Resultats de la cerca

En l’església primitiva, el culte als màrtirs, i a partir del segle IV als confessors, de caràcter local, era regulat pels bisbes i pels sínodes Des del segle X els papes intervingueren en determinades canonitzacions, que foren reservades a la jurisdicció de la Santa Seu des d’Alexandre III 1159-81, reserva confirmada per decret de Gregori IX 1227-41 Sixt V 1585-90 assignà els processos de canonització, que s’anaren complicant gradualment, a la Congregació de Ritus l’actual procediment segueix les normes d’Urbà VIII 1634 i de Benet XIV 1734, actualitzades per Joan Pau II 1983 La canonització…

Sembla que l’organització deixà d’actuar en reintegrar-se els seus components dins la Falange de Barcelona, durant la primavera de 1936 De manera semblant a les seves antecessores Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista , el partit postulava la unitat política d’Espanya, la sindicació obligatòria, l’eliminació dels partits “internacionales”, “la elevación moral y económica de los españoles” i la creació d’un estat totalitari La direcció del PENS a Barcelona era formada per José M Poblador Álvarez d’Osca, advocat i periodista, excarlí, Emilio de Lasarte Rouzart comerciant i Juan Berenguer…

Un jutge aixeca el confinament de la membre dels CDR Tamara Carrasco a la seva ciutat, Viladecans La fiscalia va acusar Carrasco de rebellió, sedició i terrorisme per uns talls de trànsit i l’Audiència de Nacional li va prohibir preventivament sortir de la localitat des del 12 d’abril de 2018 després que el jutge reconegués no tenir proves Fins al 10 de maig de 2019 cap jutjat es va fer càrrec del seu cas, i dues setmanes més tard, el jutge accedeix a la petició del seu advocat, que qualifica la prohibició de “desproporcionada” El germà de Tamara, Adrià Carrasco, acusat dels…

Fou casat, en primeres noces, amb Suau, i en segones amb Constança, filla de Francesc Bertran, cavaller Fou inclòs al procés contra el Consell de Joan I , però fou absolt el 1398 Continuà al servei de la reina vídua Violant, que li vengué la vall de Conat al Conflent, i passà després al de Martí l’Humà com a vicecanceller 1404 Dugué a terme nombroses ambaixades a França 1389-90, al concili de Pisa 1409 i al de Constança 1416, on tingué una actuació brillant El 1412 defensà, com a advocat de Frederic de Luna, els drets d’aquest a la corona catalanoaragonesa Fou un dels comentadors famosos dels…

Exercí d’advocat Les seves novelles, plenes de claredat, precisió i lirisme, s’agrupen en dos cicles el primer L’âge ingrat format per cinc títols, entre els quals figuren L’âge ingrat 1952, Le fils 1956 i Les mariages de raison 1958 el segon, dividit en dues sèries, Le bonheur du temps, que comprèn Le bonheur du jour 1960 i Les cartes du temps 1962, i Les jardins de la nuit , que inclou Les jeux de la nuit 1964, La bataille de Toulouse 1966, premi Renaudot i Des jardins en Espagne 1969 Fou autor també d’assaigs sobre…

Collaborador i home de confiança de Manuel Azaña, milità a Izquierda Republicana Fou diputat durant la Segona República, representant espanyol a la Societat de Nacions, ministre d’estat febrer del 1936, president accidental del consell de ministres abril del 1936, ambaixador a l’Uruguai i ministre de finances del govern republicà a l’exili Actuà com a advocat defensor en el procés contra Lluís Companys i altres membres de la Generalitat davant el Tribunal de Garanties maig del 1935 Autor de Francisco de Vitoria y su obra i, amb el seu germà Camilo Barcia, de Nuestra obra colonizadora en…

Signà els seus escrits costumistes amb el pseudònim d' El Solitario Després d’un curt exili a Gibraltar 1824 per motius polítics, exercí com a advocat i fou conseller d’estat i senador Polemitzà amb Gallardo i fou amic de Valera, amb qui mantingué una interessant correspondència epistolar Els seus articles, publicats des del 1830 a “El Correo Literario y Mercantil” i des del 1831 a “Cartas Españolas” i aplegats sota el títol d' Escenas andaluzas 1847, l’acrediten com un minuciós observador de les formes de vida i dels tipus populars Publicà també un volum de Poesías 1831 i una novella…

Descendent d’una antiga família d’apotecaris, estudià a Vic i a Cervera i es doctorà en medicina a Barcelona 1787 Fou secretari de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona i collaborà en les seves Memorias Exposición de la doctrina homeopática Traduí diverses obres mèdiques del llatí, del francès i de l’alemany al castellà El 1794, en ocasió de la guerra Gran, publicà al “Diario de Barcelona” una Exhortación pública al pueblo catalán , que el capità general féu traduir al català El seu fill Francesc Xavier Coll i Jover Barcelona 1799 — 1847, advocat, fou alcalde de Barcelona 1839…

Llicenciat en dret, no exercí mai d’advocat Sota la influència modernista, publicà excellents dibuixos a El Gato Negro i Hispania Installat a Madrid, aconseguí una gran popularitat com a dibuixant d’escenes taurines, però la seva obra perdé la vitalitat inicial Collaborà a ABC , Madrid Cómico , La Ilustración Española y Americana , Blanco y Negro , La Esfera , entre altres publicacions Creà el setmanari humorístic El Gran Bufón Exposà a París i a Londres Illustrà una notable edició del Quijote , així com obres d’Eugeni d’Ors, Benavente, Martínez Sierra i altres escriptors S'…

Doctor en ambdós drets, fou advocat de la ciutat Era deixeble de Llorenç Mateu i Sanç Fou el continuador del Vocabulario u Onomásticon de voces de derecho patrio conocido por Fueros de Valencia , iniciat per Gaspar Gil Polo El 1669 publicà un arbitrista Expediente fácil para desempeñar y descargar la Ciudad de Valencia de las muchas deudas que la oprimen El 1675 publicà també De la institució, govern polític i jurídic, observàncies, costums, rentes i obligacions dels oficials de les illustres Fàbriques Vella, dita de Murs e Valls, i Nova, dita del Riu, de la insigne, lleal i…