Resultats de la cerca
Es mostren 375 resultats
Maria Mitchell

Maria Mitchell
Astronomia
Astrònoma nord-americana.
El 1847 descobrí el cometa que duu el seu nom Collaborà amb l’Observatori Naval nord-americà en el càlcul de les taules de la posició de Venus El 1848 esdevingué la primera dona membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències dels EUA El 1865 començà a treballar com a professora d’astronomia al Vassar College Nova York
venèrids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, amb la closca ovoide, peu ben desenvolupat, sifons llargs, recoberts de papil·les i soldats a la base i mantell obert ventralment.
Habiten a la mar sobre fons arenosos o fangosos, gairebé colgats Inclou un gran nombre de gèneres i espècies, entre les quals destaquen l’escopinya gravada Venus verrucosa , la rossellona Vgallina , el petritxol de sang Cytherea chrone , la cloïssa Tapes decussatus , l’escopinya de llet Ttexturata i la cloïssa llisa Artemis exoleta , comunes a les aigües dels Països Catalans i comestibles
Richard Mead Goody
Física
Físic atmosfèric anglès naturalitzat nord-americà.
Doctorat a Cambridge 1946, ha conduït la seva recerca vers la teoria i el mesurament de la funció de la radiació en l’atmosfera terrestre, l’emissió infraroja de la fotosfera solar, les atmosferes de Mart i Venus, l’espectroscòpia dels gasos atmosfèrics i la interacció de la radiació i dels fluids en moviment És autor de Physics of the Stratosphere 1954
Segimon Ribó i Mir
Pintura
Pintor.
Format a l’escola de la Junta de Comerç i, pensionat, a Roma Fou professor de dibuix de l’antic i del natural a la Llotja barcelonina des del 1841 i acadèmic de San Fernando Conreà un estil derivat del neoclassicisme És autor d’una Nativitat Museu d’Art Modern de Barcelona i d’un Naixement de Venus Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi
Vicent Esquerdo i Pastor
Literatura
Escriptor.
Ciutadà honrat, credencier de la Generalitat de València i germanastre d’ Onofre Esquerdo i Sapena És autor de diverses comèdies Marte y Venus en París , La Ilustre Fregona , entre altres, representades a València el 1619 i el 1620, i d’un bon nombre de poesies, generalment en castellà, premiades en els certàmens de l’època i publicades en les relacions d’aquests 1620-26
,
Antoni Botey i Badia
Música
Compositor català.
Format a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, la seva trajectòria com a estudiant li feu guanyar el Premi Maria Barrientos Creador d’obres instrumentals, del conjunt de la seva obra sobresurt el poema Venus i Adonis per a orquestra simfònica Fundador i director de l’Orfeó Badaloní, adaptà per a aquesta formació diferents cançons populars En el seu repertori cal incloure algunes sardanes
Walter Sidney Adams
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Director de l’observatori de Mount Wilson 1923, observà i estudià l’espectre de les taques solars i demostrà que llur temperatura era inferior a la del disc Desenvolupà l’espectroscòpia estellar afirmant-ne la utilitat com a mètode per a estudiar les propietats físiques, moviment i distàncies dels estels i la determinació de les magnituds absolutes dels estels Estudià també les atmosferes de Mart i Venus
Hans Leo Hassler
Música
Compositor alemany.
Entrat al servei dels Fugger, a Augsburg, el 1585, i més tard al de l’emperador Rodolf II a Praga, el 1608 s’installà a la cort de Dresden La seva producció comprèn Canzonette a 4 veus, Cantione sacrae 1590, Madrigali 1596, Simphoniae sacrae 1598, misses de 4 a 8 veus i l’obra Venusgarten ‘El jardí de Venus’, 1615, per a 4 a 6 veus
István Szabó
Cinematografia
Director cinematogràfic hongarès.
De formació acadèmica, la seva obra és d’un marcat intimisme Apa ‘El pare’, 1966, Szerelmesfilm ‘Un film d’amor’, 1970, Budapesti mesék ‘Contes de Budapest’, 1977, Bizalom ‘La confiança’, 1979, Mephisto 1981, Oscar al millor film de llengua no anglesa el 1982, Redl ezredes ‘El coronel Redl’, 1985, Hanussen 1988, Meeting Venus 1991, Edes Emma, Drága Böbe 1992, Sunshine 1999, Taking Sides 2001, Being Julia 2004, etc
tentaculats
Zoologia
Classe d’eumetazous de l’embrancament dels ctenòfors caracteritzats pel fet de presentar dos llargs tentacles que emergeixen de l’hemisferi aboral a partir de dues bosses epidèrmiques, dins les quals poden retreure’s, i tenir cèl·lules adhesives amb les quals capturen preses com ara ous planctòics, petits crustacis i peixos, altres ctenòfors, etc.
Presenten bioluminescència Viuen en el plàncton de totes les mars, poden arribar fins a fondàries de 3 000 m, i poden fer des d’uns pocs millímetres fins a uns 20 cm Inclou la gran majoria de ctenòfors, amb uns pocs gèneres repartits en unes 60 espècies, entre les quals cal destacar Leucothea , Pleurobranchia , Hormipfora , Callianira i Cestus , amb l’espècie Cveneris cinyell de Venus Són comuns a les mars dels Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina