Resultats de la cerca

Fill de camperols molt pobres, aconseguí, però, d’estudiar, i el 1921 començà a escriure poesia en vers lliure que ràpidament assolí molta popularitat Fou l’únic escriptor que féu tota la Llarga Marxa Acusat de “dretà” 1957, fou expulsat del partit juntament amb Ding Ling, Ai Qin i altres Fou rehabilitat pòstumament 1979

Germà de Cheng Hao Visqué i ensenyà a Luoyang La seva actitud crítica l’enfrontà amb el grup de Sichuan, dirigit per Su Chi El 1097 foren prohibits els seus ensenyaments i fou bandejat En contrast amb el seu germà, inaugurà una tendència racionalista dins el neoconfucianisme, la qual havia de culminar amb Chu Hsi

Exercí diversos càrrecs públics, però fou degradat el 1071 Amb el seu germà Cheng Yi establí la direcció del neoconfucianisme sobre el concepte de li ‘principi’, present en totes les coses i que hom pot considerar com un tipus de llei organitzadora de la natura d’altra banda, allunyà el neoconfucianisme de l’especulació cosmològica i el centrà en els problemes del principi i de la natura humana Cheng Hao inaugurà la tendència idealista neoconfucianista

Treballador manual en una fàbrica de la seva ciutat natal, el 1979 començà a publicar les seves narracions, que assoliren un èxit notable i entre les quals cal esmentar Liu, Guan he Zhang ‘Liu, Guan i Zhang’, 1980 i Mirende hai ‘L’atractiu del mar’, 1983, de la qual hom féu una pellícula

Procedent d’una família de lletrats, el 736 fracassà en el seu examen d’ingrés en la burocràcia imperial Emprengué llavors nombrosos viatges, en el curs dels quals conegué Li Po i es donà a conèixer com a poeta amb obres que canten la bellesa de la natura i planyen el pas del temps Cercà la protecció dels cercles oficials amb escrits adulatoris, per mitjà dels quals obtingué alguns privilegis que perdé el 755 a causa de participar en diversos moviments de revolta A partir d’aquest moment menà fins a la mort una existència erràtica, plena d’entrebancs i de privacions La seva poesia és de…

El 1932 s’afilià a la jove lliga comunista i, més tard, al partit comunista 1938 Instaurada la República Popular de la Xina 1949, del 1950 al 1967 ocupà diversos càrrecs del partit, sobretot a Guangdong Bandejat durant la Revolució Cultural, fou nomenat secretari del partit a Guangdong 1972 i, el 1974, primer secretari A Sichuan, ocupà alhora la primera secretaria del comitè del partit i la presidència del comitè del partit i la presidència del comitè revolucionari 1975-80 Partidari de Deng Xiaoping , el 1980 succeí Hua Guofeng com a primer ministre i el 1987, Hu Yaobang com a secretari…

Els seus primers contes, Xiao Erhhei de jieh-hun ‘El casament de Xiao Erhhei’ i Li Yucai banhua ‘Rimes de Li Yucai’ foren molt populars a les zones controlades pels comunistes En canvi, les seves novelles, Lijiazhuang de biengien ‘Canvis en el viatge Li’ i San-li Wan, no han mantingut la força dels seus contes Atacat pels Guàrdies Roigs els darrers anys de la seva vida, morí ignorat i menyspreat Fou rehabilitat el 1977

Estudià literatura i llengües modernes al Japó De retorn a la Xina 1922, fou cofundador de la Lliga dels Escriptors d’Esquerres, de la qual fou expulsat el 1932 Fugí a Singapur i a Sumatra perseguit pels japonesos, els quals finalment l’assassinaren Deixà diversos volums de narracions, entre els quals Chen-lun ‘Ofegar-se’, 1921, Niaoluo xing ‘Històries d’un matrimoni’, 1923 i Chunfeng chenzui di wangshang ‘L’embriagadora nit de primavera’, 1924, i la novella Lisan zhi qian ‘Abans de la separació’, 1926 En totes aquestes obres enfronta personatges amb situacions d’isolament extrem És també…

Veterà de la Llarga Marxa 1934-35 i de la guerra sinojaponesa 1937-45 Fou ascendit a mariscal l’any 1955 i esdevingué ministre de defensa 1975-78 i president del comitè permament de l’assemblea nacional 1980-83, càrrec des del qual exercí de fet les funcions de president de la república

És considerat com l’autor més important de la dinastia yuan, sobretot per una obra encara avui apreciada, Xi Xiangji ‘Història de la cambra de l’oest’, basada en un conte popular Aquesta peça destaca per la força dels caràcters i la vivacitat del diàleg