Resultats de la cerca

Fundat el 2010, nasqué de la fusió del Club Patí Amposta 1987 i de l’Escola Ampostina de Patinatge 1999 El Club Patí Amposta participà per primera vegada en una prova federativa l’any 1989 El seu èxit més important arribà el 1994 amb la victòria d’Andrea Carles i Xavier Simón en el Campionat d’Espanya juvenil de parelles L’Escola Ampostina de Patinatge debutà en campionats oficials l’any 2003 També disposa d’un equip que competeix en la modalitat de xous El 2011 tenia quaranta patinadors i uns cinquanta socis

Fundat l’any 1990 com a projecte integrador de l’Associació La Rotllana, després de l’èxit de l’experiència es constituí com a entitat esportiva independent Disposa d’equips en categoria sènior i categories inferiors Fou subcampió de la Copa de Catalunya 2001 i de la Lliga Catalana 2006 Ha disputat partits d’àmbit internacional En ocasions s’ha nodrit de jugadors procedents del Club Korfbal Pangea de Badalona Collaborà amb el KC Maglaj per promocionar el corfbol a Bòsnia i Hercegovina Fa ús del pavelló poliesportiu municipal de Llefià

Des de l’inici del segle XXI ha participat en diverses edicions del Campionat d’Espanya de modelisme espacial amb notable èxit També participa en altres festivals aeris d’aquesta modalitat, com la trobada de la ciutat de Tabernes, a Almeria, o a la MIR italiana Anualment organitza l’Spain Rocketry Meeting SRM, una trobada internacional Fa ús del camp de vol d’Aerocinca, a la província d’Osca, tot i que anteriorment havia utilitzat els terrenys de l’Aeroclub de Lleida i el camp de vol del Pla de Rosselló

Fundat l’any 1913, juga habitualment en categories territorials El seu màxim èxit fou el pas per la tercera divisió estatal la temporada 1962-63, en què es classificà en tretzena posició del grup sisè i baixà de categoria Des de llavors, la màxima categoria que ha assolit és la de preferent territorial La temporada 2009-10 jugà a primera territorial Disposa de diversos equips de futbol de base Juga al camp municipal de Berga, tot i que anteriorment jugà al solar de les Estaselles, al de can Pandola i al camp del Matadero

Membre del Club Natació Banyoles, fou campiona de Catalunya i d’Espanya en diferents proves, tant en categoria júnior com en sènior Debutà en el Campionat d’Europa absolut 1999, on aconseguí la medalla de plata en la prova de 200 m supersocorrista El 2001 es proclamà campiona continental d’aquesta prova i guanyà la medalla de plata en tub de rescat als Jocs Mundials També participà amb èxit en altres proves internacionals, com la Germany Cup o el Míting Internacional de Salvament i Socorrisme Fou entrenadora de la selecció catalana en categories inferiors

Fill del tenor Luigi Pacini, el 1813 estrenà a Milà l’òpera Armeta e Lucindo l’èxit assolit el féu aviat un rival de Rossini, l’estil del qual imitava Es destacà novament amb La schiava in Bagdad 1820 a Barcelona el 1823, Gli arabi nelle Gallie 1827 i, sobretot, amb la seva obra mestra, Saffo 1840, d’instrumentació més acurada, que repetí en Medea 1843 i Buondelmonte 1845 També deixà la simfonia Dante 1865 i alguns oratoris, i publicà Le mie memorie artistiche 1865 i obres didàctiques

Es definí demòcrata, liberal, regionalista i partidària de l’Aliança Atlàntica Aquell setembre es fusionà amb Acció Democràtica de Catalunya i fundà la Lliga de Catalunya-PartitL iberal Català Després del fracàs en les eleccions legislatives de 1977, Millet abandonà el nou partit i refundà l’LLC En les legislatives de 1979 es coalitzà amb Alianza Popular , en la Coalición Democrática Més tard Millet i López Rodó impulsaren un nou projecte, Dreta Catalana, també sense èxit Al juliol de 1982 crearen el Club Conservador, que no tingué continuïtat

Redactat en castellà, publicà versos i notes satíriques en català Full solt des del 13 de febrer de 1842, encetà numeració el 29 de juny del mateix any, després de diferents suspensions Animat pels polítics moderats, procurà desprestigiar els progressistes i collaborà en l’alçament armat de Barcelona contra Espartero Després, ja sense l’ajut dels moderats, sortí com a diari del 20 de febrer al 25 de maig de 1843 Intentà, sense èxit, captar la massa treballadora Practicà un periodisme de crítica, que arribà fins a l’insult i la calúmnia

Es formà a Munic i a Roma, on publicà Psalmodia vespertina 1674 Fou nomenat organista de la cort de Baviera el 1675 i director de la música l’any 1681 Ordenat de sacerdot 1680, actuà com a ambaixador en diferents corts europees i gràcies a la seva activitat diplomàtica els prínceps de Brunsvic obtingueren la dignitat d’electors Les seves setze òperes 1681-1709, estrenades amb èxit, aconseguiren una meravellosa síntesi entre elements musicals francesos i italians Edità la collecció Duetti da camera 1683, cèlebre durant el s XVIII

Monàrquic des del 1947, fou membre del secretariat polític de Joan de Borbó per a Catalunya Fundador 1976 i president de la branca catalana del Partido Popular, el 1977 rebutjà integrar-lo a UCD i es vinculà a José María de Areilza El 1979 fou l’únic diputat per Catalunya de Coalición Democrática, i el 1982 encapçalà, sense èxit, les candidatura catalana del CDS d’Adolfo Suárez El 1985 el govern socialista el nomenà director general de relacions culturals del ministeri espanyol d’afers estrangers, càrrec del qual dimití el 1987