Resultats de la cerca
Es mostren 7446 resultats
Garcia de Lloris
Història
Noble aragonès.
Conseller d’Alfons III de Catalunya-Aragó, caigué en desgràcia de la reina Elionor de Castella, en oposar-se a la partició dels regnes, i romangué fidel a l’infant Pere, contrari a aquesta divisió 1332 Rei aquest Pere III, li confià delicades missions de govern, com fer d’ambaixador de Mallorca a l’inici de la lluita contra Jaume III 1336 Per la seva fidelitat al rei, la Unió aragonesa el destituí del càrrec de camarlenc 1347 Del 1351 al 1360 fou procurador general de València
Pere Llobet
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Director de l’obra de la primera Llotja de Barcelona 1352, el 1357 era mestre d’obres de la ciutat, on projectà el portal de Santa Eulàlia o de la Boqueria, a la muralla, i dirigí la construcció de la Sala de Cent de la casa de la ciutat 1369-73
Sanctacília
Dret
Jurista.
És autor de la recopilació de les Consuetuds de la ciutat de Barcelona conegudes amb el nom d' Ordinacions d'En Sanctacília
Šĕmuel ben Benvenist
Lingüística i sociolingüística
Metge jueu que traduí a l’hebreu el tractat de l’asma de Maimònides.
Se li atribueix també una de les dues traduccions a l’hebreu del De consolatione philosophiae de Boeci No ha estat establerta encara la seva identificació amb algun dels diversos jueus metges d’igual nom que apareixen en la documentació cristiana
Šělomó Bonjuda
Economia
Literatura
Judaisme
Jueu mercader i poeta de circumstàncies de qui es conserva una poesia de felicitació a Mošé Natan de Tàrrega.
Es convertí el 1391 i rebé el nom de Pere de Montcada
Šělomó Boniṣaq
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Autor jueu conegut per la traducció, en data incerta, del Sefer Baḥran (’’Llibre de les Crisis’) de Galè de l’àrab a l’hebreu.
Jofre de Sarrovira
Història
Noble de la Grècia catalana, un dels més destacats en rang.
Fou capità del comtat de Salona i defensà els interessos de la corona catalanoaragonesa mantenint l’autoritat reial als ducats d’Atenes i Neopàtria, motiu pel qual el rei el nomenà cavaller de l’orde de Sant Jordi a Livàdia 1381
Pere Figuerola
Metge valencià.
El consell de la ciutat li encarregà de redactar, el 1373, uns estatuts per a l’ensenyament lliure de la medicina Deixà inèdites unes normes higièniques en llatí per als seus dos fills que estudiaven a Tolosa
Joan Figuerola
Cristianisme
Canonge de la seu de València.
És autor d’un tractat, escrit en llatí, cap al 1397, conegut per Contra Judaeos , inèdit
Ermengol Bernat
Cristianisme
Teòleg dominicà.
Fou lector de teologia a Calataiud 1352, a Xàtiva 1353 i a París 1355, on rebé el grau de mestre 1358 Fou inquisidor d’Aragó 1360 i provincial de Catalunya 1369 Deixà escrits Quatuor libros super Sententias
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina