Resultats de la cerca
Es mostren 869 resultats
Rafael de Rifós
Cristianisme
Bisbe d’Elna-Perpinyà (1618-20).
Frare dominicà, era mestre de teologia i vicari general de l’orde als regnes hispànics Nomenat bisbe d’Elna, obtingué un acord entre el capítol i la comunitat d’Elna 1619, que feia temps que estaven en discòrdia Amplià el palau episcopal i promulgà un jubileu el 1620
Joan de Figueres i Carpi
Historiografia
Historiador.
Trinitari calçat, fou mestre de l’orde, provincial i vicari general de la Gran Bretanya i Irlanda Escriví 1653-54 uns Annales , que arriben fins al 1333, inèdits, i un Chronicum de l’orde Verona, 1645, ple d’errors, que es perpetuaren en els historiadors posteriors de l’orde
Anna de Clèves
Història
Reina d’Anglaterra.
Filla de Joan, duc de Clèves, cap protestant alemany, i quarta muller d’ Enric VIII El seu matrimoni amb el rei d’Anglaterra 1540 fou negociat per Thomas Cromwell , vicari general de l’Església anglicana, per motius polítics però, pocs mesos després, Enric VIII feu anullar aquest matrimoni
Josep Amengual i Hernández
Cristianisme
Ardiaca de la seu de Mallorca.
El 1824 fou nomenat jutge d’una comissió militar que entenia sobre causes d’eclesiàstics, més tard secretari del bisbe Pedro González Vallejo i, del 1847 al 1848, vicari capitular Es féu famós pels seus sermons i panegírics, sovint de personatges absolutistes Deixà una biografia panegírica de Ramon Llull 1847
Frederic III de Saxònia
Història
Elector i duc de Saxònia (1486-1525).
Fill de l’elector Ernest I Elegit vicari imperial a la mort de l’emperador Maximilià I, refusà 1519 la seva candidatura, la qual cosa afavorí l’elecció de Carles V Protegí Luter, professor de la universitat que ell havia fundat 1502 a Wittenberg, i li donà refugi a Wartburg
provisor
Dret canònic
Jutge eclesiàstic que exerceix per delegació del bisbe la jurisdicció en els plets o les causes tocants al fur eclesiàstic.
Amb la promulgació del codi de dret canònic 1917, les atribucions es dividiren, en les cúries eclesiàstiques, entre el vicari general, que exerceix la jurisdicció graciosa o voluntària, i l’oficial o provisor fiscal , que exerceix només la contenciosa, pràctica ja estesa anteriorment en les cúries importants, com ara Tarragona, Barcelona o València
Matteo (I) Visconti
Història
Senyor de Milà (1291-1302 i 1311-22).
Fill de Teobaldo i Anastasia Pirovano El 1294 fou nomenat vicari imperial de la Llombardia Gibellí, el 1320 fou acusat d’heretgia i excomunicat El 1302 fou destituït i substituït pels Della Torre, però fou restablert per l’emperador, fins que el 1322 renuncià el govern a favor del seu fill Galeazzo I
Josep de Requesens i de Ventimiglia
Història
Noble sicilià, senyor de l’illa de Pantel·leria (investit el 1553) i castellà perpetu de Marsala, feus en els quals succeí el seu pare Bernat de Requesens.
A ell i la seva mare, baronessa de Buscemi, fou concedit el 1556 el comtat de Buscemi Fou vicari i gran canceller del regne de Sicília i castellà reial de Palerm Es casà amb la seva parenta Anna de Requesens i de Ventimiglia, filla de Berenguer de Requesens i Tagliavia d’Aragona
Justí Guitart i Viladerbò
Cristianisme
Eclesiàstic.
Germà d’Ernest Es llicencià en dret i des del 1902 fou professor del seminari de Barcelona i vicari general de la diòcesi 1915 Bisbe d’Urgell 1915-40, residí el 1936 a Andorra i més tard a Itàlia i Saragossa 1938-39 És autor de l’obra De placito regio 1903
Gaspar Vicenç Faiol
Cristianisme
Dominicà, professor de la Universitat de Lleida.
Fou el primer prior del convent de dominicans observants de Sant Onofre de València i vicari general de la província d’Aragó 1491 Estengué la reforma a diversos convents claustrals És autor de diversos tractats De articulis fidei, De Sacramentis recopilació de les seves lliçons, Tractatus contra judaeos i Tractatus contra agarenos
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina