Resultats de la cerca

Fou un dels caps de quadrilla més destacats de mitjan s XVII Acusat d’haver comès personalment trenta-set homicidis, fou obligat a servir tres anys en els terços de Nàpols Tornà, però, a València abans del termini imposat, com a capità, i fou aclamat popularment a Benimaclet, enmig de la consternació de les autoritats Carles Ros 1703-73 escriví, amb el pseudònim Gabriel Suárez, la comèdia El Vandido mas honrado y que tuvo mejor fin, Vicente Matheo Benet València 1769

D’origen molt humil, es graduà en filosofia, teologia i hebreu Obtingué una càtedra de filosofia suarista a la Universitat de València 1757-60 i una d’hebreu 1772-78 Fou beneficiat de la catedral de València i arxiver, soci i secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, de la qual publicà les actes dels anys 1786 i 1787 Publicà també dos sermons 1767, 1785

Feu oposicions a diverses càtedres d’aquesta universitat, i interessat en la història, sembla que treballà durant molts anys uns Anales de Ungría que quedaren manuscrits Completà les Tablas chronológicas compuestas por el MRP Claudio Clemente, natural de Ornans, en el condado de Borgoña, religioso jesuita, catedrático de erudición en los Estudios Reales de Madrid ilustradas y añadidas desde el año 1642 hasta 1689, con un apéndice en que se ventilan algunas questiones historiales 1689, on afegí la part entre el 1642 i el 1689 i l’apèndix

Membre del Futbol Club Barcelona, en els 110 m tanques fou campió 1941 i subcampió 1942 de Catalunya i subcampió d’Espanya 1941

Membre del Club de Tir La Gaviota, des del 2001 aconseguí nombrosos títols en categories inferiors, com la Copa President, la Copa del Rei o la Copa d’Espanya Entrenà al Centre d’Alt Rendiment i fou inclòs a la selecció espanyola En categoria júnior, guanyà la medalla d’or en el Campionat d’Europa 2009, la medalla de plata en el Campionat del Món 2009 i el subcampionat d’Europa per equips 2009 En categoria sènior guanyà el Campionat d’Espanya de fossa olímpica 2011 Amb la selecció absoluta aconseguí la medalla de bronze en el Campionat Iberoamericà de tir 2010 i ha participat en diverses…

Fou campió d’Espanya sènior en la modalitat estàndard amb Amparo Belda 2000, 2001, 2002, 2004

Deixeble de Joan Munyós Treballà a València i després s’establí a Madrid, on fou escultor de Carles II És autor, a València, dels Quatre doctors del retaule dels Sants Joans, el Sant Andreu de l’església d’aquest sant, els sants Francesc de Borja, Blai, Francesc de Paula i Pere Nolasc de la catedral i el retaule major del convent de Sant Domènec El seu fill, Marià Sanxis , fou també escultor

Fou famós per la seva pietat i eloqüència, que li valgueren el càrrec de confessor de la infanta Maria, després emperadriu d’Àustria En 1643 aparegué com a estudiant de medicina a Amsterdam i adepte del judaisme amb el nom d’Isaac Exercí un paper preponderant en la comunitat sefardita d’aquella ciutat, en especial com a dirigent del cercle literari de l’Academia de los Sitibundos El seu fill, Šelomó, exercí de metge a Amsterdam

Fou catedràtic de dret canònic a la Universitat de València El 1810 fou elegit diputat a les corts de Cadis, on es distingí per la seva actitud moderada, però profundament antifrancesa Arran de la derrota de Blake i la caiguda de València, denuncià la incompetència de la Regència 1812, fet que provocà una crisi de govern

Fou professor d’aforismes a la universitat valenciana, i publicà Aforismos y pronósticos Felip IV de Castella el nomenà metge de cambra, però no arribà mai a traslladar-se a la cort Escriví Relación y discurso de la esencia, preservación y curación de las enfermedades pestilentes que hubo en la muy noble y leal ciudad de Valencia en 1647