Resultats de la cerca
Es mostren 1573 resultats
Josep Nebot i Sans
Història del dret
Jurisconsult.
Advocat i afeccionat a les matemàtiques i a la física Deixeble de Vicent Tosca Propugnador de la filosofia moderna i fervent antiscolàstic, amb Andreu Piquer fou un dels qui encapçalaren el moviment d’obertura al pensament europeu Fou amic de Gregori Maians, el qual posà en contacte amb Piquer i amb el qual sostingué una extensa i llarga correspondència, conservada només en part i publicada també en part el 1791 per Josep Villarroya Colección de cartas eruditas escritas por Mayans a Nebot i el 1975 Epistolario IV Mayans y Nebot Un jurista teórico y un práctico Intervingué en…
Lynden Pindling
Política
Polític de les Bahames.
Fill d’un policia, es llicencià en dret a Londres 1952 De retorn a Nassau, hi exercí d’advocat i ingressà al Partit Liberal Progressista 1953, al capdavant del qual fou elegit successivament primer ministre els anys 1967, 1968, 1972, 1977, 1982 i 1987, i que presidí en 1963-97 Després de la independència 1973, Pindling fou l’artífex de les Bahames actuals, caracteritzades per una classe mitjana relativament àmplia i una economia basada en el turisme i en el sector bancari Els anys vuitanta fou investigat per un afer de narcotràfic, si bé les acusacions restaren sense provar Rebé…
Esperandéu Cardona
Història
Dret
Jurista barceloní i vicecanceller de Catalunya (1389-96 i 1404-09).
Fou casat, en primeres noces, amb Suau, i en segones amb Constança, filla de Francesc Bertran, cavaller Fou inclòs al procés contra el Consell de Joan I , però fou absolt el 1398 Continuà al servei de la reina vídua Violant, que li vengué la vall de Conat al Conflent, i passà després al de Martí l’Humà com a vicecanceller 1404 Dugué a terme nombroses ambaixades a França 1389-90, al concili de Pisa 1409 i al de Constança 1416, on tingué una actuació brillant El 1412 defensà, com a advocat de Frederic de Luna, els drets d’aquest a la corona catalanoaragonesa Fou un dels comentadors…
José Cabanis
Literatura francesa
Escriptor llenguadocià en francès.
Exercí d’advocat Les seves novelles, plenes de claredat, precisió i lirisme, s’agrupen en dos cicles el primer L’âge ingrat format per cinc títols, entre els quals figuren L’âge ingrat 1952, Le fils 1956 i Les mariages de raison 1958 el segon, dividit en dues sèries, Le bonheur du temps, que comprèn Le bonheur du jour 1960 i Les cartes du temps 1962, i Les jardins de la nuit , que inclou Les jeux de la nuit 1964, La bataille de Toulouse 1966, premi Renaudot i Des jardins en Espagne 1969 Fou autor també d’assaigs sobre literatura, d’estudis històrics i d’un diari Journal 1940-…
Serafín Estébanez Calderón
Literatura
Escriptor andalús.
Signà els seus escrits costumistes amb el pseudònim d' El Solitario Després d’un curt exili a Gibraltar 1824 per motius polítics, exercí com a advocat i fou conseller d’estat i senador Polemitzà amb Gallardo i fou amic de Valera, amb qui mantingué una interessant correspondència epistolar Els seus articles, publicats des del 1830 a “El Correo Literario y Mercantil” i des del 1831 a “Cartas Españolas” i aplegats sota el títol d' Escenas andaluzas 1847, l’acrediten com un minuciós observador de les formes de vida i dels tipus populars Publicà també un volum de Poesías 1831 i una…
Augusto Barcia Trelles
Història
Política
Polític castellà.
Collaborador i home de confiança de Manuel Azaña, milità a Izquierda Republicana Fou diputat durant la Segona República, representant espanyol a la Societat de Nacions, ministre d’estat febrer del 1936, president accidental del consell de ministres abril del 1936, ambaixador a l’Uruguai i ministre de finances del govern republicà a l’exili Actuà com a advocat defensor en el procés contra Lluís Companys i altres membres de la Generalitat davant el Tribunal de Garanties maig del 1935 Autor de Francisco de Vitoria y su obra i, amb el seu germà Camilo Barcia, de Nuestra obra…
Lanfranc
Cristianisme
Abat benedictí i arquebisbe de Canterbury.
Advocat a Pavia, se n'anà a França 1035 i ingressà al monestir de Bec 1042, en fou abat i mestrescola i hi obrí una escola de teologia, que esdevingué famosa Polemitzà contra Berenguer de Tours sobre l’eucaristia El seu amic Guillem el Conqueridor el féu abat de Sant Esteve de Caen 1060 i arquebisbe de Canterbury, un cop conquerida Anglaterra Creat 1072 primat d’Anglaterra, amb l’oposició del bisbe de York, es convertí en virrei o governador del país en les absències de Guillem el Conqueridor, i restaurà la disciplina de l’església anglonormanda Fou més home d’acció que no pas…
Jean-Baptiste-Henri Lacordaire
Cristianisme
Predicador francès.
Advocat, recuperà la fe perduda Entrà al seminari i fou ordenat de sacerdot el 1827 Amb Lamennais i Montalembert fundà 1830 el periòdic L’Avenir , que fou condemnat per Gregori XVI 1834 Lacordaire se sotmeté i s’allunyà de Lamennais, amb el qual polemitzà Considérations sur le système philosophique de M de Lamennais, 1834 Lettre sur le Saint-Siège , 1837 Obtingué el restabliment de l’orde dels dominics a França i ell mateix hi pronuncià els vots 1840 i en fou superior 1850-54 i 1858-61 Predicador d’una eloqüència apassionada i apologètica, foren famoses sobretot les seves…
Juli Pams i Vallarino
Història
Política
Polític.
Advocat a Perpinyà, tingué nombrosos càrrecs polítics senador radicalsocialista 1904, ministre d’agricultura 1911, president del Consell General dels Pirineus Orientals 1912-20 El 1913 fou candidat radicalsocialista a la presidència contra Raymond Poincaré, que el vencé per 429 vots contra 327 El 1918 fou ministre de l’interior Després de la Primera Guerra Mundial representà França a la Societat de Nacions Interessat per la cultura catalana, fou membre de la Societat d’Estudis Catalans Deixà a la ciutat de Perpinyà l’Hotel Pams, estatge de la biblioteca municipal, de museus, d’…
Partido Español Nacional Sindicalista
Partit polític
Organització feixista fundada a Barcelona el 14 de gener de 1935 pels seguidors barcelonins de l’escissió de Ramiro Ledesma Ramos de Falange Española de las JONS.
Sembla que l’organització deixà d’actuar en reintegrar-se els seus components dins la Falange de Barcelona, durant la primavera de 1936 De manera semblant a les seves antecessores Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista , el partit postulava la unitat política d’Espanya, la sindicació obligatòria, l’eliminació dels partits “internacionales”, “la elevación moral y económica de los españoles” i la creació d’un estat totalitari La direcció del PENS a Barcelona era formada per José M Poblador Álvarez d’Osca, advocat i periodista, excarlí, Emilio de Lasarte Rouzart comerciant i Juan…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina