiva Brafa de Barcelona, que ja havia dirigit 1991-2006

Guanyà la medalla de plata per equips en el Campionat de Catalunya 2006 juntament amb Elisabet Font, Albert Masaneda i Jordi Arboix Assolí la segona posició al III Torneig Transpirenaic de raid muntant Volvo 2005 Fou membre del comitè organitzador del Raid Hípic de la Selva – Costa Brava Treballà com a professor d’equitació al Centre Hípic Vidreres 2004-10

Competí a les files de la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona, el Centre Gimnàstic Barcelonès, el Futbol Club Barcelona, el Larios i l’Agrupació Atlètica Catalunya Fou campió de Catalunya de triple salt en tres ocasions 1990, 1994, 2001 i de salt de llargada en una 2000 En pista coberta també assolí el títol català de salt de llargada 2001 i de triple salt 1994, i fou subcampió estatal de triple salt 1991