Resultats de la cerca
Es mostren 1853 resultats
ascidiacis
Zoologia
Classe d’urocordats integrada per individus procordats, sacciformes, de mides relativament grans (poden atènyer un pam de llargada), marins, anomenats ascidis.
Són caducicordats el notocordi, present en la larva, desapareix en l’individu adult Tenen el cos recobert per una túnica, llisa o rugosa, formada per una substància químicament semblant a la cellulosa, anomenada tunicina aquesta túnica pot presentar incrustacions de tota mena sorra, conquilles de molluscs, etc Presenten dos sifons, un d’inhalant, apical, i un altre d’exhalant, més petit i situat lateralment Els ascidiacis adults són sèssils i viuen fixos en el substrat Gairebé tots són hermafrodites els òrgans reproductors desemboquen a la cloaca La majoria són ovípars, bé que…
lü
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble de raça indonèsia o protomalaia que habita a la regió de muntanyes del nord de la península de la Indoxina.
Viuen de la caça, de la recollecció i d’una agricultura molt primitiva
aeromònade
Biologia
Gènere de bacteris gramnegatius, de la família de les vibrionàcies, en forma de bacil curt, amb motilitat per flagel polar, o sense motilitat.
Viuen a les aigües, i alguns són patògens d’animals dulciaqüícoles o marins
aspergil
Malacologia
Gènere de mol·luscs lamel·libranquis de la subclasse dels eulamel·libranquis, que tenen la conquilla allargada en forma de tub, l’extrem superior del qual és tapat per una làmina perforada.
Viuen enterrats perpendicularment en fons de sorra Són propis de les mars càlides
coleta
Botànica
Alga verda, de l’ordre de les caulerpals, amb estolons cilíndrics, vivaços, fixats al fons, dels quals parteixen expansions laminars erectes, enteres, en forma de fulla, prolíferes i anuals.
Les coletes viuen formant herbeis densos, sobre fons sorrencs o fangosos, poc profunds
acromatiàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels beggiatoals.
Viuen a les aigües marines i continentals i es caracteritzen perquè no formen tricomes
cree
Etnografia
Individu d’una tribu índia del Canadà, de la família lingüística algonquina.
Els crees actualment uns 10 000 viuen de la cacera i de la pesca
dracunculoïdeus
Zoologia
Ordre de nematodes que tenen el cos filiforme de gran longitud (fins a 4 m) i, en ésser adults, són paràsits del teixit conjuntiu i del celoma dels vertebrats.
Viuen a les regions tropicals, i el més característic és la filària de Medina
mundurucú
Etnologia
Individu d’un poble de l’Amazònia brasilera, establert entre Madeira i Tapajoz.
Viuen de la caça i de la pesca Llur llengua pertany al grup tupí-guaraní
seneca
Etnologia
Individu d’un poble de la família lingüística iroquesa que formava part de la confederació de les ‘‘cinc nacions’’.
Vivien a l’actual estat de Nova York actualment viuen en algunes reserves d’Oklahoma