Resultats de la cerca

Participà en viatges d’exploració científica a l’Atlàntic i al Pacífic especialment el 1774, i passà a dirigir 1793 l’esquadra hispànica que operava a la Mediterrània contra la República francesa Fou secretari de marina 1796-99 i membre del consell d’estat de Carles IV

Capturat per corsaris i dut a Alger 1678, viatjà després 1681 per Europa fins a Lapònia Deixà interessants narracions de viatges Admirador de Molière, escriví nombroses comèdies, entre les quals Le joueur 1696 i Le légataire universel 1708, les dues millors, Le distrait 1697, Les folies amoureuses 1704, etc

Exercí diversos càrrecs importants entre els quals la secretaria del senat a la república de Venècia Preparà per a AManuzio l’edició de Quintilià 1514 i la de Tit Livi 1519 Recollí les relacions dels viatges marítims més famosos en els volums titulats Delle navigationi e viaggi 1550-59

Començà dedicant-se a la pintura, però fou en el camp del dibuix i la litografia on trobà, finalment, la seva forma d’expressió Bé que no fou un testimoni ocular de les campanyes napoleòniques, en donà composicions molt exactes També féu nombroses litografies en els seus molts viatges

Governador militar de Bruges, fou nomenat príncep pel rei de Prússia Amant de la magnificència i afeccionat a la jardineria, féu nombrosos viatges, que descriví en els seus llibres Weltgang in Europa ‘Viatge per Europa’, 1835, Briefe eines Verstorbenen ‘Cartes d’un difunt’, 1830 i Semilasso in Afrika 1836

En narrativa ha publicat Un cargol per a l’Emma premi Edebé de literatura infantil 1998, Galeries subterrànies 1999, premi Mercè Rodoreda 1998, Això és absurd 2004, la novella Sobretaula amb càmera fixa 2000, premi Sent Soví de literatura gastronòmica i el llibre de viatges Penombra oriental 2001

Publicà un llibre de records, anecdòtic i saborós, Mirant enrera 1961 la novella La corbata negra 1964 i les proses evocatives De la Mar Morta a l’Àrtic Tres viatges 1968, Amarg teló d’acer, memòries amables 1975, Anar fent 1980 i Aspectes de Mataró als ‘Feliços Vint' 1984

Establert a Itàlia, entrà en el cercle científic del papa Lleó X, es convertí al cristianisme prengué el nom de Giovanni Leone i escriví, en italià, una descripció de l’Àfrica del nord 1526, fruit dels seus nombrosos viatges anteriors Refugiat a Tunísia, sembla que tornà a l’islam

Estudiant de lletres, ingressà a l’exèrcit republicà i s’exilià el 1939 Publicà El desgavell 1970, memòries personals, mig novellades, sobre la guerra civil de 1936-39, l’exili, l’ocupació alemanya de França i la primera postguerra, i el llibre de viatges en castellà Caminos 1976

Es llicencià en dret el 1904 Exercí d’advocat, s’especialitzà en dret mercantil i s’anà consolidant com a autor d’una extensa obra jurídica Ben aviat es mogué en l’àmbit catalanista i entrà a militar a la Lliga Regionalista Fou membre numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i ocupà diversos càrrecs en la junta del Collegi d’Advocats de Barcelona Al principi de segle estigué vinculat a larevista gironina “Vida”, la qual cosa el posà en contacte amb el modernisme —tot i que l’aproximació fou molt limitada— i, també, amb el grup de Josep Carner La seva afecció als…