Resultats de la cerca

François-Antoine Vassé Toló 1681 — París 1736 fou deixeble del seu pare, Antoine, i de PPuget Treballà a la capella de Versalles i a l’ajuntament de Tolosa Llenguadoc, i decorà l’altar major de Notre-Dame de París i la xemeneia del Saló d’Hèrcules, de Versalles El seu fill Louis-Claude Vassé París 1716 — 1772 fou deixeble seu Li pertanyen una Venus dels jardins de Louveciennes, la Diana caçadora del palau de Potsdam, cinc busts de l’ajuntament de Troyes i el mausoleu d’Estanislau I de Polònia, a l’església de Notre-Dame-de-Bon-Secours, de Nancy

Vida Estudià violí i composició amb A Stamitz des del 1778, i com a intèrpret i compositor fou influït per GB Viotti El 1785, gràcies a la influència de Maria Antonieta d’Àustria, entrà a la cort francesa, on escriví música de cambra i concerts per a violí Fou professor de violí del conservatori des del 1795 fins al 1826 i membre del consell del centre del 1825 al 1830 Els cèlebres 42 études ou caprices per a conjunt instrumental es publicaren el 1796 Kreutzer tocà per a L van Beethoven, el qual li dedicà la seva Sonata per a violí i piano , opus 47 1802-03 La seva carrera estigué marcada des…

El 1659 succeí a Michel Danican com a instrumentista a La Grande Écurie Fou oboista i fagotista de la capella reial i de la cambra del rei Es retirà de les seves tasques a la capella el 1722, però romangué al servei reial fins el 1729 El 1684, Lluís XIV el nomenà arxiver de la música reial, càrrec que ocupà fins a la seva mort Durant tots aquests anys, adquirí partitures d’òperes, ballets, música sacra i instrumental pertanyents a diversos períodes de la història de França, fins a constituir la important collec ció que porta el seu nom Escriví diverses opéras-ballets , entre les quals…

Fou page de la musique de Lluís XVI, i les seves obres es tocaren al Concert Spirituel del 1788 Treballà com a teclista al Théâtre de Monsieur des del 1789, i com a acompanyant principal a partir del 1791 L’any 1792 s’incorporà a la Guàrdia Nacional per a tocar música durant els Festivals de la Revolució En 1796-98 i 1802-16 treballà al Conservatori de París Durant els primers anys de l’Imperi fou considerat un dels millors acompanyants al piano, a més d’un violinista excellent Els primers anys de la dècada del 1790 tingué èxit com a compositor de música d’escena Fou un prolífic autor de…

Tot i que la música no fou un dels seus temes principals de reflexió, al llarg de gairebé tota la seva obra es poden trobar referències musicals Els escrits "Plusieurs silences" i "Adorno come diabolo" -publicats en Des dispositifs pulsionnels 1973- i "Musique, mutique", inclòs en Moralités postmodernes 1993, en són els moments més notables Lyotard mostrà la relació entre la consistència que el capitalisme imposava a tota cosa -el principi universal d’intercanviabilitat- i el tractament serialista dels paràmetres musicals El serialisme opera una "dessensibilització" del material musical tot…

Viatjà amb propòsits científics per Anglaterra, Espanya, Pèrsia, l’Amèrica del Nord i Madagascar És autor d’una obra important Histoire des chênes de l’Amérique septentrionale 1801 i, també, d’una Flora boreali-americana 1803, on estudià 40 gèneres de plantes

Estudià art dramàtic a París i conegué Jean Louis Trintignant, amb qui es casà el 1954 Els anys cinquanta s’inicià en el teatre, on obtingué un èxit discret El 1957 debutà al cinema com a actriu secundària a Les cousins , de Claude Chabrol , amb qui estigué casada del 1964 al 1980, i que la dirigí en 24 pellícules, entre les quals destaquen  Les bonnes femmes 1960, Les biches 1968, film pel qual rebé l’Os de Plata al Festival de Berlín, La femme infidèle 1969, Le boucher 1970, Les noces rouges 1973 i  Violette Nozière 1978 Treballà també a Le signe du lion 1959, d’Éric Rohmer, Le charme…

La capital és Versalles

Claude-Joseph Vernet Avinyó 1714 — París 1789 residí molts anys a Itàlia, on completà la seva formació S'especialitzà en paisatges marins, entre els quals destaca la sèrie dels principals ports francesos, que li fou encarregada pel marquès de Marigny Port de La Rochelle , Musée de la Marine, París El seu fill i deixeble Antoine-Charles-Horace Vernet , anomenat Carle Bordeus 1758 — París 1836, guanyà el premi de Roma el 1782 Pintor de temes de caça La caça del cérvol , 1827 Musée du Louvre, París, militars i històrics El matí d’Austerlitz , 1808 Versalles, fou també un bon gravador El seu…

El lloc que la seva obra mereix dins l’arquitectura francesa no ha estat prou considerat fins a l’estudi que en féu Albert Laprade, que li atribueix una sèrie d’obres considerades fins aquell moment d’altres artistes En un principi collaborà amb LLe Vau 1660-70, amb qui treballà a Vincennes, a Versalles, al Louvre, d’on projectà la columnata ~1656, atribuïda abans a CPerrault, i al Collège des Quatre Nations, el qual acabà 1670-82 Entre el 1660 i el 1670 dirigí de fet, però sense títol, les obres de Versalles, projectant l’ampliació del palau i el Trianon de porcellana Des del 1676 hi…